diumenge, d’agost 29, 2010

Tot a punt,

Dilluns sortim camí cap a Menorca... la unitat de clan de l'AE Grimpamons ens pugem a la bici per fer últim campament d'aquesta etapa. Ens pugem després d'un curs llarg de molt treball, de molta alegries de molts moments. De retrobar l'escoltisme a la nostre ciutat... Les reflexions les podem fer a la tornada, però per a mi ha estat un any ple de moments que m'ha fet canviar, m'han fet retrobar el sentit de moltes de les paraules que amb el pas de temps interioritzes però que a voltes perden una mica el seu sentit dins del món que vivim.
Tornar a formar part del moviment escolta, m'ha fet sentir que no tot està perdut i que l'escoltisme segueix sent una peça clau per a la transformació social i més quan paraules com: la participació, el compromís, la implicació, l'esforç... cada cop són menys presents dins de la nostra societat... tot plegat ens torna a posar sobre la taula la importància de l'educació no formal com a peça clau de construir una societat més justa i lliure. Com és d'important omplir de contingut, de valors tot allò que fem amb els infants i joves si volem el dia de demà transformar el nostre entorn per després poder contribuir a transformar el món...

Així, quan ara fa un any, en vaig pujar de nou al vaixell, acompanyat del JR i l'Albert, vaig pensar que seria un any difícil i no acabava de confiar en arribar fins aquí... però amb l'esforç i el compromís incansable dels meus companys de coordinació (que trobarem a faltar en aquests campaments) i la força dels 15 Claners i Claneres hem acabat d'alimentar la flama que el curs vinent farà que per Castelldefels corrin Llobatons entremaliats, Raiers eixerits, Pioners lluitadors i Claners compromesos i participatius... pels nostres carrers... amb un colla de caps que ens han demostrat moltes coses...

Tinc el convenciment que la lluita no ha estat en va, i que tenim combat per molt de temps, i tot plegat em porta a la reflexió que seguim transformant la utopia en realitat dia a dia, cau a cau i que ho fem des de tots els fronts possibles!

Ens veiem a la tornada, amb les piles carregades i amb una petjada més en aquest llarg camí...

2 comentaris:

  1. vamos! clar que si! endavant amb el Grimpamons!!! ànims crack, a menjar-se el món...començant per Menorca!

    una abraçada i fins la tornada!

    ResponElimina
  2. Quanta raó en les teves paraules!!! Participació, compromís, implicació, esforç = educació per transformar aquest mon en algo millor!!!!

    ResponElimina