dilluns, d’agost 05, 2013

Reflexions d'estiu de color #Groc Tossudament Alçats!

Com sempre cada estiu passa el mateix, potser sigui la calor que porten els aires de cada prèvia de FM... Fa dies que els ànims de la colla no són els més adients per afrontar aquest tram de la temporada... i sembla que un desànim generalitzat ens ha atrapat a tots i totes i ens hem deixat contaminar pels virus de fora, de l'altra banda de les portes de l'assaig.

Tenim motius? Si! clar que tenim motius, però menys dels que creiem! Som un colla petita, que li costa fer-se gran i això és un camí dur, molt dur i ens frustrem per voler fer-nos grans i no poder.

El més fàcil és asseure'ns en una cadira del bar o canviar de color de camisa, camins fàcils que els podem maquillar amb mil problemes però que principalment es resumeixen en una lluita d'egos i personalismes, en voler pujar o voler que es facin les coses com dic jo. En l'actual societat i en la colla sembla que la lluita, la constància i el fer pinya per superar les dificultats no són un camí que molts i moltes estiguin disposats a emprendre...


Sé que no som els que voldríem ser, tot i que hem sigut menys en molts altres moments recents. Som en un moment en què alguns ens voldrien veure caure, des de les seves butaques tot i omplir-se la boca de groc.

Segur que l'actual tècnica fa coses malament i potser no siguin els millors amics del món, però no perdem el nord de vista, es deixen la pell per poder fer-ho el millor possible. No desviem la mirada influïts per aquells que volen que això no funcioni, i valorem la feina dels que despleguen la xarxa cada dimecres i divendres, fotocopien cartells i octavetes, i discuteixen a cada reunió com fer-ho encara millor i com poder omplir els forats de les plantilles o aquells que donen pit tot i no ser amic del baix, pujant mans per si cau algun castell perquè ningú es faci mal, aguantant el terç o el segon que es belluga massa o l'enxaneta que puja el segon intent... Parlem amb la tècnica per millorar i que la tècnica escolti per construir, però la solució no vindrà de lluny o dels que han decidit que la millor manera de fer castells és contemplar com s'enfonsa la colla. Quins grans castellers!

Som els que som i podem anar molt més amunt si mirem cap dalt, cap a la pinya i si entre tots i totes tenim veritable voluntat de sumar, d'empènyer, de construir els castells conjuntament i ajudant a superar les mancances dels que tenim al costat. Som aquí per fer més gran la colla, per fer que l'enxaneta ens baixi un tros de cel per tots i totes i no per fer-nos grans nosaltres o per guanyar cap batalla d'egos... L'orgull, l'esforç, el compromís no es demostra al twitter, al facebook o a les nostres imatges de perfil... es demostra assaig rere assaig, assistint, assumint el paper, la posició que en cada moment ens toca sense espera res més a canvi que entre tots i totes fem castells amb el cor ple del convenciment que ho estem fent per la colla!

A més de pujar colzes als castells, pugem el cap i deixem enrere el negativisme, els personalismes i vinguem amb voluntat de sumar i de construir junts i juntes les pinyes i els troncs, ajudem a la tècnica, omplim els forats de la pinya i les mancances dels nostres companys i companyes, arribem a l'assaig i donem-ho tot siguem els que siguem, obrim la porta als aires nous, vacunem-nos del virus que fa 31 anys que corre i fem d'una vegada per totes més gran aquesta petita colla! Somriem davant les adversitats i només si som capaços de posar per davant de tot els interessos col·lectius anirem més amunt i seguirem tossudament alçats!

Som-hi! i com deien aquells d'Obrint Pas: "La victòria ens sorprendrà si la continuem buscant"

Cap comentari:

Publica un comentari