Ahir a la nit vaig decidir que avui aniria cap a la Garrotxa, cap a la Zona dels Volcans, un indret que vaig visitar fa uns quants anys de forma molt ràpida.Així que ahir a ultima hora de la nit, buscava per Internet alguna ruta que em portes algun volcà i que passes per la Fageda. Ja que també tenia ganes de descobrir els colors que començar a tenir ara a la tardo i com poc a poc alguns arbres es despullen...
Arribo a l'aparcament de can serra i comença el meu passeig. Començo a descobrí els colors de la tardo a la fageda. El cel esta tapat i encara fa que entri menys llum entre el milers de fulles i branques que formant el sostre de la Fageda d'en Jordà. Hi ha un silenci que nomes trenca alguna fulla que cau o algun esquirol que córrer per dalt dels arbres i en alguns indrets de la Fageda, el silenci el trenca alguna castanya que cau a terra... de la Fageda a un bosc d'Alzines per un camí ben marcat (Segueixo la ruta numero 1) que després d'un bon torç per corriols i pistes, el camí em dur dalt del crater del Volcà de Santa Margarida.. Gairebé una olla perfecta, un crater ben marcat o en mig hi ha una petita ermita. Cal dir que si ningú em digues que això és un volcà, crec que no ho hagués pensat... una estona per descansar, pensar i fins i tot escriure en la meva petita llibreta que últimament també és part del meu equipatge i sense cap pretensió poètica i amb el meu vers lliure i sense rima, aquí el que allà dalt he escrit:
En mig d'aquest forat,
Amb un verd que cobreix
un sorra d'un marro intens,
que gairebé és rogent.
Acarono la terra, agafen un grapat,
i tanco la ma poc a poc
fins que sento la seva escalfor,
que recórrer el meu cos.
Records omplen el meu cap,
tot passa tant poc a poc,
que sense adonar-me torno on soc,
en mig d'aquest forat,
amb un verd que cobreix
una sorra d'un marro intens,
que gairebé és rogent.
Amb les mans plenes de sorra,
començo a caminar.
És millor no estar aturat,
en mig del volcà.
i d'aquí vaig a l'aparcament del volcà de Santa Margarida, per anar cap el volcà croscat on hi ha un magnificar i única vista del seu interior, fotos el paisatge lunar i cap a la fageda per retornar a l'aparcament i cap a casa quan la pluja començar a caure poc a poc...
Et felicito pel bloc! molt bones les fotos. Sílvia.
ResponEliminaGràcies! per la visita i el teu comentari! ens veiem per la finestra.
ResponEliminaEi, hola de nou! La mirada per "la teva finestra" va ser casual (coses dels móns virtuals i del facebook). De tota manera ara que he descobert les bones vistes que s'hi veuen, de tant en tant hi faré una ulladeta! Per cert... sóc la germana del JR i tieta del Jan!
ResponEliminaSalutacions. Sílvia.
M'enrecordo com fa uns anys, per la Fageda, corretejava jo amb tot el cos pintat de verd, veient follets com s'amagaven darrere els arbres...
ResponEliminaMolt bones les fotos! :) Fins dissabte que ve!