dissabte, de gener 07, 2012

27/12/2011 Ras 4083m Timesguida 4089m: sol, vent, fred i baixar 2300m d desnivell.

Sona el despertador a la fantàstica hora de les 6:15, avui hem dormit millor, el cos ja comença a adornar-se que s’ha d’aclimatar per estar bé a aquestes alçades. Som a 3207m i dormir és un pel més complicat. Així que tornem a esmorzar i cap a dalt, camí del cim del Ras amb 4083m i el Timesguida que amb els seus 4089m és el segon cim més alt del macís de l'alt Atlas.
Sortim del refugi direcció sud x la vall que ens porta al tizi n'Ouagane. Primer tram de camí que puja poc a poc recorrent tot el fons de la vall i que va pujant entre el torrent que deu formar el desglaç de la primavera ara convertit en una bonica canal. Un cop al coll, mengem alguna cosa, parlem amb els amics de Valladolid, enfilem l’aresta est que amb petits passos de grimpada (I) ens puja fins les últimes rampes de neu del Ras. Durant l’aresta i amb el vent i el fred la Marta pateix a les mans i sobretot de la cremor i dolor de la recuperació de la temperatura. Després de la cresta seguim fins a pocs metres del coll del Ras amb el Timesguida. Ens enfilem cap al cim del Ras, per la seves pendents de neu dura fins el cim est i i en cinc minuts amb un petit tram de grimpada cap el cim principal Oest. Fa molt de vent, fotos i cap al coll de 3965m que separa el Ras i el Timesguida. Aquí, sense descansar i ja sense grampons perquè hi ha poca neu, enfilem el els últims 125m fins al Timesguida. Aquí també, fred i vent, fotos i cap a baix pel camí de pujada. Tornem al refugi on decidim que menjarem i baixarem cap a Armed, ja que és encara prou d'hora x baixar.
Mentre dinem no paren d’arribar portejadors amb motxilles, "petates"... Sembla que aquesta nit el refugi estarà força ple! Dinem, ens acomiadem i anem baixant. La baixada ja és sense mules, així que toca carregar-se com elles i començar el descens, sense grampons el primer tram amb neu és una mica complicat i anem patinant. Anem perdent altura i anem trobant menys neu. Fins arribar allà on estan les mules que esperen els "muleros" que encara són dalt del refugi. Seguim el camí i ens aturem al lloc de les taronges on un taronja són 20dh (2e) i una coca-cola 10dh (1e) el món al revés! De totes maneres no som bons clients ja que ni taronges ni coca-cola. Descansem i seguim baixant ja amb l’ombra que ens ha atrapat. Metre que baixem i avancem de camí a Armed, deixem enrere els cims que no hem deixat de gaudir de les vistes. La vida de refugi, les llargues tardes i les nit inacabables no s’han fet pesades.
El caminar ha sigut un continuo retrobament. Feia molt temps que volia voltar pels Atlas, des de les històries que escoltava de les tendes d’escoltes... I ara sembla que res és forçat, que res és per obligació i que tot és molt més senzill del que a voltes ens passa x cap! Uff quin any! El camí de tornada a la realitat no és dur i poc a poc i apunt de les ultimes llums del dia tornem a casa del cosí d'en Houssein.
La nostra habitació, descansar, ens mengem per sopar una truita bereber (un dels millors plats que he tastat) i ens estem una llarga estona amb en Houssein i en Lassan parlant de com viuen, de la seva societat, la seva organització, l’Islam... interessant el contacte, la seva visió d'occident i de la societat.

Primers llums de dia.

Camí del coll.
 La vall del refugi.

Coll.

El coll pelat de neu i la cresta el fons.
Cresta de Ras.
Tram més vertical de la cresta (I)
Ultimes rampes cami del Ras.
Un petita enforcadura separa els dos cims del Ras.

Cim del Ras 4082m.

Els companys de Cantabria camí del Ras.
Ultima rampa de Timesguida 4089m des de les rampes de Ras.
Desert el fons.

Cim del Timesguida 4089m
Toubkal des del Timesguida.

Camí refugi, tram final de la cresta.

Dinar i cap a Armed.

Com a mules!

 
Com a mules cap a Armed.

Aturada el bar de camí.

 Poble de la pedra Blanca de baixa i ja sense llum.

Ultim tram amb Armed el fons. per la llera del riu que no deixa cap dubta a que es una vall en "u"

Cap comentari:

Publica un comentari