dissabte, de maig 31, 2014

Seguim, amb bon pas, un camí vermell maduixot!

Sorprès pel ritme, pels resultats i per la resposta d'aquesta part de la comarca. Des del passat 26 d'abril, al bateig dels maduixots, hem seguit caminant, hem actuat ja fora de la comarca, hem començat a fer castells lleugers i podem actuar sols. Actuem i la colla avança, creix dia a dia, assaig rera assaig. Hem fet 7 actuacions amb ja diverses aventures com a Santa Susanna on només vàrem poder fer un P4 i castells de cinc nets per culpa de no tenir ambulància. Portem 15 castells de 18 intents i 24 pilars de 4.
La gran feina dels assajos es veu a plaça i dóna uns bons fruits, uns bons maduixots. Les ganes d'anar amunt és bona per intensificar els assajos amb les proves de castells i pilars més complexes. Per mi, venint d'on vinc, a cada assaig flipo més.
A Beuda, primer gran desplaçament amb bus, el passat 11 de maig vàrem fer P4, 3d6, 4d6a i 3d6a amb dos P4 simultanis al final de l'actuació, una actuació rodona en un bonic petit poble de l'Alta Garrotxa, els castells van anar prou bé i a més ja vàrem començar a fer versions lleugeres de les estructures. (Vídeo)
I de Beuda tornem a Palafolls, on el 17 de maig vam actuar dins de l'aniversari de l'esplai "el Pas". A Palafolls ens havíem anul·lat fa un mes l'actuació per la pluja però dissabte amb bon temps vam actuar sobre la gespa amb una actuació que ens va deixar un regust amarg ja que ens vam entrebancar amb el 4d6 al desmuntar-lo dos cops. Al final: P4, 3d6a, id4d6,3d6,id4d6 i 2xP4 simultanis. (Vídeo) El 4d6 és un quatre lleuger que hem d'acabar de treballar perquè doni bons resultats en el futur. Tot plegat també serveix per posar els dos peus a terra i faci descobrir a la colla que això dels castells no és tant fàcil com sembla. Marxem de Palafolls amb ganes que al dia següent a Santa Susanna recuperem el quatre.
Però a Santa Susanna al dia següent ens trobem amb la primera sorpresa de la nostra curta història i hem d'anular l'actuació per falta de l'ambulància, així que només fem un P4 i alguns castells de cinc nets. Ens trobem amb les primeres dificultats de no tenir a l'administració acostumada a les actuacions castelleres,
i set dies després anem fins a la Cala Canyelles a Lloret de Mar i actuem en la inauguració del club nàutic, una actuació un pèl exòtica ja que la fem dins d'un club i pels socis del club. Aquí tornem a mobilitzar molta gent i podem completar sense problema una actuació complerta de sis, amb un 3d6 que treballa l'estructura del cinc, un 4d6 lleuger on estrenem canalla i un 4d6a també lleuger. Acabem amb dos pilars de quatre amb l'estrena d'una nova enxaneta.
Així doncs, la valoració d'aquests dos primers mesos és molt bona, seguim amb bon peu, tenim moltes actuacions, la colla respon i també afronta amb bon peu els primers entrebancs. Dia a dia creixem i ens fem més forts. Tenim molt recorregut per fer i moltes coses per millorar i anar amunt. A cada assaig néixen nous reptes i poc a poc anem assolint els objectius del principi de la temporada.
Hem fet molt bones proves de 5d6 i de 7d6, dissabte a Mataró volem intentar el cinc i als assajos ja hem cridat quarts amunt! Així que els maduixots caminem amb bon peu però sobretot amb molt bon rotllo i amb un gran somriure!

2xP4 Beuda
3d6 Beuda
3d6 Cala Canyelles Lloret de MAr
3d6 Palafolls
3d6a Beuda
3d6a Palafolls
4d6a Cala Canyelles Lloret de Mar
4d6a Cala Canyelles Lloret de Mar
Colla a Beuda amb Espartxats de l'Estany
Colla Cala Canyelles Lloret de Mar

id4d6a Palafolls
P4 Palafolls
On tour maduixot:
31 de Maig Mataró "Diada dels Valors amb 9 colles més" 
1 de Juny Pineda de Mar 
8 de Juny Blanes 
8 de Juny Tordera 
 15 de Juny Manlleu 
22 de juny La Garriga

diumenge, de maig 18, 2014

Trail del Cap de Creus! 42km 4500m acumulats pel paradís!

Un pel tard, però aquí penjo la crònica de la Marató de Cap de creus del passat 4 de Maig. Diumenge, ultim dia del pont, matinem i anem cap a Roses, aquesta cursa fa 3 anys (1) (2) que la faig i en les tres edicions sempre m'he acompanyat la Marta, ja que és un recorregut on pots seguir la cursa de poble en poble.
Fa dies que vaig un pel nerviós ja que aquesta Marató li tinc respecte ja que vaig abandonar l'any passat. Es un circuit ràpid i trenca cames i amb un terreny molt dur on pateixen molt la musculació de les cames. Venia d'unes setmanes on no havia entrenat tot el que hagués volgut i en els dies previs no havia descansat prou. Així que un pel nerviós arribo a Roses, recollir dorsal i sense gaire temps ja estem dins de calaix de sortida. No acabo de tenir clar quina estratègia seguir i decideixo sortir i corre per sensacions. Conec el recorregut però hi ha parts noves que segur que amaguen moltes sorpreses.
Sortim i vaig a un ritma normal, més lent que a les curses que he fet últimament, veig que poc anar més ràpid però vaig posant el fre per no patir. Hi ha prop de 400 corredors i corredores i a la primera gran pujada es fa una bona cua que fa que puguem relaxat, em trobo be i veig que sense problemes puc seguir el ritma del grup de corredors on vaig. Arribem a Dalt de tot de Sant Pere de Rodes i vaig a bon ritma. En l'avituallament em trobo a la Marta, animant i fent fotos! Després del primer avituallament, arriba la baixada on vaig patir l'any passat! baixo conservador mantenint la distancia amb la resta de corredors fins que ha mitja baixada decideixo anar un pel més ràpid fins arribar el poble de Selva de Mar. Quan arribem el poble tinc bones sensacions. El tram d'asfalt d'un parell de quilometres plans fins a Port de la Selva es fa un pel pesat ja que fa una mica de tramuntana que molesta, ja que bufa de cara. Arribo prou be a Port de la Selva i la motivació va amunt ja que vaig en el temps dels anys anteriors. Els propers quilometres fins a Cadaqués sou gairebé nous. Hi ha 10 quilometres i veig que puc anar sobre els temps dels anys anteriors. Sortim per anar a buscar la Cala Cativa. Arribem a la seva platja i comencem la pujada. Soc el quilometre 16 em trobo de cop molt cansat de cames, la pujada no la faig tant viva com les anterior i veig que baixo el ritma. Després de la pujada un bon tram de pistes i corriols que no vaig be, vaig aguantant com puc, però sense gaudir, cada cop estic més cansat i començo a patir.
Després del tercer avituallament, psicològicament em vaig cap baix, veig que no vaig be i que em queda mitja cursa i que no puc anar tant ràpid com voldria. Peró molts cops voler i poder no van junts. Decideixo intentar canviar el xip, renunciar a mira el rellotge i acabar en les millors condicions possibles. No estic del tot segur d'acabar i en la baixada cap a Cadaqués tinc algun petit mareig que em fan aturar-me i beure gairebé tota l'aigua que duc. Durant la baixada vaig pensant seriosament d'abandonar a Cadaqués. Arribo a Cadaqués ja amb 20 minuts més que els anys anteriors, molt cansat físicament però almenys sense cap lesió! Parlo amb la Marta, i decideixo seguir, mira el punt positiu i intentar gaudir sense mira el rellotge i mira el paradís del cap Cap de Creus Allargo l'avituallament, em recupero, menjo i em llenço aigua pel cap, fa molta i molta calor. Faig els primers metres caminant amb la companyia de la Marta.
Canvi de xip, l'objectiu és caminar més que corre i arribar. Des de Cadaqués el nou tram del circuit és un puja i baixa constant. Anem de Cadaqués a Cala Joncols i després fins la cala montjoi. Corriols vora el mar, amunt i avall i alguns trams de pista i corre per les petites platges que anem trobant. Veig molt tocat físicament, però puc anar fent. A cada avituallament faig parades de mínim 5/10 minuts per recuperar-me i beure molt liquid. Des de Cala Montjoi queden 8 quilometres, una ultima pujada de 300m i baixada, així que començo a veure la llum... la pujada la faig caminant poc a poc i resistint en un grup de corredors que també van com jo. Arribem dalt de tot al darrere avituallament i ens queden quatre quilometres de baixada. Així que cap baix com puc, sembla que un pel recuperat i puc fer prou be els últims quilometres, fins i tot per primer cop avanço corredors. Entrem per la part alta de Roses i anem directes al pavelló on el rellotge marca 6:39h i arribo molt cansat. Sort del suport de la Marta i la bellesa dels recorregut. Una cursa que em torna a demostra que cal dedicar hores i hores a fer quilometres per afrontar aquest reptes amb objectius exigents. Com sempre les curses també ens ensenyen moltes coses. Arribo a casa i la bascula arca 68kg... això vol dir que he perdut 3,5 quilos en cursa.
Gran organització i sobretot un increïble recorregut que farà que segur, si puc, el proper any tornem a deixar-nos la suor pels camins, pistes, cales del Cap de Creus.



















dijous, de maig 15, 2014

i un dissabte del pont de Maig: Volta per Canalda

Dissabte ens despertem a Sant Llorenç de Morunys i decidim anar a fer una volta per Canalda, hem trobar una ressenya a la web Engarrista (una gran web amb molts recursos per fer muntanya, la meva felicitació els autors per la seva gran feina)  Recollim la furgo, esmorzem i cap a la zona de Canalda.
Anem fins el poble rural de Puig Arnau el Pubilló. Estacionem a la pista d'entrada, abans de la font que hi ha abans de la primera casa Rural. Agafem el material de ferrata i anem buscar el GR-1 que ens portara fins el peu de les ferreta. Cal buscar les marques de GR en la segona casa que trobem, el camí és pots trobar be ja que surt al costat d'un arbre que esta pintat tot de vermell. Un cop a l'arbre pintat, cal seguir les marques de GR que vas trobant pel mig dels camps. Baixem per un corriol fins trobar-nos amb el camí senyalat amb els nom de "volta a Canalda" Aquí coincideixen el GR i el Camí de la volta de Canalda. . Aquest tram del camí esta tot ple de cartells indicadors de la flora que ens trobem. Després de la baixada i quan arribem sota la gran cinglera el camí va pla fins trobar-nos una senyal que ens indicar l'inici de la Ferrata que esta a poc metres per sobre del camí, En poc més de 2 minuts arribem a la Ferrata. La Ferrata és curta però explosiva, te un inici un pel desplomat amb els graons una mica allunyats. El braç encara fa mal de la tendinitis que tinc des de la caiguda en l'assaig de castells, així que em costa un pel els passos més llargs. La via te uns 120m que supera el cingla i ens porta fins prop de la carretera on retrobem el camí marcat amb pals de fusta que ens indiquen al ruta de la paret de Canalda.
Seguim les indicacions dels pals de fustes que ens porten des de la Ferrata fins el peu de la paret de Canalda. El camí es molt agradable pel mig del bosc. Arribem a la paret de Canalda i en la seva primera part de la paret entrem a les coves del Moro, Primer puguem fins la cova que esta mes a l'esquerra i que és pot anar a peu amb una petita grimpada, una cova que segons diuen eren habitades i es feien servir des de fa molts anys. A les coves de la dreta puguem per una petita instal·lació de cordes i cables que ens permeten, amb el material de ferrata, arribar fins a les coves.
Baixem de les coves i seguim la ruta que recorre tot el peu de la paret fins l'extrem on trobem la casa de la Rita, l'ultima casa habitada en les coves de la paret de Canalda. Des d'aquest punt baixem seguin sempre les indicacions de la volta de Canalda. El camí perd alçada fins arribar al petit poble de Canalda. Dinem vora l'església els nostres entrepans de tonyina.
Després de dinar seguim la ruta de tornada al punt de sortida, seguim pel GR-1 passant per sota la gran cinglera de l'inici de la ruta i arribem fins l'inici de la ferrata i des d'aquí pugem al punt de partida desfem el camí del principi.
Una bona ruta, amb la combinació de ferrata, caminar i la visita a les coves dels moros. Uns racons molt macos del país que no coneixíem i que hem descobert i que hem de tornar.

Ruta GPS a Wikiloc (Gravat amb Garmin 405Cx)