9N2014 Hem Votat!

Que dir del dia d'ahir, moltes imatges i records, moltes emocions a flor de pell. Tot amb una gran prèvia, dissabte amb els maduixots descarregàvem el primer 4d7 de la nostre petita historia. Vàrem dormir poc i cansat de bon matí anem cap a Santa Coloma de Farners.

Al dia #9N2014 començàvem amb la 3a cursa de muntanya de la Ratafia. De camí cap Santa Coloma de Farners veiem com el país es desperta groc i com la gent ja es concentra davant dels instituts per on passem. Faig la cursa i baixem cap Calella on la Marta ha d'anar a votar. El camí de Santa Coloma a Calella el faig amb els ulls humits, escoltant les dades i les histories que la radio ens explica. Pell de gallina escoltant els avis, els joves... com un poble vota, vota i vota i fa realitat els somnis.

Arribem a Calella i trobem una gentada. L'institut de Calella esta ple de gom a gom, una cua que arriba al carrer, una cua que fem somrient, alegres i observant com la gent que surt de dins de l'institut porta un somriure a la cara, alguns amb els ulls humits i d'altres molts satisfets i alegres. Els mires i et somriuen. Parles amb els companys i companyes de cua tot i que no els coneixes de res.
Impressionant, veure com gent amb molts anys a l'esquena, van amunt i avall ajudats per poder exercir el seu dret a vot.
Arribem a l'urna i la Marta vota, fem la foto i al mateix temps escoltem com en una de les taules aplaudeixen a una avia de 101 anys que ha votat. Crec que mai havia sentit tanta alegria i emocions davant de les urnes.
I de Calella cap a Castelldefels on em toca votar, el meu cap va a mil, no deixo de pensar i de recordar tot el temps dedicat des de fa molts anys a construir un nou país, els companys del llarg viatge, els moments, les hores de manifestacions, cartells....
La radio segueix minut a minut el dia i sembla que no siguem prou conscients del dia que estàvem vivint. Arribem a Castelldefels, saludo els amics d'ERC que estan a la carpa davant del col·legi recollint signatures per denunciat l'estat espanyol i vaig a votar. Papereta i cap a la taula on em toca votar. Increïble dipositar el meu vot, Si i Si. Penso amb els que no estén entre nosaltres, però sobretot amb aquells que estén per venir, pel futur del Blai, pel futur dels que aviat seran el present.

Saludar els companys que estan fent de voluntaris a les taules, abraçades i somriures de complicitats i alguna llàgrima els ulls. Fins i tot una estona ajudant a la meva mare a la seva teula on es vocal. Dinar a Castelldefels i tornar cap a casa, amb la radio que segueix explicant histories, moments, imatges radiofòniques que dibuixen una realitat que fins no fa massa era un somni. Arribar a casa i segueixo endollat a la radio esperen les dades a l'hora que edito els vídeos de la diada de Mataró.
Emocionat quan parlen de 1,9 milions de participació a les 18h de la tarda....
Estirats al sofà, ens quedem dormits, portem uns dies a tope, de moltes sensacions, de moltes alegries....

El dia 10N ens aixequem amb unes dades impressionant de participació, amb el convenciment que tard o d'hora guanyarem, que poder perdem massa temps parlant de la unitat dels partits polítics, quan la veritable unitat és la que ahir es va demostra a peu de carrer, lluny dels despatxos, lluny de les reunions. La força en aquest moments rau en el poble, si no ens aturem, si seguim així ho aconseguirem! Mil histories a la retina, mil somriures de complicitat, mil gestos de dignitat que ens faran lliures!

Ara és l'hora, TRAM 58!

Som-hi! A pocs dies del 11 de setembre, a pocs dies d'aquella data que semblava tant llunyana ara fa un pila d'anys, la commemoració dels 300 anys del 1714, no puc deixar de pensar en com ha canviat tot plegat, com hem fet realitat els somnis i les lluites que semblaven impossibles i com una majoria social ha saltant la tanca i ara camina pel camí de la llibertat.

No poc deixar de mirar pel retrovisor, tots aquells anys de lluita i d'esforç. Araavancem amb pas valent mirant sempre el futur apassionant que ens espera i on el 11 de setembre d'enguany serà clau. Una data clau que pot encara fer més inevitable la consulta del 9 de Novembre.
Però aquí està la gran pregunta que sempre em fan els amics i coneguts, Votarem? doncs sempre responc el mateix, no depèn de Tribunals constitucionals, ni depèn de governs de l'estat espanyol, depèn de nosaltres mateixos, si volem votar, votarem! Sense por i amb fermesa i amb les urnes i els vots com única arma.

Estar clar que ara vindran dies difícils, complicats i que hem de deixar enrere les diferencies i buscar les complicitats, però sobretot el compromís amb la majoria social que vol que el poble de Catalunya sigui consultat, que vol poder votar. Cal no fer-se enrere i amb la mateixa tenacitat que els ciutadans i ciutadanes de Barcelona del 1714 defensaven la ciutat i empenyien els seus governants a fer-ho, cal seguir empenyent per no fer passes enrere i quan els tremolin les cames i mirin pel retrovisor, cal que trobin a la gent que segueix reclamant justícia social i llibertat nacional.

Som més a prop del futur, 9 de Novembre de 2014, que del passat. Hem perdut la por, tenim respecte i compromís vers tot el procés, però no tenim por de l'estat espanyol. el proper 11 de setembre omplirem la Gran Via i la Diagonal de alegria, somriures, reivindicació, futur, passat i alçarem castells (jo amb els Castellers de l'alt Maresme a cruïlla Balmes/Gran Via) per demostra que si fem una bona pinya podrem alçar tots els castells que vulguem, per demostra que ens calen totes les mans per avançar, segur que amb molts matisos, però amb l'objectiu comú de poder exercir el nostre dret a decidir el nostre futur! Amb el convenciment que guanyarem!

Ens veiem el dia 11! ens veiem, jo al tram 58 i tu?

#ViaCatalana #Tram500 #Croquetes

11 de setembre de 2013, 17:14 ens donem la ma a l'esquerra, a la dreta. Darrer nostre els gegants de Calella, som sota el Far de Calella i davant nostre el mediterrani, mar que uneix cultures, països lliures i oprimits.

Per la radio les campanes de la Seu vella de Lleida marca el moment que lliga un poble que va de nord a sud, de sud a nord, més enllà de les fronteres dibuixades per dos estats imposats. Alegria, somriures, somnis, abraçades, salts. Gent gran, vells, petits, joves, infants... tots i totes junts per reclamar poder ser, almenys poder tenir l'oportunitat de ser.

Quantes imatges pel cap, quants somnis fets realitat, quanta gent que apareix en la meva memoria i que avui no poden ser, quanta gent nova que suma i suma i tornar a sumar i la sensació de tornar a donar-me la ma amb els amics i coneguts de viatge que son allarg de tota la via. Amb els amics que fa temps que no veig, amb aquells que hem compartit viatges, concerts, manifestacions... Amb els que avui son lluny, 200km més el nord, 250km més el sud.

Una sensació de felicitat córrer pel dins del meu cos. Val la pena haver dedicat tantes hores per almenys arribar fins aquí, per veure que la feina, les nits, els dies, les hores, els minuts dedicats a treballar, a lluitar tenen recompenses col·lectives... Som-hi! un llarg camí que només acaba de començar!

11 de setembre de 2013 17:14 som el punt de no retorn....

Camí de la Llibertat, l'hora de sumar!

Feia dies que tenia abandonat l'actual situació que vivim com a país, tot i que dia a dia fem passos de gegant. Vivim l'actual procés amb certa sensació de vertigen, vertigen que no fa por, tot el contrari. Tenim la sort de ser partícips d'un moment important en la història d'aquest petit país. Tinc la sensació i convicció que el procés és imparable i que la consulta per la independència de Catalunya és ja un fet assumit per tothom. Qui ens hagués dit que seriem on som i que l'independentisme ara seria un moviment transversal que impregna bona part de la societat. Els que hem treballat des de talaies com Castelldefels podem donar fe del canvi substancial que ha viscut la gent i com la taca d'oli s'escampa sense parar, i molt ràpid. Encara recordo com ens va ser d'impossible organitzar les consultes per la independència a la ciutat per la manca de gent i recolzament. Però ara l'aparició de moviments com l'ANC Castelldefels, la nova aparició d'Òmnium a la ciutat o les estelades a balcons de la ciutat, posen de manifest que hem fet un salt endavant de no retorn i que Castelldefels, tot i el govern municipal que patim, no està al marge del procés nacional.

Però tampoc tot són flors en el camí, sembla que hi ha qui perd el nord buscant o intentant convèncer a aquells que no tenen cap mena d'intenció de pujar al carro, ja no de la llibertat nacional, si no del dret a decidir. Aquells que busquen excuses en el federalisme, que disparen només en una direcció i que només tenen a la seva boca la paraula "retallades" , que busquen excuses en els colors per no anar endavant. S'emboliquen i donen voltes sobre si mateixos per evitar afrontar el veritable debat que és l'enfrontament amb l'estat per buscar les eines per fer la consulta. Està clar que en el procés no ens podem deixar ningú pel camí i que hem de garantir que el procés no exclogui ningú. Som conscients que l'actual situació econòmica ens pot fer deixar-nos a molta gent pel camí. Però és per això que ens calen les eines d'un estat, per poder sortir del forat on dia a dia ens condemna l'estat espanyol amb el seu espoli, amb els atacs a la nostra cultura, llegua, identitat col·lectiva, amb la seva asfixia fiscal....

Està clar que molts de nosaltres, que ara som al mateix vaixell, no compartim el model social o econòmic del futur estat català, Però jo sóc de l'opinió que ara cal avançar per aconseguir fer la consulta per la independència i que durant el camí cal garantir tots els drets. Però qui fa les diferències entre alliberament nacional i construcció social sembla que en el fons amagui una estratègia partidista per posar pals a les rodes i amagar la seva veritable postura davant el dret d'autodeterminació català, ja que d'altres nacions sempre ho tenen clar i potser a comarques la cosa sigui diferent però molts de nosaltres sabem de quina pasta estan fets els "progres" i els “ecos” del Baix Llobregat i zona metropolitana.

Benvinguts tots i totes al dret de decidir, benvinguts tots i totes a l'enfrontament contra les regles del joc i sobretot als temps difícils que vindran aviat! perquè si alguna cosa sempre ha mancat són mans i cames per estar dempeus quan ens volien fer seure o agenollats!

Som-hi!