Primer sortida de la temporada amb els esqui de muntanya... quines ganes tenia així que tot i que hi ha poca neu, he decidit fer una bona excursió pels voltants de l'estació de la molina i la Masella, enllaçar els seus dos cims... així que el final una bona estona amb esquis, cansat i rebentat, però no hi ha res que no pugui solucionar una bona dutxa amb aigua calenta i una bona truita amb formatge i pa amb tomàquet... També tenia moltes ganes de treure la pols els esquis i de perdrem una llarga estona pels cims i no he deixat l'oportunitat de l'obertura d'aquesta finestra de bon temps que avui hem tingut... Aixi, poca neu, fred, unes vistes impressionants del país cobert pels núvols, amb al companyia de la lluna que sembla que no va anar a dormir i pretenia empalmar, la musica del
Cesk Freixas, del
Pau Alabajos i els mítics Sopa... i moltes coses ordenades... és el que te estar 5h per les muntanyes...
Cap el Coll de Pal.
Coll de Pal.
Pedraforca.
"the spirit of freedom" Els meus esquis...
Tossa de l'Alp des del Puigllançada.
Puigllançada.
Montserrat i el Mar de nuvials
Mar de Núvols i la poca neu del cim...
Cim del Puigllançada.
Pel serrat de Gran camí de la tossa d'Alp
Cim de la Tossa
Puigmal i la lluna..
Cadi, amb les penyes altes en primer pla.
Cim de la Tossa.
Mar de núvols des del cim de la Tossa de l'Alp.
Mar de núvols des del cim de la Tossa de l'Alp.
cim de la Tossa.
Cap el Coll de Pal.
Coll de Pal.
Pedraforca.
"the spirit of freedom" Els meus esquis...
Tossa de l'Alp des del Puigllançada.
Puigllançada.
Montserrat i el Mar de nuvials
Mar de Núvols i la poca neu del cim...
Cim del Puigllançada.
Pel serrat de Gran camí de la tossa d'Alp
Cim de la Tossa
Puigmal i la lluna..
Cadi, amb les penyes altes en primer pla.
Cim de la Tossa.
Mar de núvols des del cim de la Tossa de l'Alp.
Mar de núvols des del cim de la Tossa de l'Alp. 
cim de la Tossa.
M'agraden molt aquestes fotos del Matagalls i de Montserrat!
ResponEliminaTot és possible i tot està per fer: és la frase que li vaig dir a una persona fa uns mesos.
ResponEliminaEspero que aquesta persona continuï creient amb el que li vaig dir al seu dia, ja que estic farta d'esperar, vull veure aquesta persona a qui no veig des de l'estiu. Em sento dins una presó, amb un càstig i un control inhumà. Vull ser lliure, que no em diguin més mentides i que no em manipulin més.
Vull que m'abracis i que em petonegis.
Ja saps qui sóc: una noia amb els cabells llisos.
On ets tu noi dels cabells ondulats que tant t'amagues? On està el valent excursionista??
Ep... quin misteri... doncs jo estic aqui no m'he mogut...
ResponEliminaQuin misteri! Saps qui és el noi dels cabells arrissats morenet que té vergonya i s'ha amagat?
ResponEliminaEl valent excursionista curava les ferides d'una noia que va caure vàries vegades per un camó molt pedregós d'una illa semidesèrtica.
ResponEliminaAquell excursionista es va quedar embaladit d'aquella noia. Ell intentava fingir, però no podia, perquè era una Musa que embruixava els homes. I realment ella el va embruixar, el va embruixar tant que fins i tot, l'excursionista, quan parlava per tele`fon amb la seva parella, estava més pendent de la Musa que d'ella. Curiós no?
doncs no... jo segur que no ;) ja t'he dit avanç que soc aquí, vergonyós si, però amagat no... i no conec ningu que amb aquestes pistes en porti a saber qui és... Peró seguint el fil del teu ultim comentari, aquest excursionista valent caldria que es deixes embruixar per la Musa i comences un viatge ple d'aventures i emocions per l'illa semidesèrtica...
ResponEliminaDoncs res, Gràcies pels teus comentaris
Sí, és veritat, caldria que es deixés embruixar per la Musa i que perdés les pors que té.
ResponEliminaLa Musa està esperant que el truqui, però l'excursionista no s'atreveix...
i l'excursionista ja te el numero de telefon? ho dic perquè a voltes aquí esta el problema... però estar clar que la Musa tampoc pot estar esperant sempre, així que poder es hora que la Musa agafi el telefon i marqui el numero de l'excursionista... si no lluitem, segur que no guanyem...
ResponEliminaLa Musa ja ha lluitat, però l'excursionista li va dir que no el truqués més, ja que ho havia de decidir ell. L'excursonista sempre l'ha guardat el seu número de telèfon. Ell deia que ho havia de decidir ell. Una es va morir esperant.
ResponEliminaT'has tatuat mai la teva muntanya preferida a l'esquena?
ResponEliminaDoncs res... a voltes tambe és millor deixar les batelles i segur que hi ha d'altres excursionistes que et poden portar més lluny, encara més lluny...
ResponEliminaTatuat una muntanya... up... tinc por a les agulles... tot i que un tatuatge de els muntanyes de Montserrat podria quedar prou be...
Jo conec una persona amb la Muntanya de Montserrat tatuada a l'esquena. Em va semblar molt original. A aquesta persona li agraden els pasiatges XXL.
ResponElimina