No, no hi jugo. No ho he mirat, però possiblement per aquestes dates l'any passat ja vaig posar el mateix al blog... Sé que sóc pesada amb aquest tema.
En fi, després d'anys de perseverància i de quedar com una tacaña cada cop que m'ofereixen loteria dels equips de futbol dels nens, els bars i centres culturals i de les associacions més rares de la ciutat, aquest any crec que tots els meus amics i coneguts se n'han afartat i ja no m'ofereixen loteria de Nadal. Una vegada vaig arribar a donar-li a una persona el "donatiu" sense quedar-me el número, perquè em deixés tranquil·la.
No hi jugo, i crec que és culpa del Pere. Perquè va dir un dia, deu fer cinc o sis anys, és super injust! I hi estic d'acord. En el dia a dia, treballo i m'esforço per fer un món més just. Un món en el que la riquesa es reparteixi segons les necessitats. I la loteria és justament un procés invers: s'agafen petites aportacions de moltíssimes persones i s'acumulen en una sola persona (o un grup molt reduït), i el criteri per decidir en qui és l'atzar. I per colmo, qui ho reparteix es queda amb part del pastís. Ni a la de Nadal ni a cap altra loteria.
Potser us sembla que és una mica estúpida la meva actitud, però no és en absolut una actitud de boicot (juajuajua) ni moralitzadora (el rollo de guanyar-se les coses amb l'esforç i tal). Si la gent és feliç pensant què faria si els toqués no seré jo qui els ho retregui... Potser fins i tot us sembla hipòcrita. Si em regalessin un número i em toqués m'ho quedaria? Clar que m'ho quedaria. Si em regalessin un cotxe per ser el passatger deu milions d'una companyia aèria també me'l quedaria.
Però negar-me a comprar loteria és per mi una manera de reafirmar que estic contenta amb el que tinc, amb la manera com visc, amb les coses que faig. I que a més, crec que si una persona no està contenta amb el que té o amb la manera com viu hauria de tenir maneres més segures que l'atzar de posar-hi remei. No m'agrada pensar que faig apostes sobre la meva manera de viure ni per canviar-la. I per tant, m'alegro cada cop que dic que no, perquè afirmo que tinc prou amb el que tinc i que visc contenta. Què més es pot demanar...? Com que no hi jugo és com si ja m'hagués tocat la loteria.
un 10 per aquest post!!
ResponEliminaVA-HOME-VA. Aquest post és un plagi claríssim del que vaig escriure l'any passat.
ResponEliminahttp://forlosersonly.blogspot.com/2005_12_01_archive.html
FUERA FUERA FUERA
La meva àvia deia que no hi ha major loteria que estalvio i economia i creo que em passa el mateix que a tí en aquest sentit. De tota manera i amb la quantitat d'impostos que paguem a l'Estat, a les Comunitats Autònomes i als Ajuntaments, per a què pagar altre impost més sobre l'atzar.
ResponEliminaNo dubtis en corregir-me si m'equivoco. Una abraçada madrilenya
Salut!!!
Humm... la veritat és que mai no m'ho havia mirat d'aquesta manera, el tema de la loteria.
ResponEliminaJo normalment tampoc no hi jugo però per un motiu molt més prosaic: l'estadística.
Suposo que l'enveja és un dels motius principals pels que la gent compra loteria de nadal. Em refereixo a allò típic de si el meu amic/familiar/company de feina n'ha comprat, jo també; no fos cas que li toqués a ell i a mi no... es més... compraré dues butlletes perquè em toqui més que a ell.
Respecte al tema econòmic, desconec com funciona, però imagino que bona part de la recaptació va a parar a l'Estat. Un dels pocs impostos que es pot defugir legalment sense nacionalitzar-se a Andorra. :-)
Mira, esteve, no parlis gaire que tu t'has gastat com 50 euros... jeje :P
ResponEliminaXavi, tio, mira, tens tota la raó. La veritat és que no recordava el teu post, però ara que ho dius i l'he rellegit sí que recordo que quan el vas penjar vaig pensar que cabrón, m'ha xafat el post. Mil disculpes, mestre!
Serveixi aquest plagi per demostrar la meva eterna admiració pels teus raonaments clarividents... i consti que és cert que va ser el Pere qui m'hi va fer reflexionar fa una pila d'anys!
Harry! I aquest català??? uau, estic impressionada. Mira, no havia pensat en això dels impostos, una raó més! gràcies, una forta abraçada ;)
Lillo, sí, sí, evidentment, si hom sap alguna cosa d'estadística és impossible que li interessi qualsevol d'aquests jocs... Amb els diners que t'estalviis et pots comprar un cinexin de cartutxos ;)
Bones Festes a tots!
voleu dir que n'hi ha per tant? L'estadística i tal está molt bé però em sembla que no tot es redueix a això en aquest món, el component atzarós explica bastantes més coses que les que voldríem i tampoc em sembla malament que quatre colegues del curro s'ajuntin i es comprin un número de la loteria (:P)... ara que si no us mola jugar (a mi tampoc) i li voleu donar motius més trascendents pues vale.
ResponEliminaA mi em mola anar a la muntanya i ja està, però podria argumentar-ho amb tot un discurs sobre la natura, l'esforç, l'espiritualitat i 4000 coses més... però cal?
jeje
54-46 was my number
uri
pd. 63-0-37 is my number uooooOOOooooh! (Toots and the Maytals)
Eva, Jo sí que compro loteria, és super xulo, i molta, i si porto peles, compro tota la que m´ofereixen, jua jua, saps perquè?, per què d´aquest món hi ha molts espais que m´agrada diesfrutar-los, molts!!!!, pots gaudir moltes coses d´aquest món sense diners, i tant que sí, també miro de fer-ho com tu fas, passejar per la muntanya val 0€, i és per flipar, però reconec, que el món del luxe, de la moda, del glamour, de l´alta gastronomia, etc....) em xifla, sí, ho reconec, sé que existeix aquest món i l´he tastat, i també m´encanta, i si tingués més peles, en gaudiria molt més, t´ho asseguro, no soparia cada dia ostres amb xampany francés i caviar, no!
ResponEliminaPerò un cop l´any, a l´estiu, el dia del meu sant per exemple, convidaria als meus amics (tu hi series), un cap de setmana a casa meva, a menorca, a una casa situada sobre un petit acantilat, a uns trenta metres del mar, la casa tindria un caminet adoquinat amb sortida a una petita cala de sorra blanca i aigua mirallada, tindria tantes habitacions com amics tinc, i sentiriem les onades mentre sopem, sentir com el mar esclata a les roques és la millor música per sopar, la que millor acompanya les paraules dels amics a l´estiu, i la taula seria llarga i plena, seria ben plena de marisc fresc i vells amics, i aquell dia Sí, també ostres, caviar, i xampany francés.
Això també és loteria Eva, i si em toca, m´ho passaré de bomba !!!!. i sinó l´agrupació sardanista de no sé on, l´estat, els de les imprentes, els venedors de paper, els fotografs, etc....) s´ho passaran millor, se la vie! A vegades tinc opinions diferents a les de la finestra, penja-la si vols.
Petons i BON NADAL!!!
Una abraçada de part meva a l´independentista.
Jaume
Jaume, gràcies per aquest sopar d'aniversari de Bilbo Baggins... Mare meva!!! Si gairebé sento les onades i l'olor del menjar!!!!
ResponEliminaTan de bo et toqui la loteria.
Bon Nadal i molts petons.
ep, que jo deia que el post es per un 10, tot i que jo sempre diposito molta il·lusió en demà. sempre faig plans de que faria si toca... m'agrada somiar també en una caseta, però jo, en mig de les muntanyes, amb una gran finestra per poder contemplar les muntanyes que envoltessin la meva caseta...
ResponEliminaEva! 100% d'acord amb tu! per tant no hi afegiré res ; )només que cada cop, les aprticipacions les fan més cares! ejejje
ResponElimina