una finestra de bon temps

diumenge, de maig 02, 2010

València, una lluita sense treva.

Dissabte 24 cap a València amb els companys i companyes de les JERC de Castelldefels. Sortida amb cotxe a primera hora per arribar amb temps per fer una volta per valència. visita el barri del Cabanyal que es palpable com pateix la degradació per la passivitat dels governants per poder acabar amb ell, tot el meu suport a la lluita per salvar el barri marítim del Cabanyal! (recomanable aquests l'article per entendre una mica més la problemàtica)
i després de dinar a la manifestació del 24 d'Abril a la manifestació de la diada del sud del meu país "Del sud, d'allà on la terra mor, d'allà on la calor no em deixa veure el sol" Molts colors, moltes lluites i cada dia som uns quants i quantes més que empenyem des de tots els punts dels Països Catalans per seguir avançant com a poble, com aquell únic poble que som! Segons els organitzadors una de les manifestacions més nombroses en una país valencià que cridar llibertat i justícia.
Es fa la nit a valència i anem cap el concert i ja cap a la matinada cotxe i tornem cap a casa amb més consciencia de lluitar i compromís per una terra, per una país que va del sud fins el nord. Més enllà de les fronteres imposades pels estats espanyols i francès.

dimecres, d’abril 28, 2010

Si pugues a l'autobús, a mi no m'hi trobaràs... (l'esquerra progre i Garzón) (II)

Fa uns dies escrivia una entrada amb aquesta mateix títol i dies després el Rubens comentava aquella entrada (recomano llegir-la)... Com sempre els debats amb el Rubens són enriquidors i molt interessants tot i que gairebé sempre tenim visions des d'angles diferents de la realitat que vivim. Un plaer poder seguir debatent, parlant amb amics com ell.

Però com ja he dit, en la majoria de casos no compartim la mateixa anàlisi de la realitat i aquest és un nou cas. Comparteixo part de la feina ben feta del jutge Garzón en els àmbits de la justícia internacional. Totalment d'acord amb les causes que ha obert i la seva tenacitat perseguint dictadors i les seves atrocitats. Però no puc compartir l'anàlisi que fa, el qual dóna a entendre que Garzón és un exemple de que vivim una bona salut dins del pilar judicial de la "nostra democràcia". Per mi, moltes de les actuacions del jutge Baltasar Garzón no són més que un exemple d'aquest fet.

Com l'ampliació de la llei de partits que ell aplica i que només aplica a una part dels partits polítics. Vivim en un país on per presentar-se en unes eleccions a Euskadi cal condemnar la violència però per fer-ho a les eleccions de l'estat espanyol i a molts pobles de l'estat no cal condemnar la violència racista o condemnar el règim dictatorial que hem patit a l'estat espanyol fins i tot hi ha qui fa bandera d'aquest règim i es pot seguir presentat... (si els hagués il·legalitzat.....)

També em plantejo dubtes les seves actuacions contra part de la cúpula del PSOE i sempre hi ha la pregunta: què hagués pogut passat amb Barrionuevo i Vera si el PSOE l'hagués fet ministre de justícia? i aquell fet em fa preguntar-me si en un veritable estat de dret un membre del poder judicial pot haver estat membre d'una llista electoral d'un partit polític.

El que tinc molt clar és que per mi no hi ha distinció entre 30 o 10.000 torturats o entre 1 o 50000 morts en mans de les estructures d'un estat i fins i tot filaria més prim si aquella mort o les 30 tortures son causades per un estat que presumptament és un estat de dret i no una dictadura... però repeteixo no vull fer distincions i per mi és el mateix i no hi ha torturats ni morts de primera ni de segona i torno a dir que en els casos de l'operació Garzon el tribunal d'Estrasburg va condemnar l'Estat espanyol per no haver investigat les tortures (Garzon no va voler), tot i els indicis que demostraven les mateixes i així ho reconeix la sentència del tribunal internacional dels Drets Humans d'Estrasburg

Està clar que sempre hi ha molts angles i tinc clar que el meu bon amic Rubens no és cap progre de cap de setmana i el meu comentari va més per aquells i aquelles que practiquen la política de la moda i de seguir el corrent, d'aquells fidels d'un discurs, d'aquells que tot és blanc o negre, d'aquells que abans miren la font o el missatger que el missatge, d'aquells que es deixen portar per la política de la por, d'aquells que sempre miren fora i mai el que passa a dins...

D'aquesta mateixa manera que mai no posaré tots al mateix carro, jo no faré distincions entre bons i dolents, entre estàs amb mi o contra mi, jo des de la mateixa independència que diuen té el jutge Garzón no penso recolzar-lo i si tan bona es la justícia al nostre país, si aquest jutge ho ha fet bé, si vivim en un estat democràtic i on realment es va fer una transició democràtica i gaudint de llibertat en la justícia i sense camises blaves sota les sotanes, la justícia posarà els jutges i els acusats al seu lloc...

i no puc deixar de recomanar llegir un post que escrivia el 2005... ja que aquestes alçades del camí encara hi ha qui en diu nacionalista...

*Articles recomanats:

Las fechorias de Garzón en Catalunya

L'article que fa referencia el Rubens en seu comentari:

Entrada a la finestra

dissabte, d’abril 24, 2010

Dia 1

Tot ha començat, allà assegut, entre mig de les parets de la catedral i el palau reial major. A l'hora q estava assegut menjant el meu entrapà, fent temps per anar a l'exposició que avui anava amb el curset. Allà assegut veié com tothom anava amunt i avall, amb roses, llibres i els musics d'aquell racó, feien sonar unes olles que omplien les parets de sons, a l'hora que la gent, d aquí i d'allà seguia pujant i baixant... Acabo l'entrapà i segueixo escoltant aquests estranys instruments...
Una dona em somriu, l'altre no aparta la vista del mapa de la ciutat i molts passen agafats de la mà al mateix temps que mirant els ulls dels seus acompanyats i somriuen, amb una rosa o un llibre a l'altre. És el que te Sant Jordi, els colors i els matisos que cada any el fan diferent... I que el mateix temps ens fa diferents a nosaltres...
La musica para i els musics es presenten, porta'n el sons des de Xile.. petita pausa i tot seguix el seu camí, la noia fa una foto de la porta de la catedral i marxa, el top manta recull els mocadors i enfilant el carrer, la parella del costat parlant francès i jo segueixo escrivint tot aixo el meu mòbil...
La musica seguix i ara l'acompanya una tenora, tot pren un ritma més ràpid... i jo poc a poc, recullo la meva bossa del menjar, trec la maquina de fotos, m'alço i poc a poc la musica es queda en aquell racó que jo vaig deixant... camino pels carres de l'antiga Barcelona per intentar captar tots els colors d'aquest dia...

torno el cotxe després d'una tarde llarga per BCN, fotos, roses, llibres, expo... i la compra d'un parell de cd's, desembolico el nou treball dels Gossos "Dia 1" Avui és un bon dia per ser un dia 1... i com qui no vol la cosa tot comença de nou amb un nova banda sonora que sense voler diu tot allò que jo no sabria escriure millor i menys fer una cançó... un somriure i cap a casa que avui tocar assaig de castells... que avui tot tornar a començar de nou.

Dia 1 Disc: DIA 1 (Gossos 2010)

Avui, avui és dia 1
opn comencen les coses
on comença el teu futur
Avui, avui ja em despertat
hem fet una passa
cap al lloc que hem somiat

Tto esta bé, no has de patir per mi,
és la meva aposta, algú en dirà destí
ens retrobarem ara hem de fer camí i tu,
tu ja ets part de mi.

Plou, escric en un paper,
totes les coses que ja no vull ser
sóc, soc a mig camí
demà segueixo la etapa,
he de pujar fins el cim

Tot esta bé,
no has de patir per mi,
és la meva vida que amb tu estic compartint.
com un falcó volant a l'infinit, a les estrelles,

és ara o mai.

Quiet, un punt dins de l'espai
on tot és silenci, on tot esta calmat,
obro els ulls, començo un nou dia
reescriure'm la història,
serem possibilitats..

Ara a casa, ordenant les fotos, reescrivint allò fet el mati en aquell bonic racó, dia llarga, vaig a dormir i demà cap el sud del país a la diada del país València, a València amb els companys i companyes amb qui compartim un somni comú...

Tot te un inici...

Després dels vídeos de l'Antonio, que va penjar el blog dels bichovoladores aquí van algunes fotos d'aquella època.
Fa dies que remeno fotos antigues, degut el curs d'auxiliar de disseny gràfic que faig cada vespre... no recordava que dur era tornar anar a escola... Però anem a les fotos, així que amb les practiques d'escanejat de fotos i retoc, he obert la capsa de plàstic on hi ha milers de fotos antigues i a digitalitzar... i entre elles les que podríem dir els inicis dels bichos, encordats per les rampes de la Vall d'Aran amb cordes, equipats amb monos d'obra, emocionats amb els primers cims amb l'agrupament escolta Joan Ballester, fent el cabra per els muntanyes, les primeres escalades llargues, que després amb el temps ens fan més respecte que en aquella època , la companyia d'amics que fa molt de temps que no veiem...
Uns primers anys plens de il·lusió i passió, on retallàvem la revista desnivell per decorar la carpeta o la habitació de casa, on prepararem excursions lluny de casa dient alguna que altra mentida a la mare i la família...
Un petit recull de molts anys, de molts moments, cada un amb la seva historia i les seves anècdotes que segur que coneixeu si algun dia heu sopat amb nosaltres... jajaja, mira que som pesants ;)
Ep, ara després d'aquestes recordatori a veure si ens ens tornem a encordat aviat, ens calcem les sabatilles de córrer o les botes... i a seguir ampliant l'àlbum de fotos dels bichos! ( jo el primer :P )