dimarts, d’octubre 15, 2013

Tivissa, Gas a Fons! Una de les curses més dures!

L'any passat ja vaig gaudir com un cabra i tenia moltes ganes de tornar. Tivissa marcava el meu calendari la tornada el 100% ja les cursa de muntanya després de la retirada a la Marató de Cap de creus i la lesió del genoll. Així que després de provar curses mes petits o amb menys desnivell no molt tècniques, baixàvem a Tivissa a provar i a donar-ho tot, després de les bones sensacions de la cursa de Sant Mateu.
Els dies previs a la cursa tenia la sensació que el recorregut era un pel més fàcil i menys dur que l'any anterior. Així que més descansat per dormir a Tivissa, a la casa de la cosina de la Marta, vaig cap a la Recollida de dorsal, escalfar i cap a la sortida.
Sortim com sempre a tota ostia pels carrers de Tivissa, passem per sota de la porta de l'Era i la Marta en fa la foto i ens anima, el ritma es bastant ràpid, més similar a un 5000m que a una cursa de muntanya, fins i tot el segon quilometra el marco a 3:46min. El terreny de pistes, primer asfaltada i després de sorra, permet anar ràpid, poder massa ràpid. Els primers 6km son ràpids, tot i tenir una pujada a un petit turó i una bonica baixada tècnica que et tornar a portar a un pista i que et porta fins el primer avituallament. Des d'aquí la cursa es tornar poc a poc molt bèstia. Primer una grimpada que puja fins a una cresta que tot i no fer molta pujada no et deixar córrer pel tipus de terreny, pedres punxegudes, no hi ha camí i herbes que punxa'n... un terreny 100% Garraf que em fa pensar que estic corrent a casa. Pujades, baixades de vertigen i seguim empalmant trams de cresta i turons amb trams de baixades molt tècnics on cal anar molt atent per no ensopegar. Baixem per pista fins l'ermita de sant Blai i seguim per la pista asfaltada fins les primeres cases de Tivissa. La cursa tornar el poble, i tot i anar be començo a sentir-me cansat de cames i amb les primeres pujades després del poble veig que en costa anar a bon ritma en els petits trams de pujada. Intento no perdre el ritma i córrer poc a poc en un corriol que puja fent llaçades fins el cim de sobre de Tivissa on hi ha un gran nombre de gent animant. Des d'aquí tornema a les baixades tècniques on ja les cames comencen a dir prou...
Des d'aquí un tram de pista i corriols on pots córrer molt més i que permet descansar un pel i estira les cames, avituallament i seguir cap a baixa i quan tornem a les crestes i el camí fa pujada ja noto que la llum de reserva esta encesa i que ja no queden cartutxos. Queden 6km i vaig tocadet, un tram de pujada fins a dalt de tot d'una cresta i una llarga cresta fins últim cim és fan llarg i feixuga. Camins nous, obert per la cursa que et deixen els cames ben esgarrinxades.
Dalt del darrer cim només queda llançar-se fins el poble, però amb 4 regals en forma de rampetes. Això si, en la primera baixada vaig de boca a terra, per sort sense cap conseqüència greu i des d'aquí intento acabar dignament. L'ultima baixada en noto molt cansat de cames i no poc acabar de baixar ràpid, tot i que és una baixada molt tècnica per gaudir. Aquesta baixada et portar fins el poble i a 200m de la linear d'arribada, on arribo amb 3:11:30 i segons el GPS 22.3km i 1590m de desnivell de pujada, 45 de la General Masculina.
Arribo amb la sensació d'haver-ho dona't tot i molt i molt cansat i amb la sensació que fins i tot és un pel més dura que al cursa de l'any passat. Felicitats a l'organització! que tot i la duresa és una cursa molt recomanable pels que ens agrada les curses de muntanya dures i tècniques, on la dificultat esta en el terreny i no en la distancia i la acumulació de quilometres i desnivell, que sembla que s'ha convertit en una obsessió acumular km i desnivell.
Sempre trobo molt maques totes les curses fetes per les terres de l'Ebre! Dures, exigents i tècniques, 100% muntanyenques... i la propera cursa 10 de Novembre a la II Cursa de la Ratafia, cap a l'altre extrem del país, a Santa Coloma de Farners, un mes per recuperar be i seguir amb els entrenaments! Som-hi!














Cap comentari:

Publica un comentari