dimarts, de juny 28, 2016

II Serrallonga Trail 2016 (19/06/2016)

El diumenge 19 surto de casa camí de Osor, un petit poble de la comarca de la selva on fan la segona edició de la Serrallonga trail. Després d’uns dies pensant quina distancia corria vaig decidir el divendres abans d’inscriurem a la cursa llarga de 26km. Així que amb nervis, diumenge vaig cap Osor. Arribo al poble, petit i força bonic. Cap problema en trobar el lloc de repartiment de dorsals i el punt de sortida. Des del primer moment es veu que hi heura poca gent i que serà una cursa molt casolana, tot i que amb molta qualitat.

Vaig cap camp de futbol, estiraments i cap sota l’arc de sortida amb un cel impressionant. Ens comenten les ultimes indicacions i comenten que hi ha 3 avituallaments, jo em quedo un mica sorprès perquè creia que hi havia 6 i vaig sense bidó.

A les 8:30 sortim poc més de 50 corredors/es. Com no estic segur d’estar a tope, decideixo, des de bon començament, no fer com sempre i sortir a ritma tranquil, intentant córrer en tots els trams que poguí i gaudir la cursa. Els primers quilometres son molt corribles tot i fer pujada, pistes fins el quilòmetre 3,6 on trobem el primer avituallament, trobo molt estrany aquest avituallament aquí si només hi ha 3 en cursa, faig un petit glop i segueixo amunt per un corriol que va fent “S” a l’hora que els corredors ens anem estirant i fent petits grups.

Els quilometres segueixen sent molt corredors amb trams de pistes i petits corriols que sense cap mena de treva ens fa guanyar alçada. Vaig be i veig que puc córrer a un bon ritma en els trams de pujada i que en els trams plans fins i tot puc donar un pel més de gas sense anar a fons. Arribem el peu del primer cim, Sant Miquel de Solterra i comença un bonica pujada fins arribar el seu punt més alt, cim de 1208m i que és el quilòmetre 8,6. Aquí perdem un mica les cintes i arribem directa al cim amb unes grans vistes de les Guillerias. Aquí ens hem aplegat un bon grup de corredors i iniciem un bonic descens tècnic pel mig del bosc amb l’única referència de les cintes que en alguns trams fa un pel difícil de seguir, però que fa que sigui una baixada molt salvatge. En algun tram quedes enterrat per les fulles fins el genoll. Cal vigilar i anar amb tots els sentits, però per mi és el que fa més guapa i interessant una cursa de muntanya, si no ens dedicaríem el cros o l’asfalt. Seguim baixant i veig que les cames responen i que puc baixar be i en els trams més plans decideixo mira el rellotge i buscar un bon ritma, gas a fons!

Això si, els quilometres pesen i trobo a faltar el segon avituallament que és al final de la baixada, quan arribem a la carretera, al quilòmetre 13,8 de la cursa. Faig una bona parada, amb 3 corredors més que hem baixat junts. Ens expliquen des de l’organització que el primer avituallament no estava on havia d’estar. Menjo uns quants talls de síndria, aigua i directes cap al riu els últims metres de baixada abans de la segona pujada. Passem el riu que va força ple i ens mulla les cames i iniciem una pujada de més 600m positius. Veig que les cames van be, poso la reductora i cap amunt a un ritma bo, constant i sense pauses, veig que les cames responen i que el sol comença a pica fort. Segueixo amunt i fins i tot deixo enredera els corredors amb qui havia arribat a l’avituallament i poc a poc vaig atrapant a dos corredors que porto davant fins avançar-los. El camí puja pel dret guanyant alçada ràpidament i per un terreny que segueix sent molt salvatge, com si fóssim uns bons Bandolers defensant la terra!

Segueixo amunt i veig que puc donar una volta més de gas i fins i tot en alguns trams més plans deixo anar la pota i em permeto corre una mica. Últims trams força drets fins arribar a un tram de pista i corriol pla que ens porta fins el cim de Sant Benet de 1149m i miro el rellotge i ja portem 17,7 quilometres. Ara toca baixar fins el poble, el primer tram de baixada aixeco un pel el peu de l’accelerador per conservar pota i prop del ultima avituallament, al quilòmetre 19,7 en tornar atrapar un dels corredors que pujava amb mi. Arribem junts a l’avituallament i toquen 5 quilometres de baixada. Les potes ja van justes i veig que no puc seguir un bon ritma, arribem els últims 3 quilometres i en els trams de més baixada no puc anar ràpid com voldria, pel casament muscular, pero en els trams més plans encara puc agafar velocitat i en permet fer els últims quilometres a un ritma viu per l’asfalt del poble d’osor fins tornar arribar al camp de futbol.

Arribo a meta amb un bon temps, molt content i satisfet recorrent una cursa molt maca, d’aquelles de dos cims, pujar-los i baixar i no buscar desnivells innecessaris i al final 24km i 1850m de desnivell positius. Una cursa per tornar i tenir al calendari. I un indret per descobrir una part del territori força desconeguda!


Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405: 


Cap comentari:

Publica un comentari