Revolta Global IV (en busca d’un tercer camí)

Fa mesos que no escrivia sobre el tema, però com sempre que a la família rebem la visita del meu tiet missioner en deixar un llegat de pensaments i reflexions per donar forma i color.

El meu tiet és missioner a Veneçuela des de fa molts anys i encara més que volta per llatinoamericà. Amb tot el que ha viscut, la relació amb les classes més desafavorides de llatinoamericà, la lluita per aconseguir l’alliberació del pobres, la feina colza a colza amb els grans revolucionaris de la historia d’aquelles contrades, el seu pensament religiós, fa que la seves paraules tinguin per mi molt de pes.

Lluny del que poguí estar cansat de tanta lluita amb més de 70 anys, en les seves dues ultimes visites que ens ha fet, he vist en el meu tiet alguna cosa diferent en la seva mirada, una mirada que no esta cansada de la lluita diària, una mirada plena de espurnes de revolució, d’il·lusió. Una mirada que comunica revolta, canvis i transformacions socials, una mirada humil i sincera que un altre mon es possible. Poc temps he parlat amb ell, però m’ha fet reflexionar molt. M’explicava que allà començant a caminar, que buscar noves maneres de enfocar el socialisme. Comparteix la revolta amb el poder, el mateix temps que és crític amb els governants populistes. Convençut que cal donar-ho tot per buscar un altre camí, obrint una tercera via que s’obri camí entre els socialisme o comunisme destructiu i mal entens i el capitalisme agressiu, depredador i sense escrúpols que patim dia a dia arreu del món. Llatinoamericà esta despertant i un altre cop hi ha un fantasma que començar a recorreré el continent i no es el continent europeu com començava aquell antic text... els pobres, les classe més humils tornen a sentir parlar de democràcia, alliberament, cultura, educació, ho escoltant, però també ho començant a veurà, la cultura, l’educació, la sanitat arriba a tots els barris, barris que començant a organitzar-se amb assembles amb l’ajuda de govern nacional.... i el somni s’està fent realitat i semblar ser que les veus s’estenen pels països veïns. El mateix temps que militars, opositors, defensor dels capitalisme fa tot el possible per enderrocar el futur de les persones i el pobles. Estar clar que hi ha errors, però és difícil plantar carra els imperialistes, els explotadors i els capitalistes.

La il·lusió de l’obertura de un procés de transformació social adaptant el socialisme a les actuals demandes socials, ens ha de servir de exemplar per adonar-nos de tot el que ens envolta a les “societats desenvolupades i occidentals”. No hem de tenir por i enfrontar nous intents de canvis socials en les nostres societats, en el fons el que succeeix en aquest moments a llatinoamericà i el que cal fer aquí és el mateix: l’alliberament de les classes oprimides, dels pobres, dels camperols, el repartiment de riquesa, la defensa de la natura, la construcció d’una democràcia participativa i oberta, la construcció d’una societat justa i digna per tothom, en desenvolupament humà personal i col·lectiu. Construir un societat forta amb valors i cultura, construir dones i homes lliures... Tot això sembla una utopia, però a llatinoamericà caminen en aquest sentit tot i els entrebancs que existeixen i el pessimisme col·lectiu que impera la nostra societat globalitzada.

Poder sempre ens mirem massa la historia i tendim a repetir teories revolucionaries a defensar doctrines a capa i espasa. Tendim a assimilar socialisme o comunisme a les gran dictadures del passat, els gran genocidis que s’han portat a terme sota una bandera vermella, amb un estel, una falç i un martell. Però sempre ho fem, oblidant tota la pobresa, la injustícia, les guerres i les morts que han i produeix a hores d’ara el capitalisme, el neoliberalisme o com vulgueu anomenar el monstre que sembra tanta injustícia i por a arreu del mon, els nostres carrers, el nostre país, el nostre continent...

El meu tiet m’ha ajudat a entendre una mica tot plegat, m’ha contagiat la seva mirada revolucionaria i m’ha fet entendre una mica més que esta succeint a llatinoamericà i cap on caminant. Com cal aprendré dels greus errors comesos en el passat per construir nous horitzons, la necessitat d’evolucionar amb la teoria revolucionaria adaptant-la a realitat social actual.

“per ser lliure s’ha de ser pobre” Això en va dir el meu tiet, i quanta raó te... sense les cadenes del capital ens convertim amb homes i dones lliures, recuperem la llibertat de decidir el nostre futur, recuperem la llibertat d’expressió, la lliberta d’acció... no buidem la paraula pobre de contingut.

Estar clar que submergits dins de la societat de consum en la qual vivim, lligats el capital per mans i peus, controlats per poder, hi ha molts i moltes que viuen molt be, és difícil avançar, trencar, transformar en aquest sentit, pensant en tots i totes i no nomes en un mateix i allò immediat que ens envolta.

Però avui encara estic més convençut que mai, que algun dia, també serà possible canviar tot això a l’antiga Europa, en aquella Europa que fa molts i molts anys un fantasma recorria...

Gracies tiet Domingo per tot, algun dia ho aconseguirem!