dijous, de desembre 19, 2013

II Cursa Neorural 25km 2700m acumulats

L'any passat ja vaig gaudir del recorregut, dur, molt dur i també tenia moltes ganes de tornar per poder acabar-la be. L'any passat vaig tenir un rebrincada en el tram final que em va deixar el peu com una pilota.

Així que diumenge aviat cap a Santa Maria de Martorelles. Matí fred, de camí el termòmetre marca -1 grau i tots els camps estan be gebrats. Aparco i vaig a buscar dorsal i cap el cotxe a canviar-me i espera l'hora de sortida. Durant l'escalfament em trobo amb el Josu, antic company de feina que és una maquina en això de córrer, compartim estona d'escalfament i anem cap a la sortida. Ens posem davant de tot i sortim gas a fons pels carrers del poble, passant pel mig del petit poble. Primer carrers de pujada, baixada, escales i sortim del poble per un pista que poc a poc guanya alçada. Sembla que aquest any el circuit te trams diferents i te un parell de quilometres més.

Vaig be, i puc mantenint un bon ritma, decideixo no afluixar tot i que penso que tard o d'hora em passar factura els quilometres amb BTT del dia abans. Des del petit coll agafem un petit corriol que baixa i manter alçada, torna a pujar i tornar a baixar. La cursa és una constant muntanya rusa, combinant corriols tècnics i pistes. Fins el primer avituallament vaig be i veig que vaig a un ritma prou viu. Pocs metres després del primer avituallament veig un grup de 10 o 15 corredors que baixen per la pista per on puguem la resta, sembla que sense adonar-se en retallat prop d'un quilometres i no en passat pel primer avituallament. Jo a la meva i segueixo pels corriols i pistes.

Poc abans del segon avituallament en un de les rampes grans, abans de la torre de guaita, veig que les cames ja comencen a sentir-se cansades, portem 11 quilometres i veig que a les pujades començo a patir. Arribo a l'avituallament, taronges i segueixo. Comença una llarga baixada i més pistes amunt i corriols avall, un trenca cames constant.
Tercer avituallament i em sento molt cansat però intento no deixar-me anar enrere i seguir gas a fons amb la llum de reserva. La primera rampa poc a poc, baixada rapida (on l'any passat vaig patir l'esquinç) i pista en pujada per anar a l'ultima gran pujada "al Castell". Des sota de la rampa es pot escoltar la festa que hi ha a l'avituallament, que com l'any passat “dinamitza” els Koala's. Arribo com puc a l'avituallament tot i que he perdut 4 o 5 posicions i ja em deixo anar pels 4 quilometres que queden. La primera baixada rapida vaig prou be, però a la zona més plana les rampes apareixen! i en fan difícil poder seguir a bon ritma. Estiro i segueixo!

Ultima baixada, miro enrere, gas a fons i arribo un altre cop a la linear d'arribada després de 2:51:30 i de 25km amb 2700m de desnivell acumulat. Cansat, millor dit, rebentat però content per l'esforç i els resultats i amb la sensació que aquesta cursa sempre que pugui quedarà al calendari. Cursa exigent, dura, amb trams ràpids. Un trenca-cames constant, pistes i molts corriols tècnics per gaudir a pocs quilometres de Barcelona, una bona combinació de recorregut, exigència, patiment i esforç amb una gran organització.














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada