Primerament a casa, no?, per allò de casa meva és casa vostra. Cuines truita de patata i escalivada, tot molt nostrat. Vaig aprofitar per donar sortida a un dels invents del Pere, els mini-pinxos de tomàquet i mozzarella, per cert, igual que ell en el seu dia, vaig comprar igual nombre de tomàquets que de mozzarelles. Un bon pressagi!
Després et dius, bé, Barcelona és gran: mirem-la de lluny.
O sigui que cap a Collserola. El Tibidabo, amb la imponent torre de comunicacions, la serra de Collserola... Ull!! fins i tot vam anar de pícnic a Santa Creu d'Olorda, amb tots els domingueros fent calçotades i parrillades varies. Aquí també tot molt nostrat: pà amb tomàquet (llàstima que els tomàquets no sucaven gens ni mica, valga'm déu), formatge, llonganissa de la bona i la truita i l'escalivada sobrera del sopar (també molt de casa, no?).A la tarda, què has de fer?, doncs cap al barri vell s'ha dit. Parc de la Ciutadella, Santa Maria del Mar, Fossar de les Moreres, Plaça de Rei, Catedral (des de fa uns anys: bastida de la catedral), Plaça Reial, Plaça Sant Jaume, i que tomba i que gira. Qué bonito.
Sopar pel Born, i copes pel Born. Multa al cotxe aparcat al Passeig de la Circumvalació, cagunlou, allà entre la pudor dels elefants del zoo i les vies fantasmagòriques de l'Estació de França. Tot molt cosmopolita.Diumenge diumengil, ves què has de fer, cap a la platja s'ha dit. Barceloneta, torres Mapfre, passeig per la platja del Bogatell, dinar a la Rambla del Poblenou, etc.
I després, Eixample enllà, vam fer una graaaaaaaan randoné, fins la Sagrada Família i després la Plaça Catalunya, per les grans avingudes buides de gent sota el sol del diumenge a mitja tarda. Mai m'havien preguntat tantes vegades: Y aquel edificio... qué es? i jo, ni puta idea... Un drama.
Oh, benvinguts, passeu, passeu...
Gràcies per haver vingut.
és que tu ets de castefa, vulguis o no, et falta culturilla arquitectònica ;)
ResponEliminaels barceloninnnns i barcelonineeees (que deia en Pasqual) de debò (que diu en Joan), això no ens passa!
elena, menos, eh! que el proper dia et faig venir de guia.
ResponEliminaDi que no eva, que fuiste buena guía. Rica tortilla y escalivada. Niños que se perdían por el monte. Un Paki que vendía cerveza. Julia Roberts de 3 metros. Interminables pasillos en el metro. Una caminata de las que hacen época (aunque nada comparado con mi trayecto Barceloneta-Pza. Catalunya por el tramo largo), muchas risas y una multa por aparcar mal.
ResponEliminaCuando quieras, la segunda.
Pd. La foto de la torre de comunicaciones te quedó estupenda.
Guapi!!! Al final, multa? joooo, sí que em sap greu aixó. En qualsevol cas, vas ser una amfitriona de luxe.
ResponEliminaes la primera vez que me llevan a ver una torre de comunicaciones... calro que también me llevaron a ver una central nuclear de camino a uno de los pueblos de Zorita... Pero el tibidabo merecía la pena.
ResponEliminaquin gran link que hi ha en el post! :P
ResponEliminai la TROFO què? si hagués set per turisme et podria haver dut de Caldes de Montbuí a Sta. Eulalia de Ronçana... Em vaig passar el finde fent aquest recorregut! :D
Pues sí eva, qué bonito. Y qué bien lo pasamos. Hacia tiempo que no me reía tanto.
ResponEliminaRepesto al pateo de la ciudad-monte-torres de comunicación-niños perdidos-etc, sólo tengo que decir que Barcelona está a tu altura. Y no es poco.
Gracias por todo.
por fin lo leo... buena crónica y mejor experiencia. Gracias por abrirnos la puerta de tu casa y enseñarnos tu mundo. Fue un placer el haber estado allí contigo y disfrutar de todos esos buenos momentos. Disculpas a Esteve por haberte tenido secuestrada
ResponEliminaPetons!!