Poc a poc i a bon pas...

Dissabte dia amunt i avall... un dia de mil colors i mil histories... Son les 8:00h del mati sona el despertador. Em costa aixecar-me però aviat ja m'he calçat les noves sabatilles de córrer, pantalons de l'atletisme, samarreta i el porta bidons... tot i ser un entrenament estic nerviós, la primera proba serie desprès de més d'un any sense córrer. Així que cap el Garraf, vaig fent, poc a poc i molt atent de tot el que poguí fer mal, la cuixa, el turmell, el genoll... sembla que tot be... fins i tot el final m'animo i allargo una mica el circuit fins enfilar-me al cim de les agulles, baixant cap a la clota per tornar a casa pel l'antic camí del Castell de l'Eremprunyar, la sentiu i cap a casa...Un circuit de prop de 18km amb una mica de tot, corriols, baixadetes, pista...
Arribo a casa amb un gran somriure... perquè ara si que sembla que seguirem fent el cabra per les muntanyes i no sabeu com ho trobava a faltar i com de rebot m'ha fet anar tot el cap de setmana fent plans i recuperant projectes... això si, aquest cop hem après la llisor: Poc a poc i a bon pas!