dijous, de juliol 12, 2007

Ens diuen que caminem, però cap on?

Dies de calma, de tranquil·litat, de silenci... Digueu-me impacient, però aquí res es belluga, res canvia, res sembla indicar que avancem em l’alliberament nacional i social. La pluja fina no acaba de mullar els carrers i tinc la sensació de que no plou gens.

Tinc la sensació com si estigues corrent un cursa de muntanya i hagués arribat anar el primer, avançant a cada pas, guanyant confiança i guanyant credibilitat. Tinc la sensació que quan semblava que podia anar sol, guanyar aquesta cursa de llarga distancia. He decidit esperar els perseguidors per fer km plegats. Ara la cursa sembla més llarga i fins i tot començo a dubtar que amb els dos companys d’escapada no ens hagem perdut. Fins i tot començo a dubtar que faig corrent cap una direcció que no ens porta enlloc.

1 comentari:

  1. Sabem que ets impacient, però també que les teves ganes de lluitar i de córrer no s'acaben mai.

    Ànims!!!!!!!

    ResponElimina