Penyes Altes del Moixeró, 2.260m

Dissabte vam sortir d'excursió (quines ganes en teníem!!), i el lloc escollit va ser el Berguedà, Penyes Altes del Moixeró. Les Penyes és un cim no massa alt, com gairebé tota la zona, però que m'agrada molt perquè de petita hi vam fer un parell d'excursions molt boniques. Fa tres anys o quatre, amb l'Esteve ho vam intentar, però en arribar al coll estavem destrossats i no vam fer cim. En canvi vam fer tota una volta fins a la Font del Faig i el Refugi Sant Jordi.
Aquest cop, desestimàvem ja d'entrada anar fins la Font del Faig, però estem decidits a fer cim!

Sortim de Gréixer, un agregat de cases que de manera generosa se l'anomena "poble", en aquesta foto es veu la teulada de les cases a la dreta, i la carena de la muntanya que volem pujar. El cim és el munt de roques més central.
Passades les cases de Gréixer, entrem en un bosc de pins, més aviat sec, i tot i l'ombra i les dates hi fa calor. Aviat anem en màniga curta. Al cap de poc, l'imponent Pedraforca ens saluda des de la seva cara nord. Com veieu, de neu res de res.

Enfilem la canal de la Serp, entre la fullaraca. Rellisca i és molt dret, però jo ja m'ho sé que després ve l'odiosa tartera, i encara em semblen bones les fulles (ara, per baixar... vaig tenir molt males paraules per elles).
I l'esperada tartera. Puja per sota les impressionants parets, rellisca i fa molta calor. Sort que duem prou aigua, en aquestes èpoques no penses que et deshidrataràs tant!!
A mida que pugem, l'anticicló que tenim a sobre ens regala aquestes vistes: fins i tot es veu el Tibidabo! A la foto no es distingeix molt bé, però si l'amplieu una mica i mireu a l'esquerra de tot, la darrera carena que es veu... s'hi distingueix el Tibidabo i la Torre de Collserola!
Per fi s'acaba la tartera, trobem els prats, molt secs també, i ja veiem el coll. Quan siguem allà només faltaran 200m i cim!
Un cop al coll, mengem el pa amb xocolata que duem, ja es veu tota la carena rocosa que mena cap al cim.
Des del coll, les vistes ja són privilegiades, el Cadí, amb poquíssima neu, i ja s'intueix part de la Cerdanya.
A la carena, a punt d'arribar al cim. Paisatge d'agost!
I el cim, per fi.

Impressionant vista de Montserrat des del cim, olé pel fotògraf!
La cerdanya, la Tossa Plana, ... pelat pelat! De moment hem comprovat que ara per ara no treurem els esquís.
Fantàstica excursió! vam estar-hi 6h30, i al final em moria de ganes d'arribar ja al cotxe... uff, cal que no perdem la forma física!! hehe... però el sol i l'aire que demanava jo dijous van ser suficients per carregar les piles.