El PSC-PSOE és una caixa de sorpreses. Fa dies que es discutia si el PSC hauria de tenir grup propi el congres i pocs dies desprès Clos, segons diuen proper els sector més "catalanistes" del PSC, serà nomenat ministre del PSOE, ja ho deia el eslògan del PSOE: si guanya Zapatero guanya Catalunya. (encara que aquí només guanya els polítics catalans del PSC) Estar clar que els sectors més espanyolistes i regionalistes del PSOE estan aconseguint eliminar o apartar tot allò que olora, encara que sigui mínimament, a Catalanisme dels llocs principal de la política catalana. Han abandonat l’estratègia dels Bonos e Ibarres i ara amb bon "talante" ho fan amb guant blanc Zapatero i Montilla. El punt culminant de l’estratègia ha estat portat a Sr. Montilla a ser el presidenciable a la Generalitat de Catalunya.
Les intencions amb les que amenaçava el Sr. Corbacho i companyia quan els PSC semblava que tornava els seus principis ideològics, sembla ser que han donat els seus fruits. No a calgut muntar el PSOE a Catalunya. Amb una l’opa i la complicitat del Zapatero ja han tingut prou per fer que el PSC perdi les regnes del seu propi partit, deixat el timó i la sala de maquines en mans del socialisme més descafeïnat i dels espanyolisme més ranci. Del centralisme que mira cap a la dreta i d’una generació de polítics frustrats per no haver assolit allò pel que presumptament lluitaven en les llarga nit franquista, però en comptes de seguir lluitant s’han conformat amb fer-se rics especulant amb el territori, governant els seus municipis d’esquenes a la gent i de cara els interessos capitalistes.
Ser que hi ha molta gent del bona fer dins del PSC, gent procedent de la lluita antifranquista, del catalanisme, del socialisme més compromès, aquesta gent no pot seguir en un vaixell que els ha traït contínuament només per les ànsies de poder d’aquells que portant masses anys a les cadires.Una Catalunya plena, lliure i socialment justa no es pot construir amb un PSC com l’actual: lligat, emmanillat els interessos electoralistes del govern de Zapatero i de l'estat espanyol.
Les intencions amb les que amenaçava el Sr. Corbacho i companyia quan els PSC semblava que tornava els seus principis ideològics, sembla ser que han donat els seus fruits. No a calgut muntar el PSOE a Catalunya. Amb una l’opa i la complicitat del Zapatero ja han tingut prou per fer que el PSC perdi les regnes del seu propi partit, deixat el timó i la sala de maquines en mans del socialisme més descafeïnat i dels espanyolisme més ranci. Del centralisme que mira cap a la dreta i d’una generació de polítics frustrats per no haver assolit allò pel que presumptament lluitaven en les llarga nit franquista, però en comptes de seguir lluitant s’han conformat amb fer-se rics especulant amb el territori, governant els seus municipis d’esquenes a la gent i de cara els interessos capitalistes.
Ser que hi ha molta gent del bona fer dins del PSC, gent procedent de la lluita antifranquista, del catalanisme, del socialisme més compromès, aquesta gent no pot seguir en un vaixell que els ha traït contínuament només per les ànsies de poder d’aquells que portant masses anys a les cadires.Una Catalunya plena, lliure i socialment justa no es pot construir amb un PSC com l’actual: lligat, emmanillat els interessos electoralistes del govern de Zapatero i de l'estat espanyol.
I ara que?
Cal recuperar l’espai que esta abandonat el PSC introduint i renovant el missatge d’esquerres i catalanista en les classes d’esquerra tradicional catalana, cal fer possible consolidar un majoria suficient per desplaçar el PSC i construir una veritable esquerra nacional que arribi a tots els racons i sigui motor de transformació social. Aquest expansió del discurs independentista es pot donar sense abandonar els principis, sense renunciar a l’alliberament nacional i social, sumant esforços per construir, cal deixar clar que l’independentisme d’esquerres no destrueix res, tot el contrari, construeix un futur per tots i totes. Cal seguir construint un esquerra nacional forta que sigui una veritable alternativa els dos partit que fins ara han remenat les cireres en aquest país. Abandonem les baralles estèrils que hi ha entre tots els sectors dels catalanisme d’esquerres i del independentisme. El camí d’alliberament nacional i social no avançarà sense unitat d’acció política i social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada