Seiem en un cafè molt mono, que té una balconada que dóna al riu.
Hi prenem un te, revisem la guia, escrivim postals. Els més observadors veuran que una de les postals que hi ha sobre la taula la vaig intentar imitar amb la foto que hi ha just a dalt. Altres hi reconeixereu les postals que teniu a casa.
Portes i finestres i els seus colors em fascinen. Què deu ser? l'esperit mediterrani?
avui han aparegut els primers pare-noels penjats de la meva façana. Son tres (?¿) que pugen per unes escales que desemboca en el balcó de la persona que els ha posat.
ResponEliminaVolia mantenir-vos informat.
sí, és el mediterrani que nosaltres anem perdent pamet a pamet... és preciós, tot plegat!
ResponEliminaper cert, la meva postal no és pas cap d'aquestes de la taula!...
la meva tampoc...perquè deu ser?
ResponEliminaejjjjjem!
Doncs deu ser perquè les estàvem escrivint, andaqueeeeee....
ResponEliminaep, cada dia fas fotos mes bones! deu ser pel mestre :P
ResponEliminaep, almensy tots vosaltres heu rebut la postal jo encara no....
si si...
ResponEliminaandaqueeee....
;)