dilluns, de març 13, 2017

Corriols de Foc 30km 1500+ (Cames de foc!)

Dilluns, quan sortia a fer els primers quilòmetres amb les noves sabatilles, tocava un sèrie de farleks, vaig notar moltes molèsties al genoll, fins el punt que no vaig poder acabar la sèrie i gairebé torno caminant a casa! Realment una baixada de moral bestial! Tenia cursa diumenge i el més important, tornaven les molèsties que feia uns quants anys em van deixar un any llarg sense córrer. Allò positiu és que tenia la solució i al arribar a casa: sessió de magnetoteràpia i dimecres a Castelldefels a visitar a la Carol! La Carol em diu que és un tema muscular i que si faig bondat segur que podré córrer diumenge. Descans i repòs absolut tota la setmana i dissabte amb la furgo cap al Ripollès! Dissabte tarda visita al Xori i família, fem un tros de la ruta del ferro, xerrant i gaudint una bona tarda de sol, que tot i no estar a la primavera ho semblava. A la nit cap al furgo-perfecte de Vallfogona (la esplanada del costat del cementiri, gens tètric) sopar i descansar per diumenge donar guerra!

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:

Diumenge sona el despertador natural del Blai a les 7, fins i tot mitja hora abans que l’electrònic i toca preparar-se per començar la cursa, les sensacions són bones per córrer, però no per anar gas a fons! Tinc ganes de fer aquesta cursa i tornar a córrer pel Pirineu, que fa massa temps que no ho faig. Estratègia: sortir a suar i sense carregar massa les potes a les primeres baixades, pujar caminant per evitar pujar de puntetes, com faig quan corro i sobretot gaudir de l’entorn.
Anem cap a la sortida i després del coet surto escoltant els crits d’ànims de la Marta i en Blai. Fem la volta al poble i cap als corriols i pistes de la zona de Vallfogona. Sortim del poble en baixada ràpida, fins el pont de Vallfogona (1.3km), on comença la pujada per un corriol fins a una pista, aquí es guanya alçada ràpidament i deixo de córrer. La primera pujada és ràpida i quan arribem a la pista cap el 2.5km comença una baixada per pista que permet estirar la pota, aquí noto el genoll i la cuixa i no puc baixar com sempre, però vaig gaudint i sense exigir-me molt, conservant la pota. Després de la baixada, primer avituallament i pocs metres després deixem la pista i enfilem per un corriol vora el torrent del Tornell, un corriol que va pujant per un bonic paratge vora el torrent amb unes gorgues que caldrà visitar amb calma a l’estiu. Seguim pujant per un parell de bonics gorgs i salts d’aigua que fan més divertida la pujada, cada cop puja més i guanyo més desnivell i veig que les potes no responen com voldria, no seé si és el fet d’estar parat aquesta darrera setmana amb la lesió muscular o la falta d’entrenament de desnivells pronunciats, suposo que una barreja de tot plegat. No em menjo el cap i decideixo seguir gaudint del recorregut i de la cursa.
Al quilòmetre 5 un fals pla amb petites baixades per pistes on en trobo bé. Fins arribar al quilòmetre 8.7 i a l’alçada de 1250m. Des d’aquí una bona pujada de gairebé 300m de desnivell fins el coll de Milany (9,9km) i segon avituallament. Des del Castell baixem per una bona catifa verda entre avets, una baixada que puc fer bé i donant un pèl de gas per provar com responen les cames, sembla que la pota respon i no en molesta gaire. En aquest tram avanço uns quants corredors que ajuda a aixecar la moral. Arribo al tercer avituallament, al 12.8km l’ermita de Mare de déu de la Cau. Seguim la baixada per corriol fins el 15.3km que esta prop d’una gran Balma, les Balmes de les Fleus (1125m) per iniciar una pujada que es fa en dos trams. El primer tram fins la pista de Milany, pujo prou bé i a un bon ritme, faig uns metres de pista on es pot córrer fins arribar a les cases de Milany i des d’aquí toca el segon tram de pujada que em deixa trencat! Són uns 200m de desnivell amb 1km que en deixen fós. Arribo al quart avituallament, un altre cop al coll de Milany 18.1km. Des d’aquí comença un tram de carena de puja i baixar per la serra de l’obiol i la serra de Santa magdalena un tram d’uns 5 quilòmetres que en condicions normals el podria fer més ràpid i sense caminar, però avui vaig tocadet i en costa agafar un ritme bo, sort que vaig be de cap, ja que les cames no van bé. Aquí ja ens trobem amb els corredors i corredores de la cursa de 20km i fa que et vagis trobant corredors de totes les distàncies. Al quilòmetre 23.8km arribo al cinquè avituallament i toca fer la darrera pujada, un regalet que en remata, fins i tot al inici de la pujada noto com el cap en marxar. Realment són pocs metres fins arribar “Kao” al quilòmetre 24 a Santa Magdalena de Cambrils 1547m d’alçada punt més alt del recorregut.
Des de la petita església de Santa Magdalena toca baixar, 6km de baixada, primer una baixada molt vertical i després una combinació de corriols molt corribles i alguns que altres més tècnics, si estigués bé de potes baixaria molt millor, tot i així, recupero algunes posicions a l’hora que gaudeixo baixant sense l’estrès de quan vaig gas a fons. La festa finalitzar quan el 27.3 arribem a una pista i cal treure la pala i remar, primer per un tram on es pot córrer, però al 28.7, a l’alçada de la masia del trull, la pista fa pujada i en clavo, camino per guanyar el petit desnivell. Ja sóc sota Vallfogona i resseguint la riera de Vallfogona arribem el pont de Vallfogona 29.4km per acabar la festa amb una pujada fins el poble, son 500m de recorregut 50m de desnivell positius, però semblant molt més. Fem els primers carrers del poble i cap a l’arribada, al revolt abans de l’entrada en trobo en Blai i la Marta! La millor rebuda, agafo en Blai i creuem junts l’arc d’arribada!
Ufff mort!, feia temps que no feia una cursa tant dura, a més a més de no estar al 100% la falta de desnivell en els entrenaments es nota. Però cap excusa, ho hem donant tot! Cursa amb un recorregut molt maco, per uns bons corriols i camins, tot i que l’última pujada al poble es podria evitar. Però mai plou a gust de tothom. Organització molt bé, una cursa per tornar el proper any. I el que estar clar, que tornar a córrer per les muntanyes del Ripollès, trepitjant muntanya de la bona, omple el dipòsit de motivació per seguir amb nous reptes. Propera parada al proper 2 d’abril a la Romànic Extrem a la Vall de Bianya, que guardo molts bons records de les edicions que he fet.

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:

Cap comentari:

Publica un comentari