Imatges de la diada groga. (08/07/12)

La diada del 30è aniversari del passat diumenge 08/07/12 de la colla amb algunes imatges més. 
Encara a hores d'ara les emocions es reparteixen i és el tema de conversa per excel·lència. Ara es gira encara més feina per seguir treballant en el tema de consolidar i seguir fent castells de set. Tot i que la propera actuació seré lluny... però aquell dia portarem la samarreta groga a l'altre punta del món! Això si, us seguim esperant tots els dimarts 19:30h i divendres 21h local d'ACPC (Av. Lluís Companys N16) que hem de fer més gran la colla!

Pilars:

4d7

2d6

P4 Finals:

Colles i els Grocs!

Pel Berguedà, PR-C 125

Dissabte matinem i anem cap al Berguedà, la primera intenció era anar cap Andorra però al final decidim aturar-nos a Bagà i anar cap a la zona dels empedrats. La intenció és fer el PR-C 125. Aparquem a l'Hotelet i enfilem les marques de PR-C 125 en el sentit contrari de les agulles de rellotge. El Camí no té gaire treva des de l'inici i anem pujant per un bosc a l'obaga fins la collada de la pelosa. Aquí fem la primera parada. Des d'aquí iniciem l'últim tram de la pujada que puja fins el pas de la Boixassa. Durant la pujada podem contemplar les vistes de bona part del Berguedà, el cims de la Gallina Pelada, Pedraforca, Comabona... amb un sol que apreta fort. Un cop dalt del pas de la Boixassa parem i descansem una estona. Des d'aquí baixem per dins del bosc cap al Refugi Sant Jordi i per la font del faig i passant de llarg del Refugi Sant Jordi baixem cap els empedrats seguint tota l'estona el PR-C 125. Als empedrats parem i ens remullem. A la cascada gran que hi ha, ens banyem i dinem allà mateix.
Després de dinar baixem fins l'Hotelet, de baixada fem una visita al bullidor de la llet que no porta aigua. Arribem al cotxe i cap a casa. Excursió de 10km i poc més de 900m de desnivell positiu. Una bona excursió per estirar les cames de cara a la propera setmana, que pujarem als Pirineus.

Som la cançó que mai s'acaba

Diumenge a les 11:30n aproximadament preparàvem la pinya de l'intent de 4d7 dels castellers de Castelldefels. Divendres havíem fet un bon assaig, descarregàvem el 4d6net però teníem dubtes. Molts canvis respecte dels intents desmuntats de la festa major d'hivern. Tanquem pinya i pugem els segons, ens col·loquem i les mides són prou bones. La pinya es tanca amb l'ajuda de les colles convidades a la plaça: Santa Coloma, Rubí, Cerdanyola i Les Roquetes. Terços amunt i sonen les gralles, quarts, dosos i l'aixecadora, l'enxaneta s'espera sobre la pinya mentre observa com es va enfilant el tronc darrere la meva rengla, i de sobte comença a pujar sense pensar-s'ho. Des de segons el castell no pateix gaire, només escolto a la meva germana, l'Eli, que està de baix que em demana que canvii el pes de cama, intento recol·locar-me i en aquell moment escolto com les gralles toquen l'aleta i el castell es torna una festa, tot i que encara no hem acabat, la gent celebra la carregada, jo pateixo que no acabin caient pels nervis i les felicitacions però seguim lluitant entre crits i el descarreguem! Increïble! Abraçades amb tothom, amb tots els companys i companyes, comprovo que no he matxacat gaire a la meva germana i a seguir celebrant el castell amb la resta de la colla, la mare, la Marta....
Quin moment! i al Whatsapp les primeres felicitacions i el tuiter bull. Avui hem marcar un dia al calendari amb vermell, des del 1997 que no descarregàvem cap 4d7 i des del 1998 que no fèiem cap castell de set.
Seguim i en segona ronda fem 2d6, que ja n'hem fet 4 aquesta temporada, i un dels millors de tota la temporada! Al final, en 3a ronda, descarreguem el 4d6a que no havíem encara portat a la plaça aquesta temporada. Acabant amb 3 pilars simultanis un per cada 10 anys de la colla pels 30 anys. Aixi tancàvem la diada d'aniversari dels 30 anys amb la millor actuació des del 1998.

Tancàvem una gran actuació que ara obre una gran porta, però està clar que hem tancat un cicle que es va iniciar ara farà uns quants anys, pels volts de finals de 2007 i principis del 2008 on vàrem tornar a l'activitat castellera (Setembre 2008 tornavem a fer castells de sis). Ha passat molt de temps des d'aquells primers assajos on apreníem a fer castells, on apreníem a fer anar una colla i lluitàvem per anar endavant.
N'hem passat de tots els colors fins arribar fins aquí: divendres després d'assajos o diumenges després de actuacions on no teníem canalla o on no sortia res i feia pensar en tirar la tovallola, dies de saturació, de males cares, de mil històries... un llarg camí que massa cops a fet pujada. Però està clar que em quedo amb que ahir vam demostrar, que amb la lluita de totes i tots els qui quan el camí ha fet pujada hem empès amunt i, sobretot, hem seguit creient i lluitant dimarts a dimarts, divendres a divendres ahir eren a plaça disposats a seguir treballant per tirar amunt i a fer qualsevol cosa per fer-ho possible.
Vam confiar amb la canalla, amb la gent compromesa, amb la gent de pinya... amb tothom! hem canviat dinàmiques, hem fet un gran relleu de cap de colla amb noves mans del David i les seves noves maneres que ha reorganitzat la colla i ens ha ajudat a fer un salt qualitatiu fins arribar a recollir el fruit del 4d7 descarregat d’ahir a plaça, que no és cap punt d'arribada, tot el contrari, és el punt de partida!
I em quedo amb els somriures, amb les abraçades, amb les complicitats de tots i totes que esborren qualsevol mal moment, que donen sentit a totes les hores dedicades als castells i que ens fan somiar que nomes depèn de nosaltres, del nostre esforç, del nostre compromís, de les nostres ganes de lluitar i de creure en nosaltres mateixos per seguir anant amunt, més amunt!


Gràcies colla per fer-me sentir tant feliç i tant orgullós de seguir portant la camisa groga!

Resum diada 30e Aniversari Castellers de Castelldefels 8/07/2012

4d7 Castellers de Castelldefels 8/07/2012 

 

30 Anys 30 Pilars

A finals de l'any passat quan pensava amb les activitats per proposar per la celebració dels 30 anys de l'ACPC vaig pensar que un dia podríem fer 30 pilars pels diversos indrets de la ciutat en un mateix dia. La proposta va tirar endavant i des d'aquell dia vàrem treballar per fer-ho possible. Així que el dia 1 de juliol, els castellers de Castelldefels, a les vuit del matí iniciàvem el nostre petit tour per les places de Castelldefels per alçar els 30 pilars, un per cada any de la nostre vida!
 Amb moltes camises grogues i amb moltes ganes de fer els pilars iniciem el primer pilar a les portes del local d’ACPC. D'aquí a la muntanyeta, Can roca, la porta del castell, l’av. de Can vinader i d'aquí anem al carrer Cervantes a la porta de la casa del Paco López, un dels principals fundadors de l’ACPC. D'aquí cap a baix, davant del bar Boqueron on pels volts del 90 iniciàvem els cercaviles de festa major, plaça de la democràcia que éren els antics caps de Can Vinader on actuàvem per les festes de Vista Alegre i cap a la plaça Joan XXIII, parc dels Xiprers i l’entrada del poble de la plaça Colon. D'aquí cap a la plaça Esperanto i la plaça Major de la ciutat per seguir fins la casa de la cultura i fer un pilar en el lloc de la desapareguda sala Margarida Xirgu, lloc on havíem assajat durant molt i molts anys. Des d'aquí cap a la plaça Catalunya i fem la primera parada després de prop de 3 hores i d'haver fet 15 pilars. Parem i juguem una estoneta i cap al trenet per anar primer fins la plaça Pau Casals i després cap a la platja per seguir el nostre particular tour. Arribem a Can Bou i fem ja el 17è i seguim cap a la plaça de les palmeres, aquí la pluja fa acte de presència i sota les palmeres fem el 18è i decidim tornar al local per refugiar-nos de la pluja. Consultem el temps, mirem els que ens queden per fer, i decidim seguir tot i variar alguns pilars de lloc, ja que la pluja fa difícil la pujada amb el tren a la part alta de la ciutat. Tornem a posar-nos en marxa i cap a la platja, Av. Pineda, carrer 4 i av dels banys, la rotonda de l'àncora i a l’abaixador. Acabem la part de la platja a la plaça de l'Església de Bellamar. Tornem cap el poble per fer els últims 5 pilars. Plaça de l’estació, davant del Vives i plaça de la caputxeta, per entrar ja a la plaça de l'Església i fer l'últim pilar i la foto de família a la plaça onze de setembre, vora el monument de l'11 de setembre, data on sempre hem aixecat un pilar durant aquests 30 anys, aquí i sant boi. 11 de setembre, data també en la qual vam tornar a descarregar un castell el 2008 després d’un parell d’anys sense fer castells.
 La diada del 30 aniversari no només va servir per fer els 30 pilars, per mi va significar la representació de les ganes que tenim de seguir endavant tots i totes, de ser una colla petita però amb ganes de fer-nos grans. De les ganes de lluitar i treballar per superar-nos, de compartir moments i fer l’aleta cada cop més alta! de buscar les maneres de fer-nos més grans i de sumar moltes més camises. Una diada que em va portar molts records i encara més molt bons moments.

V Espardenyada

Aquesta temporada de curses de muntanya va molt bé, volia tornar a córrer i passar-ho bé al mateix temps que descobrir curses noves i indrets nous. Així que mirant al calendari i buscant un forat entre totes les coses, vaig trobar que, si divendres després de l'assaig de castells sortia cap a la Pobla de Segur, dormia a la furgoneta i a les 8:30 del dissabte 30 de juny estava a la línia de sortida de V Espardenyada, arribaria amb prou temps per poder anar a la sortida de castells de Vilafranca d’aquella mateixa tarda... Així que dit i fet, assaig, conduir, dormir i ja escalfava pels carrers de la Pobla que celebraven la diada dels raiers. Prop de 170 corredors i corredores. Sortim a les 8:30, el primer quilòmetre és per carretera i pla, això fa que vagi ràpid fins l’inici de la pujada. Em trobo bé i també així evito els taps dels primers corriols. Tot i ser les 8:30 del matí la calor "apreta".
En les primeres rampes em trobo un mica pesadet i abaixo el ritme i fins el primer avituallament no acabo de trobar-me còmode. Però poc a poc vaig trobant el meu lloc. La cursa es divideix en dos trams, els primers 9 o 10 quilòmetres són de pujada sense treva, amb alguns plans on pots allargar la pota, però essencialment tot de pujada i un segon de baixada molt tècnica en el seus primers 6 o 7 quilòmetres i després un parell de quilòmetres plans fins la Pobla. Així, ja en la segona meitat de la pujada, començo a trobar-me millor i a gaudir de les vistes i patir la calor. Arribem al segon avituallament després d’una llarga pista i ens trobem el poble abandonat de Montsor que travessem pel mig i que tot i l’estat d’abandonament del poble transmet certa màgia. Des d'aquí només falta l’última pujada fins a Sant Aventí (1.482 m), cim de la cursa. Arribo allà en la posició 51. Petit avituallament, aigua pel cap i cap a baix, el primer tram de baixada pel bosc no em decideixo a llançar-me gaire, porto les cames carregades tot i que avanço alguns corredors.
Després d’un tram de pista que vaig a prou bon ritme iniciem el descens per l’aresta de pedres d’un conglomerat molt similar a Montserrat o Sant Llorenç, una baixada tècnica que gaudeixo com una cabra i que em fa avançar a més corredors. Baixada que es fa un pel curta pel meu gust! Arribem al fons de la vall, i des d'aquí queden 2 quilòmetres entre els camps de la llera del riu fins a la pobla. Ara toca apretar les dents i seguir a ritme fins la Pobla. Arribo a la pobla amb 2:12h i el 38 de la general, molt content per la cursa i pel paisatge! Miro la classificació i veig que en els parcials de pujada i baixada he estat el 28 en baixar més ràpid ja dic jo que hem de fer curses només de baixada! Menjo molta síndria a l’arribada, agafo la samarreta i cap a casa amb molt bon regust de boca, val la pena haver fet quilòmetres per descobrir aquesta cursa, a més a més una cursa amb un preu econòmic i lluny de les barbaritats que ara es paguen.
Un deu per l’organització en tots els sentits! De baixada, aturada al congost de tarradets, omplir la cantimplora i algunes fotos a les parets... uff! quants records i quantes ganes de tornar... ressegueixo riu avall pensant en la propera cursa, després del descans de l’estiu tornarem al setembre!

“Sóc fill del Noguera, dins un rai nasquí; ma esposa és raiera, raier vull morir.”

Flama de Canigó 2012, un sol poble!

I ja fan 26 anys de flama a Castelldefels. el dia 23 de juny tornàvem a portar la flama del Canigó a Castelldefels amb l'Agrupament Escolta Grimpamons, que aquest any també celebren els 30 anys d'escoltisme a la ciutat. L'escoltisme a sigut una part important de mantenir viva la flama de la ma de l'Agrupació de cultura popular de Castelldefels any rera any en fet possible que a Castelldefels es mantingues viva la flama.
Així que el dia 23 cap a Esplugues amb Bicicleta per anar a buscar la flama que els companys i companyes de l'Espluga viva havien anat a recollir el cim del Canigó i que ells reparteixen a la resta d pobles de la comarca. Recollim la Flama i cap Castelldefels on allà ens reben alguns del Llops i Raiers de l’Agrupament amb les seves mares.
Tots amb bici fem el recorregut pel poble fins arribar a la plaça de l’ església on allà ens espera'n els diables i del drac de l’ACPC i d’aquí cap a la muntanyeta on llegim el manifest encenem la foguera i repartim la coca i el cava. Un any més de Flama del Canigó a Castelldefels, un any més de mantenir viva la Flama dels Països Catalans i que ens recordar que tot i els atacs, tot i les traves, tot i les sentencies, som un sol poble de nord a sud, d’est o oest!