Sense adonar-nos ja falten només 2 dies per tornar cap a casa. Tot i que la cançó dels Amics de les arts diu que “tornar és la millor part de l’aventura”, te n'adones que voldries quedar-t'hi més dies per seguir l’aventura, per seguir coneixent i descobrint, compartint tots els moments com els comparteixo amb la Marta, que és la culpable d’haver despertat aquest Esteve aveturer i “Willy Fogg” en que després d’assimilar, d’escriure, de visionar les fotos mil cops més, ja estic pensant on podem anar a la propera, lluny o a prop. Sempre seguint l’aventura sense descuidar els moments del dia a dia, dels petits instants.
Últims dies i agafem un avio cap a Cayo Largo del Sur, un avio de càrrega rus, amb hèlices, que ens porta fins a la petita illa, illa de poc més de 20km, amb unes platges impressionants de sorra blanca i aigua de colors turqueses i fauna de tot tipus.Arribem al nostre ressort on flipem amb això de no haver de mirar la carta de res i on tot està inclòs: menjar, beure... Així que dos dies de piscina, platja, buffet lliure, mojitos i descansar.
A Cayo largo sabíem que es podien veure les grans tortugues verdes marines que a les nits sortien de l’aigua i ponien els ous a la sorra vora l'aigua. Preguntem però ningú ens dona bones ressenyes per poder veure les tortugues, així que a mitja tarda sortim a fer un intent de caça-tortugues, però no hi ha sort, això si, contemplem una posta de Sol impressionant. A la nit, i després de trobar-nos una parella de turistes intentant veure'n decidim agafar els frontals i apartar-nos una mica ressort. Quina grata sorpresa arribar a la platja i topar amb una tortuga verda gegant buscant el lloc ideal, pell de gallina i un dels espectacles naturals més impressionants que he vist en directe!. La Marta fins i tot la toca i la tortuga es mou lentament fins trobar el lloc per fer el forat i enterrar els ous, tot tirant-nos la sorra al damunt. Una imatge que em quedarà gravada a la retina.
El dia següent lloguem una moto, si es pot dir moto, ja que la primera que lloguem al cap d’un quilòmetre ens deixa tirats i hem de tornar caminant a l’Hotel. Amb la segona moto (una scooter) tenim una mica més de sort i recorrem les dunes, on amb prou feines es pot controlar i la va frenant, sort que aquí no hi ha gaire circulació!. visitem més platges i fins i tot anem a fer un passeig amb “hobby cat” fins l’hora de dinar i tornar cap a Havana a passar l’última nit d’aquest viatge per terres revolucionàries!
Un vol agradable i curtet que sobrevola Cuba i tornem a ser a l'Havana, que ens acull ja com si fos casa nostra. Tornem a passejar pels carrers amb una certa sensació de nostàlgia per haver de tornar cap a casa.
