Somriures i noves passes, volta per Sandernes.

A voltes tot sembla d'un color gris i fins i tot sembla que tindrà el mateix color durant molt de temps i de sobte, per alguna fet que no acaba de tenir explicació a la paleta de colors apareixen tots els tons de groc, de vermell, del verd... i et fixes, i t'adones que la paleta de colors, ara és diferent i te molts més colors per poder pintar, per poder dibuixar
Dissabte amb la Marta, sortíem cap a Sadernes, a fer una volta per l'Alta Garrotxa. De totes les visites a Sadernes mai havia passat de pont de valentí, així que gorgues amunt, resseguint el riu, camí de Sant Aniol i el salt de Brull. Per després anar cap a Talaixa, pel salt de la novia i dinar amb unes vistes impressionants i tornada el cotxe...

Track de Ruta a wikiloc.

Els Amics de els Arts, el palau.

Dilluns de Concert, el palau de la musica, en l’últim concert de la gira dels Amics de les Arts. Poques paraules per explicar la nit de dilluns i molts moments viscuts. Grans, molt grans... Senzills, propers i amb aquelles lletres on et sents reflectit i repeses mentalment les histories que canta’n amb tu coma protagonista.
Aquella senzillesa dels seus monòlegs a 4, que recorden vivències fàcilment traslladables a qualsevol de nosaltres. Histories de al vida diària, dels problemes, dels camins i dels cims i tot amb un visió prou potent que et fa veure tot d’un altre manera, gira la mirada per poder somriure... i molt grans, i més quan veus que ells ho viuen amb aquella intensitat i emoció que ni els deixava parlar a l’hora de marxar d’un escenari del qual no volien marxar.

Gran el Palau, gran la gent que tenim el privilegi de poder escapar-nos de la rutina diari amb aquest petits moments i més si trobem nous somriures...

Vídeo el que vaig gravar i penjat el facebook.

Costes, platjes...

Un país que ens sorprèn a cada pas, a cada racó, mil llocs per perdre’ns i tots amb els seu encant. Ja ho diu l’anunci d’estrella Damm (que tenim) i en el fons el que tenim és un petit país ple del mil histories, de mil racons... que a voltes oblidem i ens deixem per descobrir. Un dissabte per Calella, (de la costa i no de Palafrugell) descobrint amb els ulls ben oberts...

Conectats els món

Avui faig aquesta entrada el blog des del meu nou mobil, un  htc desire hd amb una pantalla impresionant i un sistema operatiu android.
Un grapat d aplicacions i estar tot el dia conectat a la xarxa.
Els temps canvien a una velocitat d vertigen i segur q perdem masés llançons pel cami. El meu tiet sempre en recorda q hem anat molt lluny tecnologicament i q humanament hem fet com els crancs.. molta raó.
Els temps canvien, les formes de comunicar-nos, de relacionar-nos... tot plegat crec q és positiu en molts sentits i som capaços de fer caminar junts humanitat, valors i tecnologia...

Decennals 2011!

Les meves primeres decennals que visito Valls. Així que durant aquest deu dies de les decennals de Valls, hem anat visitat dos cops la capital de l’Alt Camp, Primer el diumenge 29 per assistir a la trobada de colles castellers dels Països Catalans. Impressionant trobar-te envoltat de 56 colles castelleres i dels grocs. De Prop de 10000 castellers i castelleres d’arreu dels països Catalans. Un fet que nomes passa cada 10 anys i que et fa adonar-te de la importància dels castells dins de la nostre societat i cultura. i que es un representació del que som com a poble, com a societat. Cohesió social, transversalitat, esforç... Aquell diumenge trobaven a la revista Castells, un article escrit pel David Clavera i jo on parlem de nostre colla: “Las colla degana del Baix Llobregat” i a més a més a Valls plantaven un bonic 3d6 i dos pilars de 4.

Podem dir que el millor inici de temporada.

I un país normal musicalment parlant...

Dissabte 5 tornava a Valls al concert dels 10 de les decennals, un concert amb 10 grups que canten en Català, alguns amb 3 decennals a l’esquena i altres que era la primera, 12h hores de musica cantada en català i amb una gran transversalitat. Un demostració més del gran potencial que existeix i que no cal renunciar a la nostre llengua per poder crear, per poder cantar. Quina nit, amb un Gerard quintana canta’n algunes de les mítiques cançons dels “sopa” uns amics de els arts brutals amb uns lax’n’busto i uns obrin pas trencadors...

Ara a espera els 2021, on espero poder seguir assistint a la trobada de colles amb la camisa dels grocs i com no, esperem poder tornar a gaudir d’una nit de normalitat, que segur que serà en un país més del mon.. estic convençut!

Dies d’entrenament..

Cada setmana miro de buscar alguns forats a l’agenda per poder sortir a córrer per Montserrat i tornar a posar-me a corre.. dies de reunions, de feina de precampanya... forats que cal anar combinant amb tot el que m’he envolta. Un veritable joc d’encaix. Algunes fotos d’aquest dies fetes de entrenaments per les muntanyes a ultima hora dels dies...

Campanya reinventem Castelldefels 2.0

ERC Castelldefels hem començat una campanya per rebre aportacions i per seguir elaborant el programa electoral d’una forma participativa i oberta a tothom. Així hem posat en funcionament un blog: http://reinventemcastelldefels.blogspot.com on es poden trobar els quatre eixos programàtics, a més d’un apartat de joventut on esperem les vostres aportacions. De la mateixa manera que també podeu fer-nos arribar les vostres propostes per correu electrònic a castelldefels@esquerra.org, o enviant per correu postal a Av. Constitució 212, 2 pis o al telefon: 936365594. Posem a la vostra disposició aquests mitjans, tant per fer-nos arribar les vostres propostes com per posar-vos en contacte amb nosaltres.
Paral·lelament, seguim amb la roda de converses amb entitats, col·lectius i associacions de la ciutat per explicar la nostra activitat política en aquests darrers anys des del Grup Municipal d’ERC Castelldefels amb l’Àngels Coté i explicar les idees principals del projecte polític d'ERC Castelldefels.

i tot el que puja, baixa!

Amb la tornada a la feina, i el fet de treballar a 5 minuts del peu de Montserrat, fa que ara dos dies a la setmana torni a calçar-me les sabatilles i a córrer, amb un company de la feina... per aquestes muntanyes.
És una bona manera de trencar el ritma del dia a dia i més quan pugem i baixem per les muntanyes, amb el sol que baixar i la nit que a voles ens atrapa pel mig de les canals. Com el dijous, que la nit ens va agafar de baixada i sense frontal i amb la llum del les pantalles del mòbil i els ulls com a plats varem trobar el camí cap els cotxes.
Aixi tornem a baixa i pujar, pujar i pujar i baixar. i el millor de tot, amb les mateixes sensacions de llibertat que sempre!


Entrenament per la Vinya Nova (1/02/2011):


Entenament per Can Jorba (3/02/2011):