1 Cursa de la Ratafia (Santa Coloma de Farners)

Diumenge 11 tenia una nova cursa de muntanya. Aquest cop era la primera edició de la cursa de la Ratafia dins de la Fira de la Ratafia de Santa Coloma de Farners. Tot i que al migdia tenia actuació de castells volia córrer aquesta cursa, ja que també estaven inscrits el Xori, l'Albert i un amic de l'Albert. Un bon moment per compartir quilòmetres amb grans bons amics.
Arribo a Santa Coloma i buscar la zona de sortida. Allà em trobo amb els companys i comentem com va tot, fem fotos i parlem una mica de la cursa! Per l'Albert i el seu amic és la primera cursa de muntanya i el Xori torna a córrer després d'un temps aturat. Fa fred tot i que sembla que no acabarà de ploure. Escalfem per la zona de sortida i cap a l'arc de sortida.
Després de les últimes curses tinc bones sensacions i ganes de sortir a tope, donen el tret de sortida i surto ràpid, els primers quilòmetres són plans i puc mantenir un bon ritme fins els primers trams de pista de pujada. La pista ens fa córrer sense aturar tot i que baixo el ritme per poder aguantar. Un petit tram de baixada per tornar a agafar un corriol de pujada, fer un tram de pista i arribar al primer avituallament. Des d'aquí, baixada fins arribar a un tram de pista que puja poc a poc. No acabo de trobar-me bé i tinc la sensació que vaig massa lent. Però arribo bé fins al segon avituallament dins del castell.
Des d'aquí iniciem un bona baixada, primer per un tram tècnic fins a la divisió de les dues curses: la de 25 quilòmetres i la de 10. Després del desviament seguim per una llarga pista que va fent llaçades. La pista de baixada poc a poc es transforma en pista de pujada i comença un tram de pujada per pista llarga, molt llarga per mi, però en què m'obligo a no deixar de córrer. La pista poc a poc deixa de ser pista i es transforma en un tram tècnic de pujada que ens porta fins al cim. Aquesta última pujada és la més dura i a voltes ens hem d'ajudar amb les mans. Ara començo a trobar-me molt millor i fins i tot retallo diferència amb els corredors que porto davant.
Arriboal cim amb 4 corredors més, menjo alguna cosa de xocolata i beguda (segueixo trobant a faltar taronges als avituallaments). Sé que des d'aquí falten només 8 quilòmetres, així que decideixo baixar els primers metres tranquils per estirar les cames i posar el motor en marxa i em deixo anar. Torno a tenir bones sensacions quan baixo, així que deixo enrere els companys de grup i intento anar cada cop més ràpid mirant el rellotge per intentar apropar-me a les 2:30h. Els últims quilòmetres són primer per un tram tècnic i després al costat de la riera fins l'arribada.
Al final em surt 2:38h i el 28 de la General de 163. A l'arribada em trobo amb el Xori que s'ha equivocat de recorregut i ha agafat el desviament de la cursa de 10 quilòmetres en comptes de la de 25, així que al final ha fet una cursa de 16km (almenys en aquest recorregut ha fetr primer). Després hem comprovat amb les fotos de la cursa que venia darrere meu a poc temps. Segur que m'hagués atrapat!
Agafo l'entrepà, la bossa de corredors amb l'ampolla de Ratafia m'acomiado del Xori, L'Olga i l’Ona i cap al barri de la Sagrera on teníem actuació de castells i que va anar molt i molt bé:, P4, 3d6a, 4d6a i 2d6 P5c i P4.
Una bona cursa, tot i que pel meu just massa pista corredora on cal anar a ritme si no vols perdre massa el temps. En els primers quilòmetres un té la sensació que sempre puja i amb poques baixades.

Organització molt bé tot i que he trobat a faltar taronges als avituallaments. Una cursa per deixar al calendari!

Jo, Xori, Jose, Albert

Sortida. A la esquerra, Xori, l'Alber i jo.

Primers dos quiliometres.

Primer cim i avituallament.

Tram més dret de la cursa.

Final de la Pujada al punt més alt

Arribada

Hem perdut la por: Ara República catalana!

Vivim moments molt importants, històrics. Després de la gran manifestació del passat 11 de setembre hem avançat molt en el procés d'alliberament nacional i ara tenim davant unes eleccions el proper 25 de Novembre que poden acabar de fent-nos saltar la tanca i iniciar el procés constituent del nostre país. Ara escoltarem soroll, insults, desprestigis, mentides,... des de tots els fronts, des de la dreta i l'esquerra, des de progressisme i l'exercit... Però només cal parar un mica l'orella ( no massa ja que provoca mal de cap) i adonar-se que els seus arguments són sempre els mateixos, la por i la mentida sense cap mena d'argument en positiu, perquè els catalans i catalanes decidim no saltar la tanca. Tot el contrari, cada dia que parlen ens donen més arguments per convèncer a més gent i construir una majoria social que el proper 25 de novembre posi rumb cap a la llibertat.
I contra la por dels seus arguments nosaltres posem el projecte de la independència, un projecte que no és excloent, ni fet contra ningú, és un projecte que pretén sumar, avançar, emancipar-nos i construir amb tothom un futur millor tant pels catalans i catalanes com per la resta de pobles del món, donant respostes a les problemàtiques actuals que tots i totes patim. La independència és una eina més per la construcció d'una societat més justa i lliure, per defensar la nostra llengua, la nostra economia, les nostres tradicions, el nostre territori. Que no mira noms i cognoms, que no mira llocs de naixement, només la voluntat de construir un futur més just i lliure per tots i totes. De la mateixa manera que és també una eina per poder sortir de la crisi, si Catalunya creix, si Catalunya avança i pot desenvolupar-se econòmicament, decidint les seves infraestructures, les seves polítiques laborals, el seu estat del benestar, les seves prioritats, també es beneficiaran tots els països que ens envolten i contribuïrem a ajudar, seguint sent solidaris amb tots els pobles del món. I està clar que la independència també és la oportunitat de trencar la baralla, de construir una societat molt més justa i lliure, de canviar les regles del joc i fer un tomb cap a l’esquerra. Per això és important que els independentistes d'esquerres i republicans, el proper dia 25 de novembre poguem tenir prou força per condicionar el procés constituent. De la mateixa manera que hem de saber sumar, fins i tot per sobre de sigles i protagonistes, d'avui fins el dia 25, per construir una veritable alternativa d'esquerres i independentista!
Així doncs, amb molta feina a fer i amb moltes ganes de fer amb tothom!

(Article publicat al diari Delta de Castelldefels)

Solius, Novembre de sol i granit!

L'abril de l'any passat ja vam visitar Solius. En aquella època era tot verd i l'esclat de la primavera era ben present. Aquests dies hem visitat un altre cop Solius i he comprovat com el darrer incendi ha canviat tot el paisatge. Les agulles segueixen allà com si res hagués passat, però les alzines negres, la manca de sotabosc i un terra que es desfà poc a poc et transporta a un paisatge més adient al d'una pel·lícula de Tim Burton que al del bosc mediterrani que pertocaria. 

Tot i així, hem pogut comprovar com poc a poc les alzines tornen a rebrotar i com el verd cada cop més intenta tornar a ser part del paisatge.

Abril 2011

Novembre 2012

Les agulles de Solius resten impassibles, així que baixem fins l'agulla central per fer algunes de les vies més fàcils. Aquí fem un parell de IV+, un V i un parell de V+. Les vies estan molt ben equipades i la roca és molt bona, tot i que algunes de les vies estan molt juntes i costa tenir clar quina via estàs fent. Després d'aquestes cinc vies anem cap a l'agulla de l'esperó on allà fem un V+, un 6a en la seva cara oest i  un 6b (només té un pas de bloc de sortida de 6b) i un V+. Al final 8 vies de granit amb molt bon temps. 

Solius sempre et deixa un bon regust de boca i moltes ganes de tornar a aquesta escola i visitar alguna de les altres agulles i parets. Les ressenyes les podeu trobar al web dels Fill de solius on podeu trobar bé les vies i sectors però comencen a estar un pel desfassades i ja trobem moltes vies noves. 

Tot Sants Vilafranca 2012

Diada històrica de tot sants ahir a Vilafranca. Com últimament ens tenen acostumats, els Verd no ens van deixar indiferents. Està clar que l'anunci, els dies previs de la seva actuació, ens va motivar a anar a Vilafranca per poder veure el que pintava una diada històrica! I poder veure el 2d9f, un altre 4d9sf i l'inèdit 7d9f ens va fer decidir anar-hi. A més a més també hi havia un gran cartell per part de les 3 colles convidades: Capgrosos, Xiquets de Tarragona i Castellers de Sants.

I va valer la pena anar cap a Vilafranca i veure la millor actuació de la història del món casteller. Amb 2d9fc, 4d9sf i 7d9f P8fm. Impressionant!! la colla de Vilafranca segueix marcant el ritme del món casteller i ens segueix fent vibrar amb els seus castells. Capgrossos també va fer una grandíssima actuació amb 4d9f, 3d9f i 2d9fmc i si no n'hi havia prou, els Xiquets de Tarragona també van plantar 3d9f, 4d9f i 5d8 a més d'un id5d9f que pintava molt bé, almenys per carregar, però la canalla no les va tenir totes i els seus dubtes van fer desmuntar-lo. Tampoc podem oblidar els castellers de Sants que van igualar la seva millor actuació de la temporada amb el 5d8 i un 3d9fc (que va saltar quan gairebé el descarregaven) i un 7d8.

Un gran Tot Sants per guardar amb la memòria i que fa venir encara més ganes de castells i fan molt més gran el món casteller.  

18a Marató de Muntanya de Catalunya (Sant Llorenç Savall 28/10/12)

Sempre tinc molt respecte a la distancia de Marató. Havia fet tres cops la Marató de Berga (2005, 2006 i 2007) i sempre feia una cursa que no en m'he agradava gens on no gaudia i patia massa. Per mi, la distancia de la marató de muntanya és el límit entre les curses de muntanyes i les marxes. Entre el intentar córrer tota l'estona i el caminar/córrer dosificant per la llarga distancia. Poder sigui nomes la meva sensacions, però això sempre em fa estar molt nerviós davant de les maratons per intentar fer-ho el millor possible. Aquest any només havia fer una i m'havia anat molt be: Trail de Cap deCreus on vaig arribar amb molt bones sensacions, bon temps i molt content de la cursa que vaig fer.
Així que després de 2 curses seguides aquest mes (Tivissa i Bonesvalls) i en el tram final de la meva temporada, la Marató de Sant Llorenç Savall era la cursa per confirmar les meves bones sensacions, o no, de les ultimes curses i dels resultats de la planificació dels entrenaments i sessions de gimnàs.
En anys anterior (2005 i 2006) havia corregut a Sant Llorenç en la modalitat de mitja marató. Sabia que la marató era una cursa on cal córrer molt, amb molts trams de pista, però que amb els canvis de recorregut en la marató que havien fet en els últims anys i la pujada fins la Mola la feien una cursa prou atractiva. De la mateixa manera que tenia ganes de fer-la ja que era l'ultima cursa del circuit català de curses de muntanyes de la FECC.
Així que diumenge amb el canvi d’hora, arribo de nit a Sant Llorenç Savall. Recollida del dorsal i xip, perdre el xip i tornar a demanar un, amb al canvi de numero de dorsal corresponent. Canviar-me i cap a la sortida amb poc temps per escalfar.
Decideixo anar lleure de roba, a l'espera que fred no sigui tant intens quan el sol escalfi... Sortim i veig que vaig un pel ràpid (com sempre) en els dos primers quilometres veig el cap de la cursa. Els primers trams, son trams de pista on cal no posar-se nerviós per la gent que t'avança. Es van formant grups per ritmes, jo no acabo de trobar el meu i començo a menjar-me olla "que si no vaig be, que si massa curses i després arribo cansat, que hauria d’entrenar més..." a l'hora que la gent va passat.

No ser per quin quilometre vaig i tot és fa llarg. Arribo a la part de pujada a la Mola, jo vaig una mica enfonsat psicològicament i fa molt de fred. A la pujada vaig a un ritma on ningú m'he avança, però que vaig pensant que no vaig be de temps, de ritma...
A l’arribada a l’avituallament del cim de la Mola veig que estic al quilometre 26 i que anava molt equivocat, ja que pensava que aquí portaria un ⅓ de la Marató. Fa molt de fred i em congelo els dits i braços, bec poca aigua i menjo molts talls de taronges, miro rellotge i veig que vaig molt be, millor que els càlculs que havia fet, aixi aquí ja duc 2:40:00h i això en fa guanyar molta moral i recuperar-me. Veig que vaig molt millor del que creia i que només en falten 16 quilometres per la meta i que puc baixar de les 5h.
Sense perdre massa temps, sortim de l’avituallament un grup de 4 corredors direcció Montcau, poc a poc ens anem estirant. Al peu del Montcau hi ha l’altre avituallament que és el quilometre 28,5 i jo segueixo a un bon ritma i millor de moral. Aquí comença la baixada fins a l'avituallament del quilòmetre 31 la baixa es prou tècnica per poder anar a tot gas, en els primers trams les cames responen i en fan agafar confiança per seguir. Arribo a l’avituallament i sense para massa segueixo. Ara els 11 quilometres que queden son molt més de córrer. Intento córrer tots els trams menys les pujades besties. Peró a les pistes i corriols cremo tots els cartutxos. En aquest ultim tram hi ha de tot, corriols, pista i fins i tot una bonica grimpada i cresta que cal vigilar pel vent que carda. Al mateix temps que contemplo unes grans vistes, avui és veu fins al mar! Impresionant! 

 
Ultim avituallament a 3 quilometres, miro rellotge i a gas per baixar de les 5h. Aquest darrers quilometres és fan llargs i ara si que noto que vaig amb la llum de reserva encesa... veig les primers cases del poble a l’hora que arribem a una pista plana, aquí un grup de 4 corredors em passen sense jo poder seguir-los. Entrada al poble, últims carrers i cap a la punt d’arribada amb un temps final de 4:49:08 i el 46 de la general.
Molt content i satisfet de la cursa feta, tot i els primers quilometres on he patit massa psicològicament. Peró després he gaudit molt, amb les vistes i els corriols. Poder un pel massa de pista, però força compensada per un bonic recorregut! Una gran marató amb molt bona organització, avituallament molt correctes i molt bon ambient! Una marató per tornar a posar al calendari de l’any vinent!
Ara ja nomes queda el proper dia 11 de Novembre la Cursa de la ratafia i la pujada al castell de desembre i ja a entrenar de cara a la temporada de l’any vinent! I aquest any amb els objectius complerts de passar-ho be, de gaudir de la muntanya corrents i amb mot bones sensacions!

  

Foto: Pep moliner