dimarts, d’octubre 08, 2013

"El millor trekking del mon" Etapa 1 Islàndia II (16/08/2013)

Les webs i les informacions llegides abans de viatjar a Islàndia anunciaven que el trekking de Landmannalougar era "el més bonic del món" a més del nom més difícil de pronunciar! Així que després d’alguns dubtes i de solucionar els temes logístics decidim fer-ho en 2 dies (normalment es recomanen 3 o 4 perquè en total són una mica més de 54km). Deixem el cotxe a la benzinera de poble de Hella i agafem un bus fins el punt de sortida. El viatge en autocar 4x4 ja val molt la pena i poc a poc entres un paisatge espectacular, que et recorda les imatges de la lluna.
La primera etapa del trekking comença al peu d’una llengua de mar de lava, on hi ha un refugi i una gran zona d'acampada amb una piscina natural d'aigua calenta. Travessem pel mig del mar de lava i anem guanyant alçada, sempre per la vall buscant els millors llocs per avançar. Caminem per sobre de les roques de lava petrificada i comencem a observar com de sota del terra surt fum, l'olor a sofre es fa present i els colors de les muntanyes són impressionants. Els contrastos i els tons dels marrons i negres amb el verd gairebé florescent de la molsa et transporta a un paisatge de somni, màgic. Un paisatge a mig camí entre l'alta muntanya i el desert, tot combinat amb el fum que surt per petit forats i amb l'aigua que brolla, bullint, de sota terra al costat de plaques de neu, que tot i ser ja a finals de agost i estar només a uns 800m d'alçada segueixen aquí.
Arribem a la primera zona d'acampada, on hi ha el refugi que marca la primera etapa del trekking en 4 etapes, mengem alguna cosa i seguim el camí. El paisatge a cada revolt té algun matís que el fa diferent a la vall anterior i passa de les muntanyes de sorres marrons i negres amb plaques de sofre i molsa verda a muntanyes cobertes d'un verd intens, d'una catifa de verds que cobreixen tots els racons on només el camí de la ruta s'obra pas. Les ovelles, sempre de 3 en 3, i algun ocell són part també d'aquest paisatge, amb el riu que s'obra camí pel fons de la vall.
En les últimes hores de la tarda arribem al final de l'etapa, vora el llac Alftavan hi ha la zona d'acampada amb el refugi. Un indret perdut en mig del mapa. Realment aquell dia anem a dormir amb un dels cels més clars que he vist mai, amb la sensació que segurament hem caminat per un dels millors trekkings del planeta; pels paisatge, per les diferents formacions, per la diversitat, els colors i fins i tot les olors i les sensacions. Jo vaig anar a dormir amb la sensació de viatjar en el temps a un indret on la terra és més viva...













































Ruta GPS al Wikiloc (Gravada amb mòbil SIII i APP Endomondo)

Cap comentari:

Publica un comentari