Perdre el fil

No us ha passat mai que a vegades perds el fil? Estàs pendent d'una cosa i de sobte... zas! ja no saps de què parlen.
A mi darrerament em passa que perdo el fil.
Per no sobar el tema de l'estatut hi passo de puntetes: uns diuen una cosa i uns altres una altra, i la qüestió és repetir-ho suficients vegades "for the truth to sink in", com deia aquell. Sembla que el més important és que la gent es formi una opinió abans de que tingui temps (o ganes) de llegir-se'l. Crec que la tàctica del cansament ha resultat més que mai en aquest cas. Reconeguem-ho: l'estatut embafa.
Sobre el tema dels papers de Salamanca: una immobilització que no entenc per un recurs que només és una pataleta d'impotència, com pot ser que portin una setmana pensant què fer...? mentrestant la comissió de la dignitat convoca igualment la festa, i el periódico regala els documents el diumenge (les 5o0 caixes?!?!?). També he perdut una mica el fil, francament.
Sobre les eleccions a Palestina no és que m'hagi perdut: simplement em sembla tot massa complex per analitzar-ho des de la distància. No sé si l'Aina finalment s'ha atansat cap allà, en aquest cas espero que ens pugui explicar la seva visió.
Però quan definitivamen em sembla que ja no entenc res és quan em quedo pensant en alguna d'aquestes coses de rabiosa actualitat i quan intento tornar a seguir la notícia... zas! ja tornen a parlar de futbol.