dijous, de juliol 13, 2017

Trail d'Ulldeter 25/06/2017 24 +1350m - 1350m

I tornem cap al Ripollès a córrer. Diumenge 25/06 ens aixequem a l'aparcament de Camprodon ple d’autocaravanes i campers. En Blai i la Marta segueixen dormint i jo vaig a buscar el dorsal al pavelló antic de Camprodon. El poble, aquestes hores és un pel fantasma, no hi ha gairebé ningú pel carrer. Fa 2 hores que en sortit els corredors/es de l'ultra. Recullo el dorsal, tornar a la furgo i en canvio sense fer gaire soroll i sense despertar en Blai i la Marta.

Els deixo dormint a la furgo i vaig cap el pont vell de Camprodon on hi ha la sortida. La sensació és la de sempre, que ets l’últim mico entre tanta pota depilada i que avui hi ha molta gent bona. Entro dels últims al parc tancat e intento avançar fins ficar-me el mig del grup. Ser que cal sortir ràpid per fer el primer quilòmetre i mig a gas i poder entra en el primer corriol, que fa pujada, el més endavant possible per evitar aglomeracions i taps. 5,4,3,2,1... i sortim, avanço corredors/es per poder col·locar-me davant abans d’entre al primer corriol. Arribo al primer corriol prou be. Comença la pujada sense treva, els primers quilometres vaig be, pujant al meu ritme sense patir. Corro en els plans i camino ràpid en les pujades. Decideixo anar bevent cada 20 minuts per evitar defallir abans d'hora i hidratar-me be per la calor que sembla que farà. Son gairebé 9 quilometres de pujada i 1000m positius.

Això si, després de 4 quilometres, en la pujada més vertical, començo a patir i no aconsegueixo agafar un bon ritma. Vaig fent la goma amb el mateix grup de corredors/es tota l'estona, en els plans els atrapo i a la pujada marxen. Arribem al cim de les Roques blanques i el bosc deixar pas a la cresta de la serra cavallera, on la pujada es més suau i començo a tenir millors sensacions. El dia acompanya ja que esta tapat i fins i tot cau una mica de pluja. Tot i que no fa calor, crec que anar bevent cada 20 minuts m'he ajuda molt.

Arribo dalt de tot de la pujada amb bones sensacions, tot i que veig que he pujat un pel lent. Des de dalt de tot del cim de la Pedra dels Tres Bisbats toca baixar fins el primer avituallament. Baixo prou be, tot i que segueixo tenint aquella sensació de potes cansades que no en deixen baixar com voldria. Arribo al primer avituallament, a la collada verda, i no paro gaire, només per agafar els talls de taronges i iniciar la segona pujada que son 300m positius en 2km. La pujada la faig prou be fins al cim del Pèl-de-ca, el punt més alt de la cursa amb 1941m i des d’aquí toca 10 quilometres de baixada. Els meus plans inicials era pujar conservant pota i en aquest tram de baixada donar gas a fons. He fet la pujada en poc més de 2:15h, un pel per sobre del que volia per poder baixar de les 3h i quan començo a baixar, tinc aquella sensació que en cremen els quàdriceps quan intento anar gas a fons. No acabo de gaudir baixant i vaig un pel tensionat per no fallar a cap pas. La baixada és llarga, amb trams corredors i amb trams més tècnics que la fan divertida, primer trams verticals amb herba i després amb pedra solta, però molt ràpida. La sensacions no son bones però segueixo baixant sense aturar-me en cap moment. Arribo prou be a l'entrada del poble de la Roca, on hi el segon avituallament, i aquí paro a reompli els bidonets. Des d'aquest punt "només" queden 4 quilometres fins a Camprodon. Travessem el poble de la Roca i segueixo corrent avall, no vull que aquest 4 últims quilometres es facin massa llargs i ser que puc donar gas i aprofitar per retallar temps, veig que serà difícil baixar de les 3h però igualment no vull deixar de lluitar en aquest darrer tram. Primer un tram de baixada fins arribar al costat del riu i després pistes i camins amples on cal estira la pota i no baixar la guardià. Algunes petits “repechons” en fan abaixar el ritme, però en pla i baixada recupero fins que entrem a Camprodon per la zona on hi ha l'aparcament de furgos. Últims metres fins l'arribada buscant amb la mirada en Blai i la Marta entra el públic i quan els trobo, agafo en Blai i entrem junts a la meta.

Arribo content i satisfet per la cursa feta. Com sempre molt content del recorregut de la cursa i l'organització. Un bona cursa de muntanya en tots els sentits. Analitzant el track de la cursa, veig que he baixat prou be però que segueixo patint massa en les pujades. Ja tinc deures!

Com sempre màgic córrer pel Pirineu de Girona!

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:










Cap comentari:

Publica un comentari