Així sense mapa i tirant de memòria, trobem l'aparcament i el camí i un cop en mig de les agulles de Solius, a triar via, posar-se els gats, lligar-se a la corda, quatre explicacions i ens comencem a enfilar-nos a les agulles.
Comencem per l'agulla central amb un 4+ per començar, un V i un 6a (ja deia jo que picava) i per acabar en aquesta agulla un bonic V+. Fem un mos i ens desplacem fina l'agulla de l'espero i aquí un parell de V+...
Dies cansats, metres de roca i moltes fotos de primavera...
ejem.... això de quan s'assegurava amb vuit.... potser no calia l'afegitó de: uf! si que en fa d'anys!
ResponEliminaque hom va salvar molt bé la papeleta!
;)