A l'espera de penjar la meva crònica i les fotos... encara no he tingut temps de seurem desprès de tres dies intensos de festa major, somnis , lluita, il·lusions, foc, festa, ball... Deixo al crònica que hi ha a la nostre pagina
web de l'agrupació de cultura de Castelldefels... una crònica que poc podré afegir... (Gràcies per aquesta gran crònica que en posa la pell de gallina recordant la nit de dissabte...) Tambe penjo un ellçar a la
galeria de fotos del JR de fotos de la diada.
És Festa Major. Són les cinc de la tarda i a la plaça s'aprecia una taca groga que creix, que es mou, que bull! Són els nostres castellers, que es preparen per a l'actuació. També hi són els de la Colla Jove de l'Hospitalet, que són pocs, però faran el que podran.
Sonen les gralles i comença la plantada. Pilars de benvinguda, aplaudiments, s'acosta el moment! Comencen per la torre de sis, que fa anys que no descarreguen i que, enguany, han intentat diverses vegades. Tothom està nerviós, fa fred, però ningú no ho nota. Es munta la pinya, pugen els terços, els quarts, els dosos. Ara només falta la canalla. L'acotxadora ja està col·locada. I l'enxaneta? La Maria és a mig camí i s'ho pensa. L'Esteve, a quarts, li agafa el peu i l'ajuda a pujar. La torre es belluga, tremola, es gira, sembla que caurà. A baix, a la pinya, no les tenen totes. Què fan? Els baixen? Continuen? Cal provar-ho! Segur que aguanta! Les ganes i la il·lusió són tals que, fent un esforç sobrehumà, redrecen la torre, i l'aguanten..., i l'enxaneta puja i fa l'aleta! Els cors de tots bateguen de pressa, com si fossin un de sol. L'enxaneta baixa, la torre es descarrega, i tothom crida i ho celebra. Sembla que avui serà un bon dia, i la plantada tot just acaba de començar.
Ara toca un tres de sis amb agulla. Aquest ja l'han fet abans, aquest any, però no a la plaça de la seva ciutat. I ho tornen a aconseguir! La Gemma corona el seu primer castell com enxaneta.
Estan llençats. Avui tot els surt bé. Decideixen intentar el cinc de sis, que és força complicat. Enguany no l'han intentat encara, i el tenen molt verd, però se senten valents i plens de força i confien que el podran fer. Aconsegueixen muntar-lo sense la canalla, però hi ha alguna cosa que no acaba d'anar bé. Tot i així, la canalla comença a pujar. A mig camí, però, algú del castell crida "baixeu-lo!". La canalla baixa i, segons després, el castell cau. Ningú no es fa mal, tret del Juanlu, que és inexpert i no ha pogut evitar aixecar el cap en el moment de la caiguda, just quan un dels castellers li queia sobre. Per sort, no ha estat res.
Decideixen repetir, però canviant el cinc de sis per un quatre de sis, que és molt més senzill. Malauradament, el castell no acaba d'estar ben quadrat i la canalla no pot pujar. Queda, doncs, en un intent desmuntat.
L'actuació s'acaba. Ja només queda el pilar de comiat. El Jordi agafa el micròfon i anuncia un pilar de cinc. També el tenen molt verd, però estan inspirats i ho volen provar. El Coca es col·loca a sota. Sobre ell, el Jaime. Sonen les gralles i comença el patiment. Puja el Martí i després l'Abel. Ja només falta l'Arnau, l'enxaneta més petit de la colla. Li costa, no acaba de pujar. El Jaime tremola, es posa vermell, blau, groc, de tots els colors! Mira endavant i veu poca pinya. No els pots deixar anar de cap manera. Ha d'aguantar. Treu forces d'on no n'hi ha i aguanta. L'Arnau fa l'aleta. Des d'allà dalt, quasi pot fer pessigolles a les estrelles. L'Esteve crida. Li diu a l'Arnau que baixi i al Jaime que aguanti. Ja està! Descarregat!
L'Arnau somriu, com sempre. Els joves criden, canten, salten, s'abracen. El Jaime no s'ho pot creure. La Núria s'emociona i plora. L'Esteve ho celebra, però sembla tenir el cap a una altra banda. Potser s'imagina el castell de set que plantaran la temporada que ve en aquesta mateixa plaça...
Felicitats castellers! Heu demostrat que la il·lusió mou muntanyes... i aixeca castells!
Sempre he pensat que no pot haver festes majors els pobles sense la participació de la seva gent, ja no nomes assistint els actes que és fan des del Ajuntament, si no que cal una participació activa, tant a nivell individual com del teixit associatiu de la ciutat, en la presa de decisions i en l'organització dels actes. No crec que els ciutadans i les associacions hagem d'assistir com espectadors d'un espectacle que decideix-ant uns quants, si no que cal una participació activa creant comissions de festes popular amb veritable poder de decisió i acció. El mateix temps que una política més decidida per implicar a la ciutadania i el seu teixit associatiu dins de les festes majors. Per fer ciutat, per fer cultura i mantenir viva les tradicions. Però esta clar que hi ha qui segueix més interessant en fer de la ciutat un aparador per vendre a l'exterior tot deixant morir allò propi. una ciutat a cop de bitllets i de grans espectacles que projecti una imatge de la ciutat lluny de la realitat... Penjo els enllaços dels meus petits reportatges de la festa major de hivern a Castelldefels. que Espero que agradin i que ens facin recordar els bons moments viscuts aquell dies!
