"Hem rigut, també hem plorat"

Divendres passat, varem fer el sopar de final de temporada dels castellers de Castelldefels. Sense saber-ho, es va convertit en un dia molt especial per mi... el final del sopar em va regalar un àlbum de fotos en nom de tota la colla amb les fotos de tota la temporada i un escrit que em va demostrar que tot i tornar algun divendres a casa enfadat i trist, anar cansat, dedicar-li moltes hores els castells, fred, mal d'esquenes i deixar-me la veu... no te preu tenir l'escalfor dels teus companys i companyes.
Fa un any i mig no hagués pensat que arribarien fins avui, quan el Jaime en va proposar ser cap de colla, en vaig sentir molt petit, jo havia fet castells però mai els havia manat i de tècnica poca cosa... i poc a poc entre tots i totes ens hem anat sortint. Sí, perquè ha estat gracies a tots i totes els que hem portat la camissa groga a les places i viles que hem anat a fer castells. Ha estat un any i mig llarg i dur, una temporada difícil i complicada però que gracies el compromís i esforç ens ha portat més somriures que plors, ens hem sortit... i poder sense saber-ho i en l'àmbit més proper, tots i totes en contribuït a fer-me somriure molts cops en els moments difícils d'aquest ultim any i mig, heu contribuït a donar benzina a la flama que em crema per dins, he apres molt de vosaltres i espero seguir fent-ho... Gràcies per tot, per la vostre escalfor, per les vostres mans, per aguantar-me i comprendrem!
No us puc penjar el Àlbum de fotos però si el text que em van regalar...

"Hem rigut, també hem plorat"
Com diu la cançó que s'ha convertit ja en l'himne dels grocs de Castelldefels. "hem rigut, també hem plorat..." No hi ha millor manera de descriure el que hem viscut els castellers i castelleres de Castelldefels aquest any.

Cada cop que hem desmuntat un castells, hem plorat
Cada cop que ha caigut un castells, hem plorat,
Cada cop que hem sortit a plaça amb poques camises grogues, hem plorat,
Cada cop que hem deixat d'intentar un castell per manca de gent als assajos, hem plorat,
Cada cop que hi ha hagut malentesos, disputes o diferencies d'opinió, hem plorat.

Malgrat tot, també hem rigut.

Cada cop que hem descarregat un castell, hem rigut,
Cada cop que ho hem donat tot a plaça, hem rigut,
Cada cop que un assaig ha anat be, hem rigut,
Cada cop qye hem muntat un bon tronc de 7, hem rigut
Cada cop que hem sortit, hem dinat o hem sopat junts, hem rigut.

I hem rigut, també, cada cop que tu, Esteve, has confós el peu dret amb el peu esquerra. cada cop que has tornat a batejar la Laia o la Lidia, o cada cop que has canviat els baixos de posició cinc vagades.
Hem rigut quan t'hem sentit cridar amb totes les teves forces sense cap resultat, o quan hem sentit rondinar el Jaime perquè no t'estaves quiet dalt del castell, tot i tenir primers i laterals.
Hem rigut quan has muntat un 8 de 4, o quan has organitzat curses de dosos i canalla. I hem rigut quan has provat castells impossibles o quan t'has oblidat que havies de pujar a la pinya.
A més de riure i plorar molt, però, també hem gaudit i seguirem gaudint de fer castells al costat d'algú com tu. Ets Com ets, i així és la colla, que és el teu reflexa: una mica cabuda, despreocupada i inconscient, però forta, honesta, oberta, senzilla, propera, viva i amb un cor immens.
No canviïs mai, que nosaltres tampoc ho farem!
Salut i Castells!

De "bon rotllo" de part de tota la colla dels Grocs de Castelldefels
Castelldefels, 11 desembre 2009.