divendres, d’octubre 24, 2014

XXV Concurs de Castells, Punt i seguit o Punt i apart?

Diumenge 5 d'octubre tornàvem a entra a la TAP, després d'acompanyar els Marrecs dissabte 4, diumenge era el torn d'acompanyar els Capgrosos. Entrem a la plaça dels últims, sona els segador i comença el concurs.

Que explicar del millor concurs del mon, on varem poder veure dos 2d8sf carregats, tres 3d10fm carregats, dos 4d9fa i un 3d9fa a més de dos 5d9f i quatre intents de 2d9fm que només una carregada. Una passada de concurs on no podem oblidar el gran nivell de totes les colles superant o igualant els seus castells màxims. Vaig gaudir dels castells a més de gaudir de com gaudien els companys i companyes dels maduixots que eren a la plaça. Tots i totes amb moltes ganes d'algun arribar a trepitjar la TAP amb la camisa vermell maduixa!

Per mi, i com un casteller més, que sempre ha fet castells modestos, vaig viure el concurs amb molta simpatia cap a les colles de valls. Estava emocionat amb l'aposta de la colla jove pels castells sense folre (per mi son els millors castells) em feia pensar que posarien difícil les coses els verds. Els entrebancs de la colla jove amb el 4d9sf després d'un bonic 5d9f i el bon concurs de la Vella em va fer animar fins el darrer moment a la colla vella, amb ganes que guanyessin el concurs a l'hora que veia amb molts bons ulls com la jove de Tarragona plantava cara.

Això si, els dies posteriors es va parlar molt de la rivalitat, tan en els mitjans castellers com en les tertúlies dels assajo era difícil explicar el que va succeir a la plaça els nous companys i companyes castellers. Xiulets, esbroncades, comportament de la grada i de la plaça... Poca cosa a dir, des del meu modest punt de vista. Jo reconec que xiulo quan la grada dels verds desplega el domàs, però que aplaudeixo quan els verds fan els grans castells i demostren el seu domini, que els admiro i els respecto i sobretot desitjo que facin sempre els seus grans castells. Però que trobo que alguns cops fan mostres de superioritat que no caldria i que en certa manera son vistes amb una manca de respecte cap la resta de castellers. He trobat a faltar certa autocrítica de perquè hem arribat fins aquí, quan el problema no neix en aquest concurs i tampoc crec que sigui un tema només dels verds. Els castells son moltes coses, però també son sentiments que hauríem de saber administrar per no desviar l atenció del que és més important, que el passat 5 d'octubre vàrem veure els millors castells.































Cap comentari:

Publica un comentari