divendres, de setembre 02, 2011

Trekking, Poon Hill 3210m (Viatge part IV)

Deixem part del material que duem a les motxilles a l’hotel, agafem les 4 coses imprescindibles, el menjar que havíem portat des de casa envasat al buit, una mini farmaciola i agafem el Taxi que ens porta cap a Naya Pul (punt d'inici del trek). Un recorregut de poc més de 20km que fem en 1:30h.
Ja des de sortir de casa teníem clar que no faríem el trekking amb guia o portador, així que reduïm al màxim les motxilles, comprem el mapa de la zona i la guia de trekking de la Lonely planet. Ens varem fer el permís per poder entrar al parc i el carnet del TIM a Pokhara que són obligatoris per poder accedir al parc natural.
Vam triar una ruta de 5 dies, tot i que no teníem clares les dues últimes jornades de retorn per on les faríem, però si tenim clar que els primer dos dies són per pujar cap al cim del Poon Hill on hi ha una de les millors vistes de les muntanyes que formen els Annapurnes i del Dhaulagiri  

(Les 2 primeres jornades del trekking. La resta no vaig poder guardar-les degut a que el meu mòbil es va ofegar en la butxaca durant la pluja....)



Trekking amb moltes escales, de pujades i baixades sense treva, per anar de vall en vall de poble en poble. Dies de caminar de 4 a 6 hores en què vam tenir molta sort i només un dia vam ser enxampats per les pluges monsòniques. Això si, vàrem descobrir què era patir les picades de sangoneres!.
Dies increïbles per les muntanyes on les de 3000m no tenen nom i que només són el primer esglaó de tot un món de cims molt més alts!. El segon dia ens enfilem fins el cim del Poon Hill de 3210m per intentar descobrir els cims dels Annapurnes, però els núvols són un teló immòbil. Dies on esperàvem cada matí “una finestra de bon temps” per poder observar aquestes gegants blanques de neu eterna.
L’espera va tenir la seva recompensa. El matí del tercer dia de ruta el Dhaulagiri, de més de 8100m, va aparèixer sense cap nuvol i la sort no ens va deixar. El quart dia, des de Ghorepani, varem poder contemplar els Annapurnes I i Sud...
De tornada, després del Poon Hill varem decidir tornar per la ruta del camp base dels Annapurnes. Amb les hores de ruta, quan el silenci es feia part del camí i amb la banda sonora dels ocells i el vent... a voltes pensava com havien passat per aquells mateixos camins tots i totes els que havien intentat pujar el cim de l’Annapurna, fins i tot tornava a pensar en el llibre que vaig llegir fa molt de temps d’aquella expedició catalana que pel 1974 va pujar a l’Annapurna est, en aquell moment un 8000 verge.
Dies increïbles on descobríem com viuen els habitats de les muntanyes més altes del món, on teníem a tocar els cims que fins ara només havíem pogut veure en fotos... Dies on recuperes els antics somnis de ser algun dia a dalt... on recuperes la passió per aquest món i on t’adones que tot plegat va molt més enllà que l’esport i que a voltes ja és per mi una manera d’entendre tot allò que ens envolta.

Ara des de casa amb mil plans, amb les piles carregades, amb la passió renovada com quan teníem 18 anys... Tornarem a aquelles valls, a aquells cims!


 Machhapuchhre 6993m



 Annapurna Sud. 7219m

  Dhaulagiri 8167m

 Annapurna Sud. 7219m


 Annapurna Sud. 7219m

 Dhaulagiri 8167m 

 Dhaulagiri 8167m 

 Dhaulagiri 8167m 

 Dhaulagiri 8167m

 Annapurna Sud. 7219m i Annapurna I 8091m

 Annapurna Sud. 7219m i Annapurna I 8091m

 Annapurna Sud. 7219m i Annapurna I 8091m

 Annapurna Sud. 7219m i Annapurna I 8091m

Annapurna Sud. 7219m i Annapurna I 8091m

Cap comentari:

Publica un comentari