dimecres, de juliol 02, 2014

Trail Ulldeter, pura alta muntanya!

Feia quinze dies que havíem fet un entrenament pel mateix recorregut, coneixíem 20 dels 29 quilòmetres del trail. Així que dissabte 28 cap a Setcases a participar en el trail d'Ulldeter. Després de la pujada durant l'entrenament i llegir alguns comentaris vaig decidir portar pals, sobretot pels primers 8km que són de pujada i on guanyem prop de 1400m de desnivell.
Arribem a Setcases, recollim dorsal, he tornat a enredar al Marc en la cursa, i cap la sortida. Vaig estar apunt de fer l’ultra de 52km però encara no tinc prou pota per gaudir de tanta distancia així que sortim a les 8h, després del control de material i de posar-nos davant per evitar els possibles taps dels primers quilòmetres. Sortim pels petits carrers de Setcases a buscar la petita pista que tot fent llaçades guanya ràpidament desnivell. Comencem guanyat desnivell i això a mi em va molt malament, per agafar ritme, així que convido al Marc a fer el seu ritme, puja molt millor que jo i jo ja aniré fent. La gent puja molt ràpid, tothom surt amb moltes ganes i fins i tot dóna la sensació que tothom t'avança. Cada quilòmetre puja més i poc a poc deixem el bosc per entra en el terreny de més alta muntanya i al mateix temps em trobo millor, arribem fins al primer cim i les sensacions són bones, tinc les cames prou descansades i no tinc cap molèstia al turmell. Això si, el vent és molt i molt molest i decideixo posar-me el paravents i hidratar-me molt sovint.
Vaig seguint la cua de corredors i fins i tot en vaig avançant alguns. El tram de carena fins el cim del més alt em sento que recupero i decideixo incrementar el ritme fins el cim. Des d'aquí 4 quilòmetres gairebé tots de baixada fins al refugi d’Ulldeter. Poc després de fer cim, atrapo el Marc i anem junts, ara la cursa està molt més estirada i anem compartit els trams amb els mateixos corredors i al coll de la coma de l'orri avancem els darrers corredors de l’Ultra Trail. Fem una petita pujada fins el coll de la Marrana i cap al refugi d'Ulldeter. Primer avituallament i 12km: omplim aigua, mengem alguna cosa i cap amunt un altre cop. Puguem pel mateix camí que vàrem fer en l'entrenament fins la part de les pistes, segueixo amb les bones sensacions i tinc la sensació que els pals són una ajuda molt important per descarregar pes en les cames i poder rendir més. Fem el primer turó fins dalt de la pista i baixem direcció l'estany artificial, però aquí veig que el camí de pujada no és per xemeneies i puja molt més directe al coll de la Geganta per la zona pla de la regalíssia, i estic content ja que m'agrada molt més que el tram que vàrem fer per xemeneies en l'entrenament. La pujada fins el coll de la Geganta és vertical i aquí torno al ritme constant de pujada i poc a poc anem superant el desnivell, en els últims metres el Marc torna a marxar un metres per davant.
Des del coll de la Geganta i amb el vent fort seguim fins el Pic de la Dona, intento córrer els trams que puc i faig un camina-corre-camina i arribem dalt del cim del pic de la Dona prou sencers per iniciar la baixada amb prou pota i amb moltes ganes de baixar i deixar el vent. Fins el coll del Mentet el vent molesta molt i fins i tot en alguns trams cal aturar-se per no ser arrossegat. Això si, la baixada del coll fins a Vallter és molt millor i es pot anar més ràpid, gaudim dels últims trams fins el segon avituallament i arribem prou sencers per fer l’últim terç de la cursa. Mengem una síndria que està molt bona, omplim el bidó i cap baix, primer el talla-foc del costat de la carretera que baixa fins l'aparcament inferior de Vallter i després un petit tram per la carretera. Fins aquí és el que havíem fet el dia de l'entrenament, així que no coneixem els 10 quilòmetres que tenim davant, tot i que al perfil ja diu que en aquest tram tenim 300m de desnivell positiu.
Deixem la carretera i entrem pel PR al pla de l’Hospitalet poc després de l'alberg de Pasturia, seguim el PR i ràpidament veiem que és un camí de pujades i baixades continues a més d'un corriol on no es pot córrer massa ja que el camí sembla una pista d'obstacles amb molts troncs per saltar, esquivar... Fem el que podem i a les petites pujades fa mal a les cames i intentem córrer ràpid en les baixades ja que el camí està més net. Anem un grup de cinc corredors baixant i de sobte esquivo un tronc i escolto com el Marc diu "collons" i em giro i està a terra, reculo i veig que té un trau al cap que li surt sang, amb els altres corredors li posem una mica d'aigua, el meu buf pel cap i seguim caminant cap a baix, sembla que ja hem dit prou a córrer. Ell està bé, no es mareja i té ganes de córrer i com que insisteix doncs seguim avall a tota llet i ens llancem en la baixada. Les cames ja no estan per moltes lluites i baixem a un ritme bo, tot i que tinc la sensació que podríem anar més ràpid si tingués el turmell bé i amb uns quants quilòmetres més d'entrenament. Però com cal gaudir, segueixo avall i arribem a l'últim avituallament amb dos corredors més que hem agafat pel camí. Falten els últims 3 quilòmetres i quan he fet uns 100m des de l'avituallament veig que no tinc el pals. El Marc baixa amb els altres dos i jo vaig amunt a buscar-los. Recupero els pals a l’avituallament i em llenço muntanya avall! amb ganes d’acabar la cursa i poder atrapar el Marc. Baixo i baixo i de sobte una petita pujada, torna la baixada i veig que aquells han baixat molt ràpid! i que no els atraparé, arribo a la carretera i queda poc més d’un quilòmetre així que em deixo anar i veig com el Marc mira enrera per esperar-me. Pocs metres abans de la meta m’espera i entrem junts, amb poc més de 5:07:09 el 74 i 75 de la General de 363 participants.
Un cursa molt maca per alta muntanya, recuperant les curses 100% de muntanya, molt desnivell i quilòmetres per gaudir amunt i avall i una cursa diferent també per la companyia, ja que poques vegades havia fet una cursa sencera amb algú conegut gairebé tots els quilòmetres. Una bonica cursa per marcar dins del calendari i poder pensar en entrenar més quilometratge per fer la llarga!