Així que amb l'Anna i el Benet vaig anar cap a Montserrat. L'indret escollit: les agulles que son la porta el sector del vermell del Xincarró, un sector on no havia estat mai i que tenia pinta de ser una bona alternativa a les plaques polides i saturades del mateix vermell.
A l'aparcament ens trobem amb un vella amiga, casualitats de la vida que et fan adonar que el món és molt petit, i cap les parets. Un aproximació de uns 20 minuts i ja hi som. Busquem les vies fàcils però sembla que no siguin gaire atractives i això ens "obliga" a començar per un V+ de 20m amb les assegurances una mica allunyades. Després provem un 6a que té una sortida fina tot i que lluitant i aguantant l'equilibri en el pas de la segona a la tercera xapa es pot encadenar. Per relaxar ens desplacem a una agulla del costat i fem un V- llarg i bonic tot i que la roca no es una meravella. Cal que passi més gent per poder netejar el recorregut.
Havíem planejat acabar amb un 6b però els braços no donaven per més, tot i aixi ens fiquem en un via que no surt a les ressenyes del llibre. Bonica i amb un part inicial tècnica i que el final crec que pot sortir un 6a+...
Dinem a peu de paret i cap a casa amb un bon regust de boca després d'encadenar totes les vies a vista i d'haver gaudit com un nen a joguines noves. Sembla que aviat tornarem a ficar-nos esparadrap i apilar llibres de resenyes a la tauleta de nit.
L'agulla del Gerró amb la seva nansa.
El Benet al V+
Jo el 6a, fen equilibris a dues patates de Montserrat.
L'Anna el pas clau del 6a.
Jo al V- de l'agulla, bonica, llarga i amb ambient.
jo al tram final del possible 6a+
L'Anna resolent els últims passos del possible 6a+.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada