diumenge, d’abril 26, 2009

III Cursa de les Aixetes= ja torno a ser aquí!

- Agost del 2007, la sabatilles a l'armari, el calaix ple de la rova de córrer, visites a metges, fisios, massatgistes, naturistes, intents frustrats de córrer....
- 26 d'Abril del 2009, sabatilles plenes de fang i mullades, samarreta i pantalons xops...
Feia tant de temps que no recordava el que es sentia quan ets a casa rebentat desprès d'una cursa. Avui quan he creuat la linear d'arribada de la III cursa de les Aixetes, he tornat a tenir la mateixa sensació que l'any 2004 ho feia per primera vagada a Sant Joan de les Abadesses desprès de debutar a la cursa del Taga, tot ha canviat un mica... però la samarreta era la mateixa, la de les grans ocasions. Amb l'estalada que jo mateix vaig posar.
Avui a sant Feliu no podia anar millor. Ja començava el dia com el principi, nervis que no deixant dormir be, 24h molt atent de la meva cama, alguna que altre rampa. Sona el despertador, dutxa de rigor, esmorzar, passar a buscar el Rubens i cap a Sant Feliu. Allà, ens espera un recorregut molt maco de 16km, corriols, pistes, i molta i molta aigua. Sortida rapida però a bon ritma, primeres pujades patín i a les baixades com sempre, com una "puta cabra" i cap a baix que fa baixada. Més pista i comença la turmenta, fred, pluja i els corriols començant a ser torrents i cada cop el somriure és més gran a la meva cara. Gaudeixo com un nen petit, crec que més encara, pateixo, però em sento be. Els últims kilòmetres a patir, cansat, molt cansat arribo a Meta. 1:26:22h i per sorpresa meva el 32 de la classificació general de prop de 180 corredors i corredores... Molt content, eufòric, alegre. Com si hagués guanyat! Molèsties, poques, les justes...
Espero el meu company Rubens que avui és la seva primera cursa de muntanya i el tio esta fort arriba molt be i a la que em despisti aviat m'he agafara... Ara a descansar, seguir amb els estiraments, els entraments suaus, musculació... per poder mantenir el somriure, l'alegria i la llibertat de fer el cabra per les muntanyes!!
Gràcies a tots i totes els que m'heu acompanyat aquest últims mesos en els meus kilòmetres, el meu ritma de pujada i les meves pajares...

Fins la propera i ja torno a ser aquí!!

3 comentaris:

  1. Felicitats company!
    Ens re-veiem aviat!
    Salut!

    ResponElimina
  2. Ep!! Gràcies!! a veure si ens veiem per valencià el dia 13!

    ResponElimina