dimecres, de maig 31, 2017

II Vallalta Trail (Curta 10km)

A voltes m'he agrada fer curses rapides per muntanya, pocs quilometres i desnivell que et permet córrer tota l’estona i anar gas a fons tota la cursa, sempre m'ha agradat la velocitat i fins i tot l’única distancia que algun cop faig, amb asfalt, son els 5000m. Així que diumenge cap Sant Iscle de Vallalta a fer la curta de la Vallalta Trail.

L'any passat ja vaig participar en la primera edició de la Vallalta Trail, en la distancia de 10 quilometres i 290m positius. Vaig gaudir molt i vaig fer cinquè de la general de 88 corredors/es. Aquest any tornava amb moltes ganes, havia entrenat el recorregut sencer dos cops amb la Mercè, amiga dels @maduixots que esta començant a donar guerra amb les curses de muntanya, i en coneixia molt be els corriols, les pujades i baixades. El circuit tenia 100m més de desnivell positiu amb més corriols i afegia algun tram tècnic de baixada guapo. La cursa és dividia en dos trams, el primer un bucle de prop de 5,5km on pugues gairebé tot el desnivell i baixes fins l'entrada del poble per tornar a fer un altre bucle de poc més de 4 quilometres, més trenca cames i amb una bona baixada final.

Diumenge a les 8 del Mati, ja soc a Sant Iscle de Vallalta, ens trobem amb la Mercè i a buscar els dorsals, canviar-nos i comentar la jugada. Sense gaire temps més, cap a l'arc de sortida. Aquest any hi ha més participant i com sempre tinc la sensació que hi ha molta més pota! Tot i així decideixo sortir davant de tot i gas a fons quan sona el petard de sortida.

Sortim en pujada, en col·loco en el grup de davant, tot i que poc a poc vaig perden corda dels primers, intento seguir a bon ritma ja que ser que quan sortim del poble acaba la pujada i els dos primers quilometres son prou plans i que t’obliguen a córrer ràpid. Vaig be i en sento prou ràpid. Arribo prou be al tram de pujada que son 1,5km amunt, per una antiga pista i corriol que va guanyant alçada i que es pot fer corrent, decideixo baixar un pel ritma per poder córrer fins a dalt. La pujada el meu punt dèbil i alguns corredors en pesen, gairebé tots son de la cursa de 20km però en sorprèn i avanço algun de la cursa curta que ha punxat de sortida. Sense caminar arribo dalt de tot del turo amb molt bones sensacions i escoltant l’home tocant la gaita! Com l’any passat!

Un tram de pla amb baixada i arribo al punt on el circuit deixar de ser el mateix de l'any passat. En aquest punt miro el rellotge, és l’única referencia que tenia de temps de l'any passat, i veig que vaig 1 minuts més ràpid. Això en fa pujar la moral i ara toca una baixada de 1,5 quilometres on puc estira la pota i anar ràpid, un bonic corriol pel mig de bosc amb revolts i trams tous que permet anar gas a fons avançant corredors, però amb la sensació que no vaig a tope, però quan GPS en marca que porto 5km miro el rellotge i veig que he fet el darrer quilòmetre a 3:50 minuts!! i penso: poder!!! hehehe

Arribo al primer avituallament i la majoria de corredors que porto davant marxen cap recorregut llarg i jo segueixo baixant per la pista ampla deixant anar les cames i atrapant a un corredor molt jove que va mort, en poso darrera d'un pare i un fill molt jove que van molt i molt be i intento que no marxin, pensant que algun dia poder som jo i en Blai.

El segon tram son petites pujades i baixades que van trencant el ritma i les cames. Vaig fent el xicle amb el pare i fill, en els trams de pujada marxen i a les baixades els atrapo. Començo a notar les cames cansades i en alguna de les petites pujades més verticals decideixo caminar amb la intenció de no carregar més les potes ja que ser que els darrers quilometres son en baixada i per el tram més tècnic del recorregut. Mantinc un bon ritma però amb la sensació que soc un pel lent pujant... Sense gaire temps per pensar en trobo al segon avituallament enganxat a la família i fent els últims metres de pujada. Portem 8 quilometres i les sensacions son molt bones, ara en toca deixar-me anar i baixar com últimament ho faig i poc a poc deixo enredera el pare i el fill i un altre corredor que ens havia gairebé atrapat dalt del Turo. Baixo com un isard per un corriol molt divertit i trencat on cal vigilar on posar les potes. Arribo a les primeres cases del poble i ara toca seguir baixant fins a meta per l'asfalt, sort que és en baixada i en permet anar ràpid sense veure cap corredor davant i sense sentir cap darrera. Un petit tram d'escales i arribo a meta i anuncien quan arribo que soc el sisè classificat amb un temps de 51 minuts.

Molt content i satisfet pel resultat, sempre mola arribar tant al davant!! Sent conscient del nivell de la cursa. Però poder algú dia sona la flauta i no es presenten els maquines! heheh. Arribo amb 1:30" més que l'any passat però amb un circuit un pel més dur 100m més de desnivell positiu , fent sisè amb el doble de participants (168) que l'edició anterior (88) i sobretot gaudint molt! Amb molta confiança, seguretat i volar pels corriols. Això si, amb els deures de millora pujant.

Vaig a menjar alguna cosa, un entrapar de pinxos, anar el cotxe a buscar una samarreta neta i espera que arribi la Mercè que tampoc pot trigar gaire i quan portem 1:07:00 arriba la setena de les noies!! Molt be Crak!!!

Jo no en podia quedar molt més! ja que a les 12h actuàvem amb els @maduixots a Vilafranca, així que cap a casa, anar a buscar en Blai i la Marta i sortir cap a Vila! Allà vàrem fer la clàssica de set 3d7, 4d7, 2d6 i P5. Seguim a bon ritma pis a pis, pas a pas! consolidant les estructures bàsiques de set, per encara els propers trams de la temporada amb moltes coses per fer!

i tornant a les curses, toca una setmana d'acumular quilometres i treballar les pujades, per pujar dissabte a Ribes de Freser a fer la curta (27km 1500m+) dels Bastions. Amb l'ull posat i ja nerviós amb la Marató de la Buff trail del 8 de Juliol per Aigüestortes!

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:






Cap comentari:

Publica un comentari