dijous, d’abril 10, 2014

II Romanic Extrem 23km i 2400 Desnivell acumulat

Quan no t'esperes que les coses surtin be, les coses surten encara millor! Després que durant l'entrenament de dissabte passat pel recorregut de la Romanic Extrem em gires el turmell i haver estat tota la setmana sense entrenar, no tenia clar que pogués corre be la cursa. Divendres visita a l'Osteopata i un taiping de colors per subjectar be el turmell. Dissabte faig una sortida pels turons de Calella per comprovar com estava la maquina i com reaccionava al peu. I com tot va anar molt millor del que creia, diumenge amb la Marta, ens plantàvem a Hostalnou de Bianya per córrer la mitja de la Romànic Extrem.

Arribem després de la sortida de la-Marató, recollim la bossa de corredor, gran bossa!!, em canvio, escalfo i ens fem algunes fotos abans de la sortir amb la gran estelada que presideix el camp de futbol que avui fa de centre d'operacions de la cursa.

Entro al corral de sortida i em poso pel mig, amb intenció de sortir pel mig de la cursa. 5,4,3,2,1 i amunt!
La sortida la faig més lent que sempre i no em deixo anar gas a fons, tot i que no vaig tant lent com tenia previst. Els primers quilometres i a les petites pujades vaig a bon ritma, pujant la velocitat els plans i recuperant a les petites baixades que anem trobant. Tinc bones sensacions, arribem a la primer pujada per un tallafoc i com davant caminin, jo també. Veig que les cames responen be, que no em desenganxo des de davant. Arribem al primer avituallament i ara toca anar pujant poc a poc per un corriol que va fent llaçades i que gairebé es pot corre tot sencer, aquí abaixo una marxa. Vaig pensant en la part final del recorregut, tenir al recorregut al cap m'he ajuda molt a poder dosificar-me, vull tenir prou pota pels últims 8 quilometres.
Seguim pujant i fem una petita baixada que ens porta fins a una pista al costat d'un grup de masies, aquí trobem un bon grup d'animació que ens donar ànims. Seguim amunt, al primer tram camino, però després ja em poso a trotar poc a poc dins d'un grup de corredors. Em deixo anar en les petites baixades i sense adonar-me soc al quilòmetre 9, on hi ha la primera gran baixada fins al segon avituallament , aquí vaig amb el grup de la 2on noia. Arribem a l'avituallament, aigua i isotònic i cap dalt amb un parell de taronges a la ma. Començo a pujar al meu ritma sense mira els de davant o darrera, així que poc a poc vaig fent.
Ser que aquesta pujada te dos trams, recupero a les pujades més verticals i en alguns petits plans em deixo anar una parell de passes per ajudar a estira les cames i posar-les al seu lloc. Arribo a la pista que divideix els dos trams i enfilo el segon tram, el més dret, decideixo pujar la velocitat, agafar-me les cames i amunt i amunt. Atrapo un grup que porto davant i avanço un parell de corredor abans de l'inici de la baixada.
Inicio la baixada llarga, així que avall, no vaig molt ràpid, però si suficient per cuidar el turmell i no perdre metres amb els de davant. Vigilo cada pas i veig que el turmell reacciona molt i molt be!
Baixo molt be i content, fins arribar al tercer avituallament, bec isotònic i em llenço aigua pel cap, la calor ja és molt present, i ser que ara ve un tram on cal no perdre el ritma, no te gaire desnivell però cal mantenir un bon ritma per no perdre massa temps. Anem un grup prou ràpid a bon ritma i de sobte ens passa el primer de la Marató! que porta el doble de quilometres que nosaltres i ha sortir una hora abans. No el puc seguir, així que segueixo al meu ritma i no deixo de corre en cap moment. Arribem a un tram de pista i aquí sense deixar de corre intento fer tot el tram de pujada a bon ritma fins a un petit tram de baixada. Com en conec el circuit, ser que queda una baixada, la pujada al darrer turo, amb la seva baixada i el bucle de 2km pel costat del poble. Així que a bon ritma faig la baixada, la zona del pla i amunt i amunt per la pista. Vaig que agafo algun corredor i també veig que duc enganxats un parell a roda. Arribem a dalt i ens llancem per la baixada que és un corriol molt bonic i tècnic. Aquí descanso les cames i un cop torno al pla, torno a puja una velocitat, abans de passar el pont, veig amb sorpresa la Marta que em fa unes fotos i acompanyada del Marc, el cap de colla del Castellers de l'Alt Maresme, que tenia una marxa per aquí a prop i ha aprofitat per fer-nos una visita.
Amb la recarrega de moral de seus ànims decideixo pujar la velocitat i començo, poc a poc, avançar alguns corredors més, faig el darrer tram de pujada sense intentar no perdre ritma i quan soc dalt i a poc menys d'un quilometra de l'arribada. a l'avituallament, només agafo un got d'aigua i cap baix, per la pista final de ciment amb el gas a fons, que fa baixada. Arribo a tot gas, el 35 de la General de 330 i molt content de trobar-me la Marta i el Marc!! Gràcies pels ànims!

L'organització un deu, en tots els sentits, La bossa de corredors, la samarreta, el circuit.... Al proper any intentarem la Marató! Ja que crec que és una cursa que guarda aquell encant de les curses de muntanya fetes per la gent que fa muntanya i perquè tots i totes gaudim! Lluny de la mercantilització que cada cop més existeix en aquest mon de les curses de muntanya. Acabo amb molt bones sensacions de turmell i amb ganes de quilometres i muntanya!

La Romanic va ser la meva cursa numero 100 començades! Ja que he acabat 99!


foto: www.naciolagarrotxa.cat Martí Albesa
Foto: Laia Garcia
Foto: Jordi Monges











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada