Marxo cap a Sant Joan de les Abadesses, allà em trobo amb l'Olga i el Xori, com no sempre m'he acollant amb las portes de casa seva ben obertes. Arribo tard... però aviat ja estic el llit... i amb el despertador apunt per sortir el dia següent amb el Xori cap el Taga. Teníem previst anar a Andorra.. però com el perill de allaus es prou elevat, decidim anar el Taga que sembla que des de Pardines esta en inmillorebles condicions i es un cim on el perill d'allaus es force baix per el seu relleu.
"sona el despertador i llevar-sa no es el millor" vestits i cap a Pardines, des de Pardines cal pujar fins l'Ermita de Santa Magdalena (1280m). Allà ens trobem una bona gentada! tothom ha decidit que el Taga es una bona alternativa. Ens calcem els esquis i comencem a pujar, primer per una pista i desprès per mig de la muntanya, la pujada es suau però no donar treva. Anem trobar grups d'esquiadors i raquetistes...
Hi ha force neu i em molt bon estat. Durant tot a la puja ens acompanya un dia impressionant. Dalt de cim hi ha prop de 20 o 30 persones i unes vistes increïbles sobre un dels mar de núvols més impressionats que he vist. Crec que si haguéssim tingut prou force per saltar fins a ell, haguéssim pogut caminar pe sobre...
Fotos i cap el cotxe pel camí de pujada, un nova vista d'aquest cim de 2039m que l'he pujat uns quants cops, com a Pioner, com a cap de pioners, corrents, a l'estiu, a l'hivern i ara amb esquis...
El cim El Xori i jo amb la "mítica" creu que diuen que els de Sant Joan quan l'han de pintar la baixen fins el poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada