dijous, de maig 11, 2006

Ja n'hi ha prou!


Ens fan fora!
Impressionant, ja han aconseguit el que volien i buscaven fa temps, desfer-se d’ERC. Avui ens expulsen del govern... qui es qui transmet frustració a la ciutadania quan es carrega el govern d’esquerres i catalanista que tanta il·lusió havia creat? Qui es qui fustra les aspiracions d’un poble quan retalla i modifica 144 articles dels 223 articles sortits del parlament el 30 de setembre?
Tornem al començament, i aquest anys han tornat a demostrar que a la politica catalana no hi ha diferencia entre aquells que s’anomenen "socialistes" i els seus "palanganeros" (ICVEUiA) i els convergents, que son la mateixa família i que en cap cas tenen una voluntat de canvi social i econòmic, ha quedat demostrat que per ells i elles la gent no es important i que prima més els interessos de partit i personals que realment afrontar les problemàtiques de la gent i treballar per millorar el model establert. Tots i totes son peces de l'antic regim!
Estic desencisant per la poca valentia dels dirigents d’aquest país, estic decebut per la poca trempera que transmeten, ja no des d’una visió independentista com la meva, si no des de la visió d’un cuitada de peu que assisteix perplexe a aquesta obra de teatre.

Expulsats però amb dignitat i compromís vers el país!
ERC s’ha pogut equivocar i ho ha fet, però al menys ha estat l’única força política que així ho ha reconegut. ERC no pot tornar al govern si no es veritablement per transformar la societat! ERC ha de convertir-se en l’única alternativa d’esquerres i catalanista capaç de portar-nos endavant, sense por i sense ruptures traumàtiques, amb valentia i revolta democràtica i social. No afluixeu, està clar que vam fer una aposta de futur, una aposta estratègica que no ha funcionat, però ens ha deixat clar que l’únic camí que ens porti cap una Catalunya plena i lliure l’haurem de construir sols. Semblava que havíem abandonat el desert però només havia arribat a l’oasi català, ara toca avançar cap a la veritable civilització.

Obrim l’escletxa!
Sempre tothom m’ha dit que amb el temps perdré la radicalitat, doncs sembla que no, demà faig 28 anys i crec que demà encara serè més independentista que avui. No hi ha futur de les classes socials més desfavorides sense alliberament social i nacional. No podem construir una vida digna per tots i totes sense tenir el dret a decidir el nostre futur. Esta clar que amb espanya i amb els principals partit de Catalunya no hi ha camí lliure de peatges, lliure de cadenes que fa més feixuga la vida diària. Obrim l’escletxa i avancem amb pas valent, donem un puntada aquells que han governat aquest país i ens han empobrit i espoliat, es l’hora de que una nova generació, més valenta i compromesa agafi el pic i la pala i comenci a obrir l’escletxa. I com no, no podem deixar l’oportunitat de dinamitar el petit forat amb un NO rotund i contundent a l’Estatut! Serà un pas en ferm, Ara toca dir NO!

7 comentaris:

  1. T'has passat tres pobles... antic règim? civilització? Dimonis, Esteve, crec que t'encega l'optimisme!
    Entenc que estiguis dolgut per com han acabat les coses al tripartit, però... en fi, el govern d'esquerres i catalanista ja fa molts i molts dies que no il·lusionava a ningú!
    Ho sento, però jo estic decebuda de TOTS, i ERC no se'n salva. Crec que en general és tot el joc polític i d'interessos personals i de partit que ens allunya de la "civilització", com tu dius.
    Que lluny que estem de que passi res realment important que faci les coses una mica més justes!

    ResponElimina
  2. La política és massa important com per deixar-la en mans de romàntics. El romanticisme és molt noble però ja ha donat lloc a masses guerres i enfrontaments durant el segle XX. De fet, de tot el que dius, l'única cosa que em recorda antics règims és el to del teu discurs.

    ResponElimina
  3. A mi la sensació que em queda és que estem en mans d'amateurs totals. Gent que no sap o no vol calcular les conseqüències dels seus actes i paraules, nens petits que actuen moguts pel que els demana el cos en aquell precís moment.

    I l'estatut, famosa maragallada que ha acabat ensorrant tot el castell de cartes, n'és el màxim exemple: una bomba d'efectes retardats amb la que Catalunya només hi pot perdre; tant si guanya l'abstenció, com el sí, com el no... I que ens hem col.locat nosaltres solets!!!

    TOTAL, que jo encara crec en la política com a instrument de transformació social... però mentre estigui en mans d'aquests aficionats irresponsables, la vergonya m'impedeix tan sols intentar contestar totes les afirmacions del tipus "els polítics són tots iguals".

    ResponElimina
  4. ostres xavi, la política potser és massa important com per deixar-la en mans de gent que l'únic que anhel·la és mantenir la poltrona al poder i tenir sempre ben a prop la mamella per no parar de mamar calers. Això és el que jo entenc per irresponsabilitat, crec jo...

    Ara veia en Carod i el veia dient tot allò que s'ha estat guardant al llarg d'aquests dos anys de govern tripartit.

    Interessant la situació actual!

    ResponElimina
  5. Ep, mira que últimament pensava que ningú llegia els meus post per avortis... jejeje
    A veure, primer de tot, uns aclariments, es cert que m’he deixat portar pel moment, però en cap cas volia pretendre donar una visió única, fixa o dictatorial

    1- Per mi el que ha representat CIU i PSC es un regim polits, democràtic però un regim per que entre ells que son el mateix s’ha repartit el poder a benefici dels mateixos de sempre, de les mateixes famílies. Son ells qui han governat aquest país defensant-se entre ells durant tots aquest anys. Clar que amb el suport de la majoria dels ciutadans que lliurement els han triat., però per mi es digna d’un regim polític com s’han venut el país i la seva gent.

    2- En cap moment crec que la meva visió de la situació actual sigui la única, la millor, però des de la meva òptica es la que defenso i sempre ho he defensat des del respecta a totes les opinions i sabent que els independentistes som una minoria i no per que tinguem un poble tonto o que no sap el que es fa. Ja que també ser que el poble decideix lliurament i amb responsabilitat qui defensa millors els seus interessos individuals i col•lectius.

    Romanticisme?, no crec que el projecte polític de l’esquerra independentista sigui un projecte romàntic. És projecte polític que es totalment factible i que no ens dura a cap guerra ni enfrontament, també hi ha molts casos en segle XX de pobles que han assolit les seves llibertats col•lectives sense cap guerra. I no gaire lluny hi haurà un part de la península ibèrica que caminarà ferma i decidida cap aquest romanticisme. Crec que plantejar un alternativa el sistema polític i social establert no es romàntic si no necessari i d’independentisme es una alternativa més, com el comunisme, l’anarquisme, el socialisme...

    Soc del parer que hem de deixar el seny i retrobar els camins de la rauxa i el cor... hi tinc més confiança.

    Gracies pel debat constructiu!

    ResponElimina
  6. home! benvingut als blogs d'opinio politica!
    Dema parlem ;-)
    Escolta m'he passat per la seu a les 20:10 (el mes d'hora q'he pogut) i ja no hi ereu.

    ResponElimina
  7. Per a desencantats:
    El govern que hem patit no se si era d'esquerres (per la política que feia, no ho semblava), catalanista, puc assegurar que tampoc. La provincial del PSOE ha anat descafeinant tot alló que soni a "catalunya".
    Vervigràcia: a) l'11 de setembre s'ha canviat per una desfilada militar dels mossos de tura; b) tvcatalunya.com ha estat substituit per tv3.cat (noteu la subtil pèrdua de "catalunya" del domini?); c) la "generalitat del catalunya" ha estat substituida als missatges per "el govern" (com tu); d) es parla del MNAC com el "museu d'art", s'ha caigut nacional i catalunya; d) a al fira de Francfurt, on estava invitada la literatura catalana, s'hi anirà amb la literatura en català i en castellà que es fa a Catalunya (jo faig sovint literatura fracesa, sobre tot quan escric des de França); e) la interculturalitat està reemplaçant mica en mica a la cultura del pais (per alló d'integrar els que venen), i així podriem anar afegint.
    I que ha fet ERC (mans netes) en aquest govern? Seure (això si que ho han fet), i nomenar 250 càrregs de confiança (dos cents cinquanta!) en sis conselleries. A mi em surten 41 per departament. No sembla massa pessebre per un partit d'esquerres?

    ResponElimina