Cop d'Estat del Capital

Els matins, quan obro els ulls i encenc la radio per escoltar les notícies, a l’hora que faig algunes voltes, no deixo d’escoltar paraules com: prima de risc, deute, dèficit, Grècia, Portugal, Itàlia, Espanya, Franca, IBEX, especuladors, bancs... i a la feina, durant tot el dia, tot segueix igual i el món a Rac1, els matins, o a les les tardes amb el Toni Clapes, llegint alguns twitts o resseguint enllaços a alguns articles, les paraules es repeteixen i em perdo enmig de paraules i conceptes que s’escapen del dia a dia de la meva economia d’escala, de la meva economia domèstica i fins i tot del meu entorn... Paraules que m’allunyen encara més del model econòmic actual i que em fan reafirmar-me que el capitalisme és el culpable de la situació actual de crisi. Tot plegat em fa pensar i em fa reflexionar. Arribem a la conclusió que vivim en un estat fictici creat pel capital per marcar la seva agenda política. Quan el Capital s’ha vist acorralat i afeblit a engegat la maquinària de propaganda, mitjançant els seus especuladors i mercats i ha collat els governs per controlar-los i per manipular-los mitjançant la por i el xantatge. Quan el sistema ha fallat, s’ha volgut reiniciar i donar les culpes a agents externs i no al mateix sistema. Com si el capitalisme no fos el culpable de la situació actual. Han pres el poder, transmès a la societat que cal apartar els polítics i posar tecnòcrates, però que si mirem el perfil dels tecnòcrates són els mateixos culpables de la crisi que ara assalten els poder democràticament establerts. Diuen que no tenen ideologia! Defensar els interessos dels bancs i el capital per mi és una ideologia clara. Fins i tot aportar les seves solucions per solucionar els seus problemes també és ideologia... Perquè no actuen fent més Euros, o no rescatant als bancs i si a les famílies, o perquè no condemnen el deute i tornem a començar...? aaa això sí que és política i defensar els seus interessos no!! I tot això transmetent un sensació de por, de debilitat d'incertesa a la societat i més encara, jugant amb nosaltres que hem passat a ser simples peces del taulell d’escacs d’aquelles que en ens han arrossegat fins al precipici. I ara, com fent un joc de màgia, ens volen fer veure que ells tenen la solució, que els polítics han gestionat malament i que els directors dels bancs, caixes, grans empresaris, sota la denominació de “tecnòcrates” ens faran sortir del pou, ostres però es curiós que qui ens ho diu ho digui des de dalt del pou i era qui ens animava a seguir fent el forat més profund. I tot plegat en aquest món virtual del capitalisme, aquests mateixos on jugant amb nosaltres, on ens dibuixen una realitat virtual, on els papers tenen valors, els índex marquen el preu de la vida lluny de la realitat, on els valors no són la solidaritat, la justícia social, el compromís, l'esforç... si no un planell de números i índex de mercat, primes de risc, especuladors... El problema de tot plegat és l’excusa per collar els més dèbils, per defensar els seus interessos i afeblir els drets i l’estat del benestar i per controlar encara més el poder polític i fins i tot enderrocar-lo amb els cops d’estat ara anomenats “rescats”. Això sí, quan algú “rescata” un país de les dictadures neoliberals i capitalistes se li diu dictador, comunista i es crema a la foguera. Com sempre la solució no està lluny de casa, no està amagada i no és inaccessible, la solució, com es va demostrar a Islàndia, està al carrer i amb la voluntat de tots i totes de plantar-nos i dir que ja ni ha prou!! però per dins em recorre un gran sentit de frustració quan la gent no és capaç d'alçar la veu i de que la gran majoria ens plantem i diguem que ja ni ha prou...