dimecres, d’abril 15, 2015

Romànic Extrem 2015. Sense gas...

Diumenge cap a Hostalnou de Bianya. Tornava a la vall de Bianya per córrer la Marató de Muntanya. Havia tingut la sort de ser premiat amb un dorsal gratuït per la Marató Romànic Extrem gràcies a Sport Vicious.
L’Any passat ja vaig fer la mitja i vaig descobrir una bona cursa en un entorn espectacular. Així que diumenge cap a 2/4 de vuit em trobo amb en Marc prop de l’aparcament, que avui fa la seva primera marató de muntanya i a passat la nit a la Vall. Anem a buscar el dorsal, ens trobem amb amics i coneguts d’aventures i de lluita. Tornem el cotxe per canviar-nos, comentar l’estratègia i intentem que els nervis no ens afectin gaire i prepara tot el material Escalfem i ens dirigim a la sortida, prop de 250 corredors i corredores al calaix de sortida, les ultimes indicacions i 5, 4, 3, 2, 1 Gas! Sortim tranquils, sense fer aquelles sortides explosives que faig a les curses més curtes i vaig regulant les cames per no deixar-les anar massa ràpid.
L’estratègia es córrer a un ritma que ens poguí permetre arribar el quilòmetre 30 amb prou pota per fer el tram final amb bones condicions. Els primer quilometres son força corredors i anem fent a un ritma viu però no excessiu, les pujades caminant i les baixades ens deixem anar, pesem pel primer avituallament molt be i ens enfilem fins el bonic poble de Sant Salvador de Bianya. Des d’aquí comencem a pujar d’una forma més continua fins el segon avituallament a la carretera de coll de capsacosta. Anem pujant fins el cim de Capsacosta per una pujada ja més pronunciada i iniciem una llarga baixada, pesem per un tram de la via romana i anem baixant per trams de pista i corriols fins arribar al 3er avituallament.
Seguim a un bon ritma i fins i tot vaig content de trobar-me tant be, això si, un pel confús amb les marques del quilometratge d’organització que en algun moment les marques cada cinc quilometres és desfasen fins a tres per sot amb el que marca el meu GPS. Passem la mitja marató amb bon ritma i fins i tot vaig fent càlculs i veig que si seguim així podem fer prop de 5h. Arribem al quart avituallament en el quilòmetre 26 i sense gaire descans seguim, ara un tram molt guapo prop d’una bonica riera i per un bosc molt bonic, que sembla un bosc encantat en mig de la riera del Ferró.
La calor comença a fer-se molt present i les potes ara sembla que comencen a notar el casament, arribem fins el quilòmetre 30.5 on esta el cinquè avituallament i aquí començo a trobar-me tocat. Fins ara ha estat un cursa amb molts trams corredors i un pel de massa pista dura pel meu gust. Sortim de l’avituallament i de sobte veig que poc a poc vaig perden gas. Miro el rellotge i veig que seguim be de temps, però les sensacions ja no son tat bones. Comença un tram de 3km de pujada i comento al Marc que ja no vaig tant be però anem fent. Puguem per un tram llarg de pista i jo vaig fent la goma amb en Marc fins l’avituallament del quilòmetre 33.5km. Des d’aquí és veu el punt de arribada però encara falten 9 quilometres. En aquest avituallament parem més que en la resta, aigua pel cap i seguim. Primer un tram de pista fins a trobar-nos amb un mur. Aquí les potes diuen prou i tot i voler donar gas no puc i aquí comença de nou la marató per mi i una lluita psicològica per no abandonar.
La pujada em deixar les potes molt tocades i fins i tot ja no puc gairebé corre en les petites baixades i plans. Camino molt més que corro i poc a poc deixo de veure el Marc i molts corredors i corredores em va avançant al mateix temps que em donen ànims per seguir. Però jo ja estic en un bucle de cansament físic i mental que em costa seguir. Vaig fent, intentant no fer-me mal a les baixades pel cansament acumulat i em poso com objectiu intentar no supera les 6h . Faig dos pujades més fins al darrer avituallament que em semblen com si fossin de 300m de desnivell quan amb prou feines son de 80 o 100. Últim avituallament i tres quilometres fins la meta de baixada. Aigua pel cap i cap baix!

Només recordo un baixada amb aquestes condicions, els quilometres 30/35 de la Marató de Berga. Toca intentar baixar el millor possible on cada pas em fa mal tot. Veig que ja som prop del poble intento seguir un corredor que em passa i en donar ànims a seguir-lo.
A pocs metres de l’arribada em trobo amb la Maria dels @maduxiots que feia la cursa curta i anem fent els dos fins arribar a la Meta amb un temps de 5:55h on el Marc ens espera! El tio ha fet 5:35h en la seva primera marató, molt bon temps! Un crak!

Realment arribo molt tocat i amb un regust amarg a meta, tenia moltes ganes de fer una bona cursa, gaudir de l’entorn i gaudir corrent per la muntanya. Però esta clar que arribava amb baixa forma per poder anar gas a fons i fins i tot em plantejo si amb el temps que tinc ara per entrenar, poder siguin les curses de no més de 30km el meu límit. Esta clar que puc fer molts quilometres, però no com a mi m’agrada, que és anar a donar-ho tot a cada quilòmetre i anar gas a fons. No entenc anar a una cursa a fer quilometres només per acumular quilometres i gaudir d’un diumenge qualsevol, l’entenc com una competició per superar-me a mi mateix i anar cada dia un pel més ràpid gaudit de cada revolt, de cada baixada, de cada quilòmetre al límit, però gaudint. Això si, la cursa Romànic Extrem és un gran cursa amb molt bona organització en un entorn molt i molt maco, amb molts racons per descobrir. La vall de Bianya és un lloc per descobrir. Una cursa amb un gran tacte al corredor. Un gran feina i una cursa molt recomanable. El circuit jo l’he trobat molt corredor i pel meu gust, massa trams de pista dura. Vaig trobar més maco i tècnic el recorregut de la mitja d’any passat. Això si, l’any vinent tornarem! Continuarà....

Ara uns dies de descans i repensar el calendari pels propers reptes...






Cap comentari:

Publica un comentari