Des de fa molt de temps, meditava la possibilitat de fer la volta a Montserrat. Un travessa que anés de punta a punta per les zones més altes. En més d'una sortida havia fet alguns trams, gairebé tot menys la part menys tècnica i llunyana del coll de Can Maçana.
Tot i que nomes tenia una matí, dissabte vaig decidir anar a fer la volta, Això si des de que vaig sortir de casa ja vaig tenir clar que avui deixaria els trams més tècnics, (puja a Ecos, Coll del porc- travessa d'agudes) tant per la manca de temps (mani a Berga) com pel vent que feia...
Així que em poso a caminar des del coll de can maçana pel GR 172 i el camí de l'arrel. Per sota de les grans parets de la vessant nord... amb algun altre record de quan les vaig escalar...
Em prop de 2:30h ja soc el Pla de la trinitat. Unes vistes impressionats de tota la conca del Llobregat.. Amb el mar al fons. Ahir feia una dia clar que es podia contemplar bon part del país. Segueixo ara cap Sant Benet i que abans d'arribar a l'ermita agafo el desviament cap a Sant Salvador passat per sota de l'elefant i per darrera de la prenyada. D'aqui el camí que recórrer la part més alta de les parets de la vessant nord fins arribar a enllaçar amb el camí que puja des del pla dels ocells. d'aqui ja directe fins a Sant Jeroni (1237m) on estic poc temps pel fort vent.
Baixada corrent (sembla que aviat tornaré a fer el cabre pel monte) fins la canal de la migdia per tornar a remuntar els jardins penjants que entre canals i rampes em pujant el Montgròs (1133m). Des de montgròs baixo cap el coll de porc, tot i que segueixo el camí que puja a Ecos per la seva vessant oest, arribo fins el tram de cadenes però decideixo deixar-ho per un dia a menys vent i ressegueixo el camí cap a la Marinanda dels aurons i el coll del miracle i coll del porc. Des d'aqui ja apretat per l'hora agafo el camí que passa pel pas del Príncep i portar el refugi Vivenç Barbé i la portella, per anar a acabar el recorregut el coll de can maçana... 5:45h 24km i 1500m de desnivell...
Un gran excursió entre aquestes roques tant màgiques que sempre em fan sentir com a casa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada