dimecres, d’agost 01, 2007

Preparem les vacances

Estrictament encara no estic de vacances, però l'Escola està tan deserta i l'ambient és tal que sembla que fer vacances no comenci un dia, sinó que sigui una mena de transició. De fet, ahir a la tarda, en plegar vam anar a la platja. Hi vam trobar uns amics, vam estar jugant a l'aigua, l'Esteve se'n va anar a córrer... En un dimarts. La veritat és que no sé per què no ho fem més. Quan vaig arribar a casa em semblava que era diumenge. Amb l'avantatge que l'endemà, en lloc de dilluns, és dimecres!

Al que anava. L'Esteve i jo estem en plena preparació de vacances, fem tot de fulls d'excel amb les coses que hem de comprar, què farem cada dia, el menú de dinar i sopar de cada dia i tot. Ara a més ho fem "en línia" perquè hem descobert els docs&spreadsheets del Google. Després ni imprimim els fulls ni els fem ni mica de cas, però serveixen per fer-nos una idea i sobretot per mentalitzar-nos que marxem uns dies abans. De fet, estem taaaan enfeinats amb això que ni tan sols hem escrit que marxem ni on marxem!

Doncs finalment, després de diversos canvis de plans, hem decidit anar a Ordesa, o més ben dit, a Gavarnie, almenys els primers dies, i després ja veurem què fem. Com que anem de càmpings i amb tot el que necessitem carregat a la furgo, ningú ens espera enlloc i solem improvisar bastant... Qui sap, pot ser que acabem al País Basc. Mai se sap.

En els anys que portem fent vacances de càmping ens hem fet ja un "fons de material" que ens permet passar uns dies la mar de còmodes:

La nostra tenda, amb les taules, les cadires, fogons, plats i olles de la mida perfecta per cabre i encaixar com un tetris en unes capses de plàstic.

El matalàs inflable en el que es pot llegir i dormir còmodament...I el que ens distingeix com a campistes professionals, allò que és l'element que diferencia els principiants que han anat al Decathlon i s'han equipat d'aquells que estan verament curtits (ho sento però no en tinc fotos, però es veu en la 1a que he posat): una caixa de fruita de plàstic en la que posar els plats bruts i anar-los a rentar al safareig.

2 comentaris:

  1. Caram tu (ultimament dic caram per tot), quina enveja que em feu.
    L'any passat em vau enviar una postal des de les vostres vacances....

    I amb això, no és que no vulgui dir res ;)

    No sé quan marxeu, però passeu-vos-ho molt bé, i recordeu que aquest és l'any, que l'Esteve és va comprar la moto i tots sabem el que vol dir ;) (jo almenys ho tinc molt clar el que vol dir)

    ResponElimina
  2. ep, però nosaltres ja feia temps que teníem moto...
    i si vols postal, envia sms amb adreça a l'eva...
    Apa ens veiem aviat!

    ResponElimina