L'Alguer i un racó de Sardenya. (els primers kilometres) (Sardenya I)

Divendres sortir de la feina, cotxe i cap a Calella a buscar la Marta, tot a punt i cap al parking CUFI (eipa, una gran alternativa per deixar el cotxe a l'aeroport de Girona). Ryanair i cap a l'Alguer, amb el sol que es pon per l'hortitzó.
Arribada a l'Alguer i un senyor amb gorra i que sembla que ha sortit d'una película de la II guerra mundial ens atura i ens demana la documentació, interrogatori i fitxats...
Ens lloguem un cotxe, la senyora dels cotxes en diu un 500 (sembla un gran cotxe) i ens trobem amb un bolet de fiat 500 que podiem aparcar a l'estil italià per tot arreu. Arribada a l'Alguer, buscar el carrer "via principe umberto" i trobar un apartament en el rovell de l'ou del casc antic. Aixo si, petit, petit, petit...

Sardenya és molt gran, i ja que tenim el cotxe i conduir no ha estat mai cap problema, kilometres i a seguir la guia per pobles, platges. A voltes ens despistem i trobem platges impresionants, pobles dalt de turons, cases de colors pàlids i vius... descobrim una sardenya plena dels colors de la primavera on els turistes (com nosaltres) encara no hi són massa presents. Voltes i voltes, per carreteres de rallys, llacs i estepes verdes, descobrint una sardenya que no imaginavem.

Nit de Madrid Barça, en un bar de l'Alguer amb tota la colonia Catalana, els unics habitants de l'Alguer que hem sentit parlar Català, tot i que les restes de L'Alguerès són presents a cada racó de la ciutat.

I diumenge de rams, descobrim els racons de la ciutat amb les portes de les esglesies plenes de venedors de palmes. Tornem a la carretera i cap la Capo Caccia, per visitar la "grotta di Nettuno" , "spiaggia Stintino", llacs i dunes.... córrer per trobar i fer anar una benzinera (els italians no col·laboren gaire) i cap a l'aeroport per tornar a pujar en aquella mena de "mercadillo" volador de la Ryanair...