Diumenge de tornada de fer castells a la Catalunya nord, aturo el cotxe a Girona i faig una volta pels seus carrers i els seus ponts... amb la maquina de fer fotos a les mans... és una ciutat molt maca on hi ha mil racons per pedres... i hi havia una llum baixar i un cel que poc a poc prenia un color gris a l'hora que el sol desapareixia per darrera de les muntanyes nevades del Pirineu..
girona m'enamora!
ResponEliminajo vaig estar per Sant Celoni...ako(p)llonant! ;)
una abraçada!!
Realment, mirar les fotos de girona que has penjat hem fa entrar ganes de sentar-me al costat de la finestra, veient les fulles com volen amunt i avall, amb un bon cafe a les mans i un llibre interesant.
ResponEliminaFas venir ganes d'anar a Girona. Precioses, esteve.
ResponEliminagirona es preciosa, dos veces estuve allí, y me lo pareció.
ResponEliminaEp, Gràcies a tots i totes pels comentaris... Realment Girona enamora... i la llum de la tarde acompanyava..
ResponEliminak fotons no??? m'ho podries haber dit i em baixava amb tu cap a castefa escoltant obrint pas i no la merda flamenco k ens posava el kabro del conductor!!!!
ResponEliminasalut i castells"!