dissabte, d’abril 29, 2017

Cursa del Drac, 22km i 950m+ 23/04/2017

Diumenge Sant Jordi, amb la ressaca d’una mala actuació castellera a Guissona el dia abans, m’he aixeco ben d’hora per anar cap a Mataró. Aprofito que fan una cursa a Mataró, prop de casa i a una hora que permet arribar a casa aviat, per poder gaudir del la diada de Sant Jordi en família.
Així que pujo fins el parc forestal de Mataró, fent algunes voltes per trobar-lo. Ja des del començament és veu que serà una cursa casolana i no gaire massificada, per mi perfecta. Recullo el dorsal, em vesteixo, menjo algunes taronges i cap al punt de sortida, després de repassar mentalment el recorregut.
Hi ha prop de 80 corredors/es preparats per sortir a les 8.00h, acabo d’escalfar, vaig cap l’arc i escolto les ultimes indicacions per donar a la sortida entre tots i totes, fen un compte enredera aviva veu. Sortim amb la atenta mirada dels caminadors/es que sortiran després de nosaltres.
La sortida és cara avall, per un corriol prou ampla per anar agafant posicions, al ser pocs és fa agradable córrer. El primer quilòmetre és fa ràpid i divertit, però la pujada no es fa espera i en poso a caminar a un ritma viu. Pugem fins el punt més alt de la cursa. Des d’aquest punt comença un seguit de baixades i pujades fins el primer avituallament. Vaig be i el circuit és prou divertit, a les petites baixades retallo distancia amb els que tinc davant, pero veig que a les pujades perdo el guanyat.
Surtin del primer avituallament tocar anar avall i a un bon ritma, toca una baixada llarga de prop de 3km que baixo a un ritma viu deixant enredera un parell de corredors que tenia darrera meu i retallant alguns metres amb dos corredors més que van davant. I com és normal, després de la baixada toca tornar a pujar, intento no deixar de córrer i en el primer tram ho aconsegueixo, però en un segon tram, per una corriol de descens de bicicletes en poso a caminar, vaig be i tinc bones sensacions tot i que el fet de no veure ningú davant o darrera et fa anar amb tots els sentits seguint les marques de la cursa.
Després de la pujada tornar tocar anar amunt i avall amb petits desnivells, fins el segon avituallament. El recorregut és molt entretingut i cal tenir prou pota per anar a ritma. Surto del segon avituallament i toca anar amunt uns metres per seguir amb la muntanya russa. Al inici de la baixada, el quilòmetre 11, en trobo amb alguns dels corredors de davant que metres jo baixo per una pista ells van pujant , aquest tram és compartit. Durant la baixada sona la senyal del rellotge que indica que he fet un quilometres més i al mira veig que marca que l’he fet a 4:03.
Falten 10km i tinc la sensació que vaig prou be. Al final de la baixada un noi en diu que vaig el 15 i encara en poso més content i decideixo no afluixar, faig la pujada al “trote” fins la zona compartida on veig que baixa molts corredors/es, jo a la meva. Toc tornar a baixar i en deixo anar amb prou confiança per un corriol prou empinat i un pel tècnic. Quan acaba el corriol i surto a una pista, atrapo un noi que va davant meu. Jo segueixo baixant be i sense molèsties i prou content de la feina feta fins ara, arribo a l’avituallament i paro el mínim per fer un glop d’aigua, agafar les taronges de rigor i seguir. Ara toca tornar anar amunt per un tram un pel lleig, una pista molt ampla i en la seva part inicial asfaltat. El noi segueix enganxat a mi, sembla que li faré de llebre. Segueixo amunt i en els darrers metres de la puja, quan ens trobem amb els caminadors/es, el noi augmenta el ritma i tira ell davant, però al començament de la baixada torno atrapar-lo i poc a poc el vaig deixant enredera a l’hora que anem avançant els marxaries. Els últims quilometres és fan un pel durs, pel ritma de la cursa, pel terreny de constant puja baixa i per la manca de referencies de saber quan queda per arribar. Però tot i el cansament, les sensacions son bons i quan en diuen que tot el que queda és baixada en deixo anar fins arribar a meta, després de 21.6km amb un temps de 2:16:35 i el 12e de la general.
Poc ambient a l’arribada però bon avituallament i bona bossa de corredor. Una cursa entretinguda que exprimeix prou be el territori per fer un bon recorregut. Sempre seria desitjable eliminar al màxim els trams de pista. Per la resta, avituallaments, voluntaris... Tot prou be. Cursa rapida i per tenir present com a cursa de proximitat.
Després de l’entrepà cap a casa, roses i llibres i una bonica diada de Sant Jordi amb la visita de la meva mare a Calella.

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:






dijous, d’abril 06, 2017

Romànic Extrem 2017 22.7 i ±1200m (02/04/2017)

I seguim sumant quilometres. Després de la cursa “corriols de foc” tocava tornar per tercer any a la Vall de Bianya. L’objectiu, la mitja marató de la romànic extrem. Al 2014 vaig fer la mitja, el 2015 la marató i aquest any tornava un altre cop a la distancia de la mitja. Sortia de casa dissabte al vespre per pujar a dormir a Hotalnou de Bianya.

Arribo al poble cap al vespre i ja es viu l’ambient de la cursa, recullo el dorsal i la bossa de corredor, gran bossa!!, i vaig a estira les cames pels corriols de la cursa. Vaig amb la furgo fins la riera de Bianya i abans de travessar el pont de ciment, aparco i segueixo les cintes que ja estan penjades. Primer un tram pla vora la riera per puja fins el primer turó, Puigsolana de prop de 500m, faig un primer tram de baixada i torno pel mateix camí cap on he aparcat la furgoneta. Amb aquesta visita veig que el terreny esta molt be, amb aquell punt d’humitat que deixa els corriols i el boscos molt macos, tant per corre com per el paisatge.

 




L’organització va marcar la plaça del poble per aparcar les autocaravanes, vaig cap allà hi en trobo unes 6 o 7 furgos i un AC, això si, faltaria tenir algun WC obert per la zona, no és un gran furgoperfecte però es pot passar la nit. Sopar, peli i dormir, la primera nit sol a la furgo, des de que la vàrem comprar!

Diumenge cap 2/4 de vuit toca aixecar-se i vaig a veure com surten els valents i valentes de la Marató. En trobo amb en Xori, que avui també corre la mitja. Veiem els maquines com surten gas a fons i tornem cap la furgo a comentar la jugada i canviar-nos, esmorzar i sense gaire més temps anar al punt de sortida.


Les meves sensacions son bones, les molèsties al turmell gairebé ja no les tinc i tinc prou be la musculació, porto un bon ritma de quilometres acumulats aquestes darreres setmanes. La teoria és sortir a bon ritma i sobretot donar gas a les baixades, aquestes ultimes setmanes he vist que he tornat a recuperar confiança i bones sensacions baixant. El Xori ve d’una petita lesió a un dit del peu i diu que sortirà més conservador i que anirà veien, ens desitgem sort, fem unes “rises” abans de la sortir i vaig cap davant de l’arc de sortida.
...7,6,5,4,3,2,1... Surto ràpid, per col·locar-me prou endavant per no trobar gaire gent quan comenci el corriol. Primer una pista que puja fins Santa Margarida de Bianya, un quilòmetre en petita pujada ràpid que estira la cursa. Des de la església la pista es converteix en corriol ampla que baixa i que va a buscar la riera de Bianya passant per sota la carretera i pel mig de camps. Tram ràpid fins el quilòmetre 3.2 que toca la primera petita pujada de prop de 100m de desnivell i que havia fet la tarda anterior.
Dalt del turo toca baixar i seguir per camins i algun tram de pista fins el 5.5km on hi ha el primer avituallament. Aigua i taronges i segueixo, el ritma és ràpid. És un tram de pujades i baixades on cal prémer les dents. Passem per Sant Martí de Capsec al quilòmetre 7.5 i toca seguir fins al pla Verdaguer el quilòmetre 8.7 on ara si començar la pujada. Veig que els primers quilometres he anat prou ràpid i intento pujar aguantant un bon ritma, però sense anar gas a fons, encara queda molta cursa. Cap al quilòmetre 10 la panxa en fa un estrany, sembla que no he paït gaire be un gel que he pres a mitja pujada.
Arribo a l’avituallament del Joncars i prenc força aigua i isotònic i agafo 3 talls de taronges i segueixo amunt animat per un bon grup de gent. Cal fer uns 200m de desnivell més, decideixo regular. Vaig fent la pujada un pel lent però sense para i sembla que la panxa no dona més molèsties i tot torna al seu lloc. Arribo prou be al cim de la cursa, Sant Tomas de 901m d’alçada i toca baixar.
Son gairebé 3km de baixada que pinten molt be, el primer tram realment son molt tècnics i per mi molt i molt divertits, ja només per aquest tram de baixada val la pena venir! Baixo comprovant que les NB va de collons i que les soles son una guant sobre el terrenys! Vaig baixant gas a fons, avançant alguns els ultimes corredors de la Marató i alguns de la mitja.
Arribo al tercer avituallament (14.2km), a l’Hostal de la vall de Bianya i sense aturar-me gaire, segueixo amunt per fer la darrera gran pujada, 250m amunt, la pujada vaig fent sense para i seguint un grup de 4 corredors, intento no deixar-los anar massa i seguir el seu ritma fins arribar al coll de la Barcadura (16.1km). Des del coll comença una bona baixada. Al primer tram és tècnic i puc avançar el grup de 4 corredors que duc davant i en fan una mica de tap. Vaig ràpid, son un 1.5km on perds prop de 350m de desnivell fins el quart avituallament (17.7km) on atrapo un altre grup de 3 corredors. Feia molt de temps que no baixava tant ràpid per un terreny tècnic!!
Després del 4 avituallament, toca una zona de pla, una mica més de baixada i uns camps que ens porten fins l’últim regal. Com al 2014 ja vaig tastar aquesta ultima pujada, aixeco el peu del gas per no gastar totes les energies i des de l’avituallament fins la pujada vaig regulant. Un cop soc els camps abans de la pujada, torno a donar gas i agafar un ritma viu per fer la meitat de la pujada corrents, aquí torno avançar un grup de corredors i la tercera dona. Faig el primer tram de la pujada al “trote” fins al corriol més dret i aquí si toca prémer de valent les dents per fer els darrers 90m positius fins dalt de tot del turó Puigsolana, des d’on es pot escoltar la megafonia de l’arribada.
Tot i sembla que tenim l’arribada a tocar, encara cal fer 2.4 quilometres més. Baixada rapida per una antiga pista i tornar al corriol per on hem pujat al inici de la cursa, aquest cop de baixada, travessa la riera per unes plataformes i anar a fer la volta al poble per la banda contraria a la pujada. Aquest tram cal remar i posar les cames a prova, aconsegueixo anar a 5min/km i intento no abaixar el ritma i entra a meta amb 2:43:47h i el 70 de la general. Amb molt bones sensacions i molt satisfet d’una gran cursa.
Vaig a la furgo en canvio i quan torno a l’arribada en trobo amb el Xori que ha arribat també, amb bones sensacions i satisfet. Fem l’entrapà de botifarra i gaudim del sol i del bon temps que fa a la vall i sobretot de la bona companyia. Un bona cursa, amb una molt bona organització i ambient. El recorregut força trencacames i amb bons trams tècnics que la fan molt interesant, això si, és un recorregut ràpid, si tens molt bona pota. Un bona excusa per conèixer una bonica i agradable vall. Gran tracta cap els corredors i corredores. Content per la sensacions i amb ganes de més quilometres. Propera parada el proper 23 d’abril a Mataró, la cursa del drac.

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405: