dijous, de maig 18, 2017

Trail de Cap de Creus 2017



Amb una mica de retard, aquí la crònica de l'ultima cursa. El passat 7 de Maig corria El Trail de Cap de creus que surt des de Roses i recórrer bona part del cap de creus.

Així dissabte 6, després de l'actuació del 3er aniversari dels @Maduixots agafava la furgo i pujava a dormir a Roses, per poder dormir més hores i no haver de matinar tant. Ja només arribar, dissabte a la nit, en trobo l'aparcament ple de furgo, demostrant així l’èxit d'aquesta cursa. Jo he fet 3 (2012, 2013 i 2014) anys la Marató, tot i que un any (2013) no la vaig acabar i en vaig retira al quilòmetre 25. Aquest any en vaig apuntar al Trail de 24 quilometres i 1200m positius. Per canviar, perquè no les tinc totes de competir ara per ara amb tants quilometres a un bon nivell.

Diumenge sona el despertador a les 7h, surto de la furgo per buscar el dorsal, esmorza i cap al punt de sortida, el port de Roses. Molta gent, prop de 500 corredors/es en el Trail. Arribo amb el temps just i a les 8h sortim a un ritma viu, els primers quilometres son pels carrers de Roses, un tram un pel llarg d’asfalt de 2,5km, que vaig ràpid, poder un pel massa. Arribem al primer tram de pista que poc a poc es converteix en un corriol. He sortit prou ràpid per evitar taps. Corro sense rellotge, perquè no en funciona be el meu, i ho faig un pel més alliberat, tot i que més endavant el trobaré a faltar per tenir bones referencies. En el quilòmetre 3 comença la pujada, un corriol que va a buscar la carena del Puig de la Àliga, la pujada és constant i guanyat desnivell ràpidament. Pujo be, caminant, i com porto bidó, decideixo beure petits glops ja que veig que patirem per la calor i vull evitar patir per deshidratació. Després de la primera pujada, fa una baixada fins el pla de Can Causa, un tram corredor que et permet estira la pota per tornar a córrer cara amunt fins el primer avituallament i seguir amunt fins el cim de la cursa, al Puig Alt, situat al quilòmetre 8. Des d’aquí toca baixar fins la Cala Jóncols. En aquest tram intento recuperar-me poc a poc i agafar velocitat, incremento el ritma intentant connectar amb un grup de 10 corredors que tinc davant, poc a poc vaig retallant distancia fins avançar uns quants en el darrer tram, abans d'arribar a la Cala. Vaig be i en sento molt be de cames tot i que tinc molta calor i crec que en l’avituallament en llenço més aigua per sobre que la que bec. Des de la Cala toquen 4 quilometres trencacames fins arribar a la Cala Montjoi. Aquest tram el conec per les anterior participacions a la Marató i ser que és dur si vas just, és un tram amunt i avall vora el mar on cal anar prou be de pota per no perdre gaire temps. Així que, tenint present que encara queda l’últim tram de pujada, intento corre a un ritma que en permeti arribar amb forces per l’últim tram. Però tot i tenir-ho clar, al sortir de la Cala Jóncols, de sobte en trobo un pel tocat. Vaig be, però sense la punta de gas que voldria. Toca patir un pel per arribar al quilòmetre 18 a Cala Montjoi. Avituallament, carregar aigua, taronger i cap amunt. Son 3 quilometres de pujada amb uns 200m positius. Fins al tram més dret, vaig corrent i quan comença la pujada, tocar caminar i en trobo força tocat. La pujada és fa dura i poc a poc en passen corredors/es, i tot i així, avanço algun corredor que va pitjor que jo. Quan sembla que ja estem, toca un petit tram de pla per tornar anar cara amunt, ara un pel més recuperat. Arribo dalt de tot i toca baixar i fer els darrers quilometres fins a la meta, intento anar gas a fons però les cames no en responen prou be, baixo ràpid, però no com voldria, les cames en fan un pel figa. fins i tot dos corredores en passen en els darrers quilometres i en toca premé el cul fort per arribar a meta. Molt fos i amb el dipòsit de benzina buit. Estic tant petat que no puc aixecar-me de la cadira que he agafat al arribar.
Un temps de recuperació observant com arriba tothom i enviant fotos del meu estat a la Marta i en Blai. I quan en puc aixecar, menjo, bec, recupero les forces i cap a la dutxa per ja net i polit tornar a menjar i beure abans de tornar a casa. Al final 2:53:40 el 74 de la general de 448 arribats.

Realment una cursa molt maca, per un paisatge increïble on l’eslògan de la cursa "Benvingut al paradís" és molt encertat. Un recorregut corredor i amb els seus trams tècnics, mar, muntanya. Com sempre molt bona feina de Klassmark amb tot la logística, marcatge i atenció els corredors/es. Aquesta gent ho fa molt i molt be! Si hem de posar alguna pega, el tram d'asfalt al principi. No podré córrer cap més cursa de la X-Mission que organitzen, una pena. Això si, l’any vinent poder tornem a la distancia marató. Propera parada el proper 28 de Maig els 10km de la Vallalta Trail. Sempre és divertit córrer a casa i en curses curtes!





Cap comentari:

Publica un comentari