dimecres, de febrer 01, 2006

Per què no estic a Escoltes Catalans


Saps quan tens la sensació que t'ha quedat una cosa a mitges? Doncs hi ha un grup de gent amb qui tinc mogollón de coses a mitges.
Fa un temps vaig deixar un projecte en el que creia per mals entesos, faltes de comunicació i faltes de confiança. No tinc ni idea de si ja anaven tan malament les coses que els mals entesos ja no tenien solució, o si els mals entesos i un ambient particularment enrarit, més l'orgull d'uns i altres, van portar al que van portar: plegar, i de quina manera.
D'aquella escaldada, en guardo forces mals records, alguns amics perduts, altres per sort conservats. En general, però, amb el temps, suposo que t'oblides dels mals moments, te'n queden els bons records, i la sensació que encara vas deixar feina per fer. I amb una mica més de temps i perspectiva, fins i tot l'esperança que tot podia haver anat d'una altra manera. Fins i tot, que tot pot anar d'una altra manera.
Fa uns mesos, semblava que s'obria la possibilitat de tornar a afegir-me a la feina, d'una altra manera i superant les dificultats que ens havíem posat uns i altres. Però després no sé si era massa difícil de païr per uns i altres, si encara tenim tots massa orgull, si no ens vam explicar bé, si estavem tots massa decebuts uns i altres... però la cosa s'ha refredat.
Com de difícils són les relacions humanes, quan la convivència i les discrepàncies fan que sembli que les distàncies són insalvables... a mi em sembla que no ho haurien de ser, i si ho són és que no hem après res.

4 comentaris:

  1. Aix! aquest post mha fet recorda força coses pero hi ha una que hi torna amb bastanta força.
    Recordo a la perfeccio aquella sortida de passos.. crec que va ser la sortida de passos que recordare amb mes tristessa... aquells passos on marxaveu uns kuants.. de tots akests anys que porto al cau he tingut certs caps que mhan tocat mes a dins i aquell dia marxaveu dos dels grans.. marxava el Victor.. va ser un dels meus primers caps, de quan jo vaig entrar al cau com a Llop... quants records d'infantesa.. 1ers campaments, primeres sortides.. caus, activitats...per a mi com per a molts ell sempre sera el Cap.. mai l'oblidarem..vem ser els seus nens. L'altre desaparicio per ami mes dificil va ser la teva.. et vaig tenir pok pero sincerament has sigut una de les persones que han influit mes en la meva formacio com a persona d'una manera tant positiva. D'aquells dies em queda el compromis, les ganes de lluitar... vas encendre l'espurna que dubto que mai deixi apagar...gracies Eva.
    Gracies a tu i a tots els caps que he tingut en aquests anys de cau... avui he esmentat aquests dos per que em tokava recordar akell dia.. pero kada cap li tinc reservat un petit espai al meu cor.. gracies per implicarvos d'aquesta manera,per que encara que poca gent us doni les gracies o reconegui la vostra tasca.. jo us ho dik.. val la pena. sense vosaltres ara no seria aixi.NI jo ni molts. Gracies.

    Potser fallen algunes koses a Escoltes pero trankils.. arribarem noves generacions..seguirem avançant...

    ResponElimina
  2. Hola Eva,

    Quan vulguis quedem. Jo ja ho he intentat un parell de cops, ja ho saps, per mi no queda.
    A veure si a la tercera va la vençuda.

    El Dani també serà un gran cap :)

    Elena

    ResponElimina
  3. una de kleenex per favor!! :'(

    ;)

    ànims a la gent que puja, ànims al futur!


    *que bé que va dir aquestes coses, perquè ens és més fàcil cagar-nos en els altres enlloc de sincerar-nos i dir totes aquestes coses maques? reflexionem-hi!

    Salut!! i per cert, jo apostaré per fer la visita a Castefa jo solet o en petit comité, perquè el conjunt de persones que mos trobem a masferrer 33 és difícil d'arrossegar...què us sembla? posem data?

    Vagi bé!

    ResponElimina
  4. Ep, Aquesta foto es de l’ultima assemblea que vaig participar com a membre d’EC! En aquella època com a membres del eIMS (equip d’implicació en moviments socials) Quins records! En aquesta assemblea per mostra el meu desacord públic amb el programa d’exteriors en el tema de la participació en el Festival de la joventut emmarcat dins del recinte del Fòrum BCN i la seva programació i signant un manifest fet per els agrupaments mostra el rebuig aquest fet, Vaig ser titllat de triador, insultat i faltat el respecta per algunes persones de l’associació que en va fer abandonar definitivament Escoltes Catalans.

    Sort que dins d’EC aquesta mena de gent es una minoria, un reducte ecològic. Com diu el Dani hi ha molta gent que treballa i lluitar per educar i fer infants i joves que el dia de demà canviïn d’una puta vagada tot això!! Ànim a les generacions futures que continueu tant combatives i rebels i transformeu l’associació i la societat! Endavant les atxes!

    ResponElimina