dilluns, de febrer 02, 2015

Trail Rocacorba 2015

Amb el Blai ja per casa, amb cap hora d'entrenament des del seu naixement i amb la ressaca de 3 dies amb prop de 39 de febre el diumenge 1 de febrer em plantava a Canet d'Adri per mira si podia sortir a corre el Trail de Rocacorba. Una cursa molt guapa i molt ben organitzada que sempre que he pogut he fet. Aixi que de bon matí amb en Marc cap a Canet d'Adri, recollim els dorsals i jo segueixo treien una barreja de mocs i líquids...

Al final decideixo sortir a fer els 20km de la cursa, si en qualsevol moment veig que la cosa va a pitjor plego i cap al cotxe i espero el Marc. Sortim des del mig del grup de prop de 500 corredors ii corredores a un ritma molt descansat. Veig que puc respira be i que puc fer quilometres aquest ritma. El Marc em va esperant però li dic que faci la seva cursa, que jo avui, per un cop, aniré a ritma de marxa en aquest primers quilometres.

Faig els primers quilometres tranquil fins a la part de la pujada. Des de bon començament em trobo amb un bon tap de gent. Ara veig com és viu en el gran gruix de gent de les curses, en els primers quilometres. Anem pujant, caminant i veig que poc a poc vaig treien menys mocs a l'hora que gaudeixo de la pujada i les grans vistes que hi ha des d'aquí. Això si, poc a poc em poso un pel més nerviós pel ritma i decideixo intentar avançar posicions pels costat dels camins. Faig la segona part de la pujada a un ritma molt més viu. L'ultim tram de pujada és un continuo pujar i baixar pel mig d'un bosc penjat dalt del penya-segat. Vaig sempre guardant forces, sàpiguen que si tinc prou pota i el cos em deixa, puc baixar molt be.

Arribem dalt de tot de Rocacorba i ens llacem a la baixada, veig que puc anar ràpid, tot i que les restes de la calamarsada de la nit anterior i el fred fa que el camí de baixada sigui un pel perillós. Faig a bon ritma fins a l'avituallament on només agafo un parell de taronges i cap baix que fa baixada! La baixada la faig a bon ritma tot i que quan vull anar ràpid torna el malestar al pit. Aixi que vaig regulant la velocitat i vaig mantenint un ritma que em deixi arribar. El camí de baixada és molt agradable.

Arribo força be al darrer avituallament a 3 quilometres d'arribada, un tram de pista en baixada i plana on toca anar ràpid, però veig que no puc posar-me al ritma habitual i pateixo i vaig sempre al limit que em deixar anar el meu cos.

Arribo al pavelló de Canet d'Adri amb 2:24:46, prou be, content. Tot i que tenia ganes de fer-ho millor en aquesta cursa! Però esta clar que hem fet el que hem pogut! Arribo i en Marc fa estona que ha arribat i sembla que ha fet 3er de la seva categoria. Ens quedem fins l'entrega de premis i veiem amb cara de “tontos” com no ha quedat terce tot i que la classificació penjada al pavelló aixi ho diu. Però resulta que hi havia una persona per davant d'ell que no havia fet be d'inscripció i s'havia equivocat amb l'edat... així que després d'espera 2h marxem amb les mans buides i amb 20km i 1600m acumulats més a les cames. En una temporada que ja veurem com va, ja que ara la millor cursa esta a casa i es diu Blai.

Una cursa per mantenir al calendari, molt bona organització de la gent de klassmark. Una cursa d'aquelles que son pujar i baixar i deixar-se de fer quilometres i desnivells innecessaris... Per mi l'essència de les curses de muntanya és: Pujar fins a un punt, cim, turo... i tornar al punt de partida el més ràpid possible. Evolució de pujar i baixar muntanyes el més ràpid possible i si pot ser pels camins més tècnics i bonics....





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada