dimecres, d’abril 29, 2009

Per sant llorenç de munt.

Ahir dimarts, a estira les cames per sant Llorenç de munt. Objectiu fer una petita caminada per estira les cames després de la cursa de diumenge, fer algunes fotos i descobrir algun indret nou... Tots els objectius complerts. Així que faig una volta per pujar la Mola, per la zona de la Font Soleia. un gran muralla de roca on hi han vies d'escalada de molt grau... que com no, ahir havia un parell de "frekis" allà enganxats! Al final pujada a la mola per una vessant que no havia pujat mai, amb molt bones vistes i tranquil·litat... una bona excursió per carregar piles i desconnectar una mica...

Camí de pujada.
Agulles, formes.

Parets de Font soleia
Font Soleia.
Núvols.
Últims metres cap a la mola.

Camins, arbres i núvols.

Aquí sembla que no passa el temps...


diumenge, d’abril 26, 2009

III Cursa de les Aixetes= ja torno a ser aquí!

- Agost del 2007, la sabatilles a l'armari, el calaix ple de la rova de córrer, visites a metges, fisios, massatgistes, naturistes, intents frustrats de córrer....
- 26 d'Abril del 2009, sabatilles plenes de fang i mullades, samarreta i pantalons xops...
Feia tant de temps que no recordava el que es sentia quan ets a casa rebentat desprès d'una cursa. Avui quan he creuat la linear d'arribada de la III cursa de les Aixetes, he tornat a tenir la mateixa sensació que l'any 2004 ho feia per primera vagada a Sant Joan de les Abadesses desprès de debutar a la cursa del Taga, tot ha canviat un mica... però la samarreta era la mateixa, la de les grans ocasions. Amb l'estalada que jo mateix vaig posar.
Avui a sant Feliu no podia anar millor. Ja començava el dia com el principi, nervis que no deixant dormir be, 24h molt atent de la meva cama, alguna que altre rampa. Sona el despertador, dutxa de rigor, esmorzar, passar a buscar el Rubens i cap a Sant Feliu. Allà, ens espera un recorregut molt maco de 16km, corriols, pistes, i molta i molta aigua. Sortida rapida però a bon ritma, primeres pujades patín i a les baixades com sempre, com una "puta cabra" i cap a baix que fa baixada. Més pista i comença la turmenta, fred, pluja i els corriols començant a ser torrents i cada cop el somriure és més gran a la meva cara. Gaudeixo com un nen petit, crec que més encara, pateixo, però em sento be. Els últims kilòmetres a patir, cansat, molt cansat arribo a Meta. 1:26:22h i per sorpresa meva el 32 de la classificació general de prop de 180 corredors i corredores... Molt content, eufòric, alegre. Com si hagués guanyat! Molèsties, poques, les justes...
Espero el meu company Rubens que avui és la seva primera cursa de muntanya i el tio esta fort arriba molt be i a la que em despisti aviat m'he agafara... Ara a descansar, seguir amb els estiraments, els entraments suaus, musculació... per poder mantenir el somriure, l'alegria i la llibertat de fer el cabra per les muntanyes!!
Gràcies a tots i totes els que m'heu acompanyat aquest últims mesos en els meus kilòmetres, el meu ritma de pujada i les meves pajares...

Fins la propera i ja torno a ser aquí!!

divendres, d’abril 24, 2009

Sant Jordi 09 a Castelldefels

Podria tornar a escriure les mateixes reflexions de l'any passat. Amb alguna canvi, però Sant Jordi sempre te aquell punt que el fa diferent. Una diada de carrer, ple de colors, llibres, roses i molts bons moments amb amics i amigues. Un any amb el retorn de les JERC a Castelldefels, que van donar una mica més de color, llum i alegria!
Un dia que la ciutadania pren els carrers per passejar, comprar llibres i roses...
JERC Castelldefels.

Camí cap una majoria independentista a l'ajuntament

Taula de les JERC Castelldefels

Taula d'ERC Castelldefels

Fins el 2010...

dijous, d’abril 23, 2009

Bona diada de Sant Jordi

Sant Jordi és una diada nacional, una diada que sempre he pensat que hauria de ser festa dins de calendari. Quan siguem un país normal, aquest data crec que hauria de esdevenir una de les festes laborals del país. Sant Jordi representa moltes coses, molts colors i d'una manera o un altre recuperem els carrers, recuperem els llibres, recuperem els colors de les flors i em mica em mica, individualment i col·lectivament ens fem més lliures.
Un festa de Dracs, cavallers, princeses i roses... (tot i que sempre he pensat que el drac no hauria de morir... una debilitat per aquestes besties).
Així que tingueu bona diada de Sant Jordi, que tingueu una pila de llibres per llegir i alguna que altre rosa per cuidar més enllà del dia 23.

dimecres, d’abril 22, 2009

Montserrat, detalls i colors...

Dilluns cap a Montserrat, estira les cames i descobrir camins i indrets nous. Així que vaig a fer una volta per la zona de la cova de l'arcada i pujar fins el coll del porc, per anar cap el coll d'agulles per la vessant nord i passar pel refugi d'agulles i tornar a a l'aparcament del vermell del Xicaro pels Pallars... Un excursió circular, bonica i rapida que ens descobreix una zona poc visitada.
Amb la maquina de fer fotos amb ma, vaig fent fotos a tots els petits detalles que vaig trobant. Normalment desprès d'una excursió a Montserrat penjo tot de fotos de rocams, agulles... però avui penjo les fotos d'alguns detalls que molts cops no parem atenció i nomes ens fixem amb els grans paisatges, i ahir vaig trobar-me amb molts colors, formes... i com no, com a casa.

Cova de l'Arcada.
Salamandra.




Heura.

Fongs?? a l'escorces dels arbres.

+ Fotos a la Galeria Picasa


dilluns, d’abril 20, 2009

Retrobant l'escalada

Feia dies que tornava a tenir ganes de tornar a escalar. Així que dissabte vaig trucar el Cèsar i cap a penya ginesta, la nostre escola local. Un Zona que de tanta gent que ha passat hi han vies que esta polides (patinant) però encara hi han que son molt divertides de fer. Fins i tot desprès de tant de temps, els V+ s'han de suar i tremolar... tot i així, el final una tarde retrobant l'escalada amb 2 V+ i un IV+ de primer que em porto cap a casa i amb moltes ganes de fer metres i metres... com en els vells temps!!

Cèsar a VICO 1 (v+)
Vistes de la platja de Castelldefels.

Cèsar a la clàssica "Pepi V+"

i per acabar Fragel rock 6b+ a mi encara em queda una mica per tornar a probar-la...

una altre visita el Remolar-Filipinas

Dissabte Matí per la reserva natural del Remolar-Filipinas, quan m'aixeco tard, sempre és un bon lloc per anar. Fer una visita, que sempre hi han inquilins nous, practicar una mica la fotografia i aprendre una mica més sobre qui es qui... que hi han molts ocells i hi han que es semblant uns els altres... jeje
Dissabte hi havia un Flamenc, una becplaner, agro roig, cames llargues, ... totes les fotos a l'àlbum de picasa.

cuereta blanca*


Becplaner (el fons.....)

*Gràcies a la ajuda de Lorenisca.

diumenge, d’abril 19, 2009

Sopar de la República i premis 14 d'Abril.

El passat 18 d'abril ERC Castelldefels, organitzava l'habitual sopar de commemoració de la proclamació de la República Catalana el 14 d'abril de 1931. Aquest any hem aprofitat el sopar per començar una nova etapa amb la creació dels Premis 14 d'Abril. Premis que volen reconèixer el treball, el compromís, la lluita i la defensa dels valors republicans a ciutadans o col·lectius de casa nostra. Aquest any li vàrem atorgar a la Lluïsa Ferré, primera regidora d'ERC a Castelldefels amb després de la dictadura i militant del partit des de 1977. Un homenatge a la seva trajectòria i el seu compromís amb Castelldefels i amb Catalunya. Ahir la Lluïsa va dir que, en la primer eleccions si va posar perquè creia que era el que calia fer en aquell moment... Exemplar a seguir, perque sense persones com ella, persones anonimes, amb el seu compromís i la seva lluita van mantenir la Flama encesa. i sense ells no haguerem pogutr arribar fins aqui, ara el camí es fa una mica més planer.

La Lluïsa Ferrer en un moment del sopar.

Premi 14 d'abril, obra de Josep Maria Garcia.

divendres, d’abril 17, 2009

Construint la unitat

Ahir al vespre sentia la noticia que Carod avalava la candidatura de Puigcercós a la presidència de la Generalitat. Els que em coneixeu sabeu que sempre he pensat que Carod és del tipus de polítics que ens manca al país. Lluny de la grisor i de la "professionalització" de la majoria. D'aquells que vénen d'un camí llarg, que encara conserven un carisma i una forma d'entendre la política al servei d'unes idees, d'un país i la seva gent.

Tot i així, crec que primer de tot hi ha un ideari, hi ha un projecte polític per sobre dels personalismes, per sobre dels noms amb majúscules i fins i tot som molt més importants tots aquells milers de noms amb minúscules que barri a barri, carrer a carrer, treballem per la independència i per la justícia social. Però tornat a ahir a la nit, aplaudeixo la seva actitud i crec que ens reforça com a partit i també com a moviment polític que algun dia hem d'esdevenir majoritari a la nostra societat per poder avançar en el camí cap a la llibertat nacional i social.

Crec que hi ha sectors del nostre partit que haurien de començar a prendre nota i començar a dibuixar un horitzó conjunt tot assumint els resultat de l'últim congrés. Jo he estat crític amb moltes actituds i així ho vaig manifestar amb el meus vots a les eleccions a presidència i secretari general i després del congrés. Cal assumir els resultats i saber valorar quan és l'hora de posar-se a remar tots junts si realment creiem en el projecte polític que representa ERC. Perquè una cosa és la batalla per les idees, pels projectes i els camins i una altra la baralla pel poder. A mi només em trobaran a la primera i després em posaré a córrer, a remar en la direcció que hàgim decidit entre tots i totes. Crec que són les regles del lloc democràtic i les regles de l'assemblearisme.

dimecres, d’abril 15, 2009

Dies de tempestes...

una primavera amb molta aigua, núvols i poc sol amb cels negres, vent i fred... això fa que quan el sol fa presencia, quan s'obra una finestra de bon temps, tots i totes sortim els carrers. Dilluns vaig estar una bona estona el sol estirat a la sorra...




dimarts, d’abril 14, 2009

14 d'abril

Fa 78 anys que el somni es feia realitat, somni que va durar poc temps.... Però que encara avui és present i va encendre la flama que encara avui hi ha qui la segueix mantenint viva. Hi ha qui encara criem i lluitant per la construcció de la republicà Catalana, per construir una societat impregnada dels valors republicans. I en els moments que vivim, encara és més necessari seguir el combat diari per la republicà, la justícia social i construcció nacional, la igualtat, la solidaritat, etc..
Avui també és un bon moment per recordar totes aquelles persones que van deixar la vida defensant les llibertats col·lectives! Tot i així, el nostre millor homenatge serà la victorià!!

diumenge, d’abril 12, 2009

Dies de pluja + pujada al Castell de l'Eramprunyar= Diversió!

Avui m'he aixecat de bon matí, he vist que la pluja ens donava una treva. Així que a repetir el circuit que vaig fer el divendres amb el Rubens i el Cèsar. Pujada el castell de l'Eramprunyar des de Castelldefels pel camí vell i despres baixar per l'Ermita de Brugues. Un circuit circular molt bonic i poc conegut. que ens descobreix el Garraf "vermell" i que passa per antigues masies, les ruïnes del Castell de l'Eramprunyar (que l'ajuntament de Gavà te abandonat i en un estat precari) i l'Ermita de Brugues... Es un circuit de prop de 14km amb poc desnivell 530m.
Avui he gaudit molt! com un nen petit amb botes d'aigua el seu primer dia de pluja. Trepitjant l'aigua, el fang, baixant a tota llet pels corriols i com no, corrent pel Garraf, per la muntanya... Fins al propera!

dissabte, d’abril 11, 2009

Divendres pels Aiguamolls de l'Emporda. (I)

Divendres m'aixeco a Sant Joan de les abadesses, a casa del Xori i l'Olga, desprès d'un dijous pel monte. Cel tapat i pinta un dia gris... ja que soc per aquí dalt, decideixo anar cap a l'Empordà, a visitar els aiguamolls. Que fa dies que tinc ganes d'anar. Nomes havia estat una vagada fa molt de temps... Ara, amb aquesta petita afició a les fotos i els "pajaracos" no podia estar-me de fer-li una visita.
Així que cap els aiguamolls, arribo a l'aparcament del Cortalet desprès d'alguna embolicada per la Garrotxa. Molta gent... això em recordar que estem en plena setmana santa... Agafo la motxilla amb tot l'equip fotogràfic i el gore-tex i a fer una volta, per les guaites, els itineraris, els miradors.... hi ha massa gent i això fa que els ocells estigui force lluny. Menys les cigonyes que semblant que no tenen cap problema de conviure amb els "visitants". Això si, quan més camino menys gent, així fent fotos aquí i allà i amb quatre gotes, arribo fins la platja de sant Pere Pescador. torno pel mateix itinerari cap a l'aparcament, cotxe i cap a casa.. Al final moltisimes fotos, (Martinets blancs, bernats pescaires, cigonyes, corbs marins, ànecs coll verds, cabussó emplomallat, fotjàs , Cignes, cames llargues... i molts més que desconec el nom..)
Un bon matí, practicant i aprenent a fer fotos, trobant a faltar un "tele" d'aquells Canon que portan "L" i disparant en RAW. Crec que tornarem un dia que no sigui festiu amb una mica més de sol i que espero trobar menys "pajaracos sorollosos"